Unió Europea

Zelenski demana a Europa que resisteixi tot i el cansament de la guerra

Més d'una quarantena de líders europeus reafirmen el suport a Ucraïna en una foto històrica a l'Alhambra de Granada

4 min
pedro Sánchez parla amb  Volodímir Zelenski en el marc de la Comunitat Política Europea, un format més ampli que la Unió Europea que va de Portugal a Noruega i d'Islàndia a l'Azerbaidjan.

GranadaFa més d'un any i mig de l'inici de la invasió russa, encara no s'entreveu el final de la guerra i el suport gairebé unànime dels aliats a Kíiv comença a mostrar símptomes de cansament, però la imatge de més d'una quarantena de líders europeus a l'Alhambra de Granada en el marc de la tercera Comunitat Política Europea vol ser un recordatori clar: la gran part d'Occident es manté ferma al costat d'Ucraïna i continua donant l'esquena al règim de Vladímir Putin. "El primer repte que tenim tots plegats és mantenir la unitat d'Europa", ha recordat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En la mateixa línia, el president d'Ucraïna ha assegurat que l'objectiu de Rússia és "congelar" la guerra i mirar de dividir els aliats occidentals. Per això, i perquè l'imperialisme rus no se saciaria amb Ucraïna, cal que tot Europa "salvaguardi la unitat" i faci més esforços per guanyar la guerra. Com? Enviant més armament. Zelenski ha tornat a demanar nous equips militars en reunió bilateral d'uns trenta minuts amb l'amfitrió de la cimera, Pedro Sánchez, i després ha fet una crida al global d'homòlegs europeus. "Ja hem posat les bases per a nous acords amb els aliats i esperem que s'aprovin i s'executin", ha avançat optimista el president ucraïnès.

Ucraïna necessita més equips de defensa per "reforçar" la protecció de l'espai aeri ucraïnès davant de la nova ofensiva que es preveu que tiri endavant Rússia els pròxims mesos. Concretament, segons Zelenski, a les tropes ucraïneses els calen més "paquets de defensa aèria, artilleria i sistemes antidrons", així com –segons fonts diplomàtiques– nous equips per detectar mines. De fet, aquest dijous, mentre Zelenski era a Granada, un míssil rus ha matat almenys una cinquantena de persones a l'est d'Ucraïna, en un dels atacs contra objectius civils més mortífers des de l'inici de la invasió.

En aquest sentit, la Moncloa ja ha anunciat aquest dijous que entregarà sis llançadores més de míssils Hawk, que tenen un abast d'uns quaranta quilòmetres de distància i divuit d'alçada, per protegir infraestructures crítiques ucraïneses. Ara bé, Sánchez i l'equip de la Moncloa s'han centrat, i molt, en reivindicar sobretot el simbolisme de la trobada. "Avui Granada és la capital d'Europa i de la pau", ha subratllat el president espanyol en funcions, que ha marxat de la cimera sense fer la roda de premsa prevista com a amfitrió en plenes negociacions per a la seva potencial investidura.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski (e), i Charles Michel, president del Consell Europeu, assistint a la 3a Cimera de la Comunitat Política Europea.

Aquestes demandes arriben en el moment més complicat en matèria diplomàtica d'Ucraïna des de l'inici de la guerra. L'ala més dura del Partit Republicà dels Estats Units ha bloquejat un nou enviament de suport militar i financer a Ucraïna, Polònia ha apujat el to contra la importació de blat ucraïnès a la UE i un pro-rus ha guanyat les eleccions d'Eslovàquia. Tanmateix, Zelenski assegura no estar preocupat per aquestes esquerdes entre els suports aliats.

De fet, el dirigent ucraïnès ha recordat que en l'últim viatge que va fer a la Casa Blanca el president dels Estats Units, Joe Biden, li va garantir "al cent per cent" que li continuaria entregant equips militars i finançament per fer front a la guerra. I, pel que fa a les seves relacions amb Polònia o Eslovàquia, Zelenski s'ha limitat a respondre que, malgrat que alguns països de l'Europa central i de l'est han expressat posicions "molt estranyes", està treballant perquè es mantinguin al costat de Kíiv.

L'invent de Macron, en decadència

La Comunitat Política Europea és una nova agrupació de països del Vell Continent impulsada pel president francès, Emmanuel Macron, que vol ser un grup més ampli que la Unió Europea i que vol facilitar el diàleg entre els diferents països europeus que no són comunitaris. Acull des de Portugal fins a Finlàndia o l'Azerbaidjan i Turquia, passant per Andorra, Suïssa o el Regne Unit. Es va celebrar per primera vegada a Praga amb unes grans expectatives, però l'invent ha anat perdent embranzida. Per segona vegada consecutiva, hi ha hagut una absència sonada per teòricament problemes de salut: la del president turc, Recep Tayyip Erdogan, que es manté entre dues aigües: la UE i Putin.

També ha fracassat la intenció de Macron i el canceller alemany, Olaf Scholz, d'intercedir entre Armènia i l'Azerbaidjan per abordar la firma d'un tractat entre els dos països perquè el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, finalment no ha assistit a la cimera de Granada. Tot i això, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha anunciat que ha convidat a una trobada els dirigents armeni i azerbaidjanès a Brussel·les a finals d'aquest mes. Tampoc han fructificat les intencions que els líders de Sèrbia i Kosovo aprofitessin per trobar-se en un moment d'increment de les tensions a la zona.

Els Vint-i-set inicien el camí cap a l'ampliació

Els líders de la UE continuaran aquest divendres la reunió en la trobada informal del Consell Europeu. El seu president, Charles Michel, ja va avançar que la trobada sobretot se centrarà en l'ampliació del bloc comunitari, a la qual aspiren Ucraïna, Geòrgia, Moldàvia, Turquia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro i Macedònia del Nord. De fet, ja fa dies que el creixement del bloc està sobre la taula del debat polític i diplomàtic de Brussel·les, i Alemanya i França ja van presentar a mitjans de setembre un informe que posava les bases sobre les quals els estats membres començaran a parlar-ne, principalment sobre quines reformes calen per passar de 27 estats a, per exemple, 35.

La discussió de demà sobretot se centrarà en si cal fixar una data orientativa en què la Unió Europea ha d'estar preparada per créixer. El mateix Michel va marcar a principis del mes passat l'any 2030, però la presidenta de la Comissió Europea sempre ha evitat posar terminis i s'ha mostrat molt més cautelosa. A més, mentre que l'eix francogermànic considera que primer cal reformar la Unió Europea abans de deixar entrar Ucraïna, els països de l'est són més partidaris d'admetre Kíiv –i, si pot ser, per la via ràpida– i després trobar la manera de mantenir l'eficiència del club europeu.

stats