Els Vint-i-set esquiven el veto d'Hongria i enviaran 18.000 milions a Ucraïna

Brussel·lesLa Unió Europea enviarà 18.000 milions d'euros d'ajuts a Ucraïna durant el 2023 tot i el veto d'Hongria. Així ho ha anunciat aquest dissabte a la tarda el Consell Europeu en un comunicat. "Ucraïna pot comptar amb la Unió Europea. Continuarem donant suport a Ucraïna, també en matèria financera, i tant de temps com sigui necessari", diu el text. Així, els estats membres han trobat la fórmula per esquivar la negativa d'Hongria, que havia mantingut bloquejat l'ajut al govern ucraïnès com una mesura de xantatge perquè la resta de països donessin el vistiplau al seu pla de recuperació i li descongelessin els 13.300 milions d'euros de fons comunitaris que de moment no ha rebut per frau i corrupció generalitzada al país.

La solució aprovada passa perquè Brussel·les pugui captar els 18.000 milions d'euros amb emissions de deute avalades únicament i de forma separada pels estats de la Unió Europea i no amb el pressupost comunitari –una opció que requeria la unanimitat dels Vint-i-set i, per tant, l'executiu hongarès podia vetar–. Ara bé, fons comunitaris apunten que encara no s'ha descartat del tot la possibilitat que finalment Hongria cedeixi i es puguin enviar els avals per la via ordinària, ja que Viktor Orbán vol tant sí com no els fons comunitaris que li pertocarien i, d'aquesta manera, segurament s'asseguraria de rebre'ls.

De fet, malgrat que oficialment els ajuts a Ucraïna i els fons d'Hongria no tenen cap mena de vinculació, la majoria d'estats membres tenen assumit que es tracta d'una mesura de pressió d'Orbán. Alguns països com Alemanya, França o Itàlia ja van demanar a Brussel·les que tornés a analitzar les iniciatives —amb bons ulls, s'entén— que Budapest va prometre aplicar per complir amb els estàndards democràtics que li reclama la Unió i, així, desbloquejar la situació.

La Comissió Europea, però, aquest divendres va tornar a emetre un informe en el qual insistia en la necessitat de congelar els 7.500 milions d'euros de fons regionals que pertoquen a Hongria, per frau i corrupció generalitzada al país. Aquesta decisió obligarà els ministres d'Economia dels estats membres a celebrar un nou consell extraordinari abans que acabi l'any, ja que han de prendre una decisió abans del 19 de desembre o, si no, Orbán rebrà els diners de forma automàtica.

D'altra banda, els Vint-i-set també hauran de decidir sobre el pla de recuperació postcovid d'Hongria, que va ser aprovat per l'executiu comunitari dimecres passat després d'haver acordat amb Budapest la introducció de 27 reformes relacionades amb el reforçament de l'estat de dret. En aquest cas, si els estats membres no ho aproven de manera oficial abans del 2023, Hongria perdrà el 70% dels fons que li pertocarien dins del pla de recuperació postcovid. És a dir, uns 4.600 milions dels 5.800 milions.

Pel que fa a aquests segons fons, tal com assenyalen fonts comunitàries, la majoria d'estats de la Unió Europea confien que a última hora Orbán aprovi i desplegui les noves lleis anticorrupció que facilitin que el Consell Europeu finalment desbloquegi els fons. D'altra banda, Orbán també fa temps que bloqueja —i de moment se surt amb la seva— la normativa que fixaria un tipus mínim del 15% de l'impost de societats per a les grans multinacionals que operen en territori comunitari.