Victòria més ajustada que mai del centreesquerra a Dinamarca

BarcelonaEl Partit Socialdemòcrata ha sigut el més votat a les eleccions d'aquest dimarts a Dinamarca i el bloc de centreesquerra ha sumat més suport que el de dretes. Tot i això, la victòria ha estat més ajustada que mai i ha calgut arribar al 100% dels vots escrutats per poder-la donar per assegurada. La primera ministra i candidata socialdemòcrata, Mette Frederiksen, ha celebrat que "és el millor resultat dels socialdemòcrates des de fa més de 20 anys", i ha remarcat que la seva intenció és formar "un govern ampli". Ara caldrà veure si mantené les aliances tradicionals amb els partits d'esquerres o si opta per acostar-se al centredreta.

Un vell conegut, l'exmandatari liberal Lars Løkke Rasmussen, ara reconvertit en líder d'un nou partit de centre, podria tenir un paper clau en la formació del govern, en un retorn exitós a la política danesa. Fins que no s'han contat tots els vots, semblava que podria tenir la clau de la governabilitat, ja que al bloc vermell li faltava un diputat per retenir la majoria al Folketing (el Parlament danès). Però un canvi a ultimíssima hora ha donat avantatge als partits d'esquerres.

A les eleccions s’escullen 179 diputats –dels quals quatre corresponen a representants de Groenlàndia i les Illes Fèroe–, per la qual cosa en calen 90 per obtenir la majoria absoluta. El bloc vermell ha sumat 87 escons –als quals se sumaran almenys tres diputats dels territoris autònoms–, mentre que el blau s'ha quedat amb 72. Els Moderats de Rasmussen, que va ser primer ministre en dues ocasions (2009-2011 i 2015-2019), han aconseguit 16 diputats (9,3% dels vots), i els mitjans danesos no el col·loquen encara a dins de cap bloc tradicional, precisament perquè ell mateix s'ha presentat durant la campanya com un potencial àrbitre i s'ha mostrat partidari d'un govern ampli, que aplegui tant socialdemòcrates com liberals, rivals històrics.

Rasmussen ja ho va intentar als últims comicis. En aquell moment, com a líder dels Liberals, va oferir una aliança a Frederiksen per trencar la política tradicional de blocs. Llavors la candidata socialdemòcrata va descartar-ho i es va estimar més formar un govern en solitari i buscar acords puntuals amb diferents formacions, però amb un suport més o menys estable de diversos partits d'esquerra i de centre. Aquest cop, la líder socialdemòcrata ha apuntat cap a un canvi de direcció. El dia que va convocar les eleccions anticipades, Frederiksen va dir que era el moment "d'intentar formar un govern més fort de coalició àmplia", justificant-ho per la situació d'incertesa mundial. Caldrà veure cap a quin costat es decanta.

Els socialdemòcrates han recollit més suport que cap altre partit –se n'hi presentaven catorze– i han millorat els resultats: han aconseguit un 27,5% de les paperetes, gairebé dos punts més que fa quatre anys. En canvi, els Liberals han protagonitzat la caiguda més espectacular: del 23,7% del 2019 al 13,3%. Els conservadors, que també aspiraven a liderar el govern, han quedat molt lluny de poder-ho aconseguir, amb un 5,5% de suports (1,1 punts menys). Amb aquesta situació, la candidata socialdemòcrata té pràcticament assegurada la reelecció, sempre que sigui capaç de gestionar unes negociacions complicades.

Desfeta del partit històric d'ultradreta

Les eleccions d'aquest dimarts també han confirmat la desfeta total de la formació d'ultradreta històrica a Dinamarca, el Partit Popular Danès (DF). Als comicis anteriors, el partit ja va perdre la meitat dels vots; ara ha estat a punt de quedar-se sense representació al Parlament. Mentre que el 2015 tenien un suport superior al 20%, ara han aconseguit només un 2,7% dels vots.

Però això no és perquè el suport a la ultradreta hagi desaparegut al país, sinó perquè han nascut noves formacions que han captat els seus votants. Nye Borgerlige (la Nova Dreta), que ja va aconseguir representació el 2019, ha obtingut un 3,7%. Però sobretot ha jugat un paper fonamental el nou partit d'Inger Støjberg, ministra d'Immigració liberal a l'últim govern de Løkke Rasmussen i arquitecta d'algunes de les lleis més restrictives d’Europa contra els refugiats. Precisament una d'aquestes mesures, la separació de parelles de refugiats menors d’edat, va derivar en un procés d'impeachment que la va privar de llibertat durant dos mesos. Ara, restituïda, ha tornat amb força amb el partit Demòcrates de Dinamarca, molt proper al DF, que ha aconseguit un 8,2% dels vots i 14 escons.

El covid, fortalesa i debilitat

La legislatura de Frederiksen ha estat especialment marcada pel covid-19: la seva popularitat va pujar significativament gràcies a la gestió que va fer de la pandèmia, aclamada com una de les més eficaces del món. Però precisament un excés de zel en les mesures anticovid és el que l'ha portat a haver de convocar eleccions anticipades: el govern danès ha acabat caient per l'escàndol del sacrifici massiu de visons. L'executiu va ordenar matar tots els visons del país, uns 17 milions, en una decisió precipitada presa sota la premissa que més valia curar-se en salt i que se li ha acabat girant en contra.

A la campanya electoral, Frederiksen s'ha postulat com una garantia d’estabilitat en un moment d’inseguretat mundial per la guerra a Ucraïna i l'amenaça de Rússia, sobretot després del sabotatge al gasoducte Nord Stream que passa per aigües daneses. La líder socialdemòcrata ha volgut destacar la seva figura com a dona d'estat, que ara haurà mirarà d'enfortir amb una coalició àmplia, deixant enrere l'experiència del govern en minoria.