La victòria del front nacionalista a Macedònia del Nord posa en dubte el seu camí cap a la UE
Els conservadors guanyen les eleccions amb la promesa de no fer servir 'del Nord' per referir-se al país i de relegar els albanesos a l'oposició
Skopje“Amb mi, creguin-me, envoltada de dones semblants a mi, subversives, independents, fortes, que saben expressar una actitud diferent de la dels homes, serà un gran pas endavant”. Amb aquestes paraules, Gordana Siljanovska-Davkova, del partit conservador VMRO-DPMNE, proclamava la seva victòria a les eleccions presidencials de Macedònia del Nord, que s'han celebrat conjuntament amb les parlamentàries. Eren les onzenes eleccions parlamentàries i les setenes presidencials des de la independència d'aquest estat de l'antiga Iugoslàvia, l'any 1991.
Amb un índex de participació del 50%, els resultats a les parlamentàries han donat a l'agrupació de dretes VMRO-DPMNE el 43% del suport, mentre que el socialdemòcrata proeuropeu SDSM només ha aconseguit el 15%. La tercera força ha estat el partit d'ètnia albanesa Unió Democràtica per a la Integració (DUI), que ha aconseguit un 14,30% dels vots.
El país està dividit en sis districtes electorals, cadascun dels quals aporta 20 legisladors al Parlament, de 120 escons. Així, doncs, la distribució dels vots en aquests districtes decidirà el nombre exacte d'escons obtinguts per cada partit. Una projecció preliminar de la Comissió Electoral Estatal mostra que VMRO-DPMNE obtindria 59 escons, els socialdemòcrates 18, la DUI 19, i el també albanès Vlen 13.
Pel que fa a la presidència, Gordana Siljanovska-Davkova ha tornat a guanyar el seu rival, el fins ara president Stevo Pendarovski, com ja ho va fer a la primera volta, però amb el doble del suport.
Siljanovska-Davkova, una catedràtica jubilada de setanta anys, i la seva formació han centrat la seva campanya en les crítiques al fins ara govern socialdemòcrata. El consideren massa tou en haver cedit a les demandes de la veïna Grècia per canviar el nom de Macedònia a Macedònia del Nord perquè aquesta desbloquegés la seva entrada a l'OTAN el 2020. També per accedir a les exigències de Bulgària, que veta l'avenç del país balcànic a la UE, respecte a la comunitat hongaresa al país. Els socialdemòcrates van intentar afegir esmenes a la Constitució per incloure la comunitat hongaresa, però el Parlament no les va aprovar.
“Si arribo a ser presidenta, en els meus actes públics no faré servir mai del Nord, només Macedònia. Per a mi és un assumpte jurídicament i políticament obert”, deia durant la campanya la ja presidenta electa, que també rebutja les exigències del govern de Sofia.
El futur de Macedònia, en joc
Els socialdemòcrates, per la seva banda, al·ludien sobretot al perill que la victòria dels conservadors suposaria per a la candidatura d'adhesió de Macedònia a la UE. "Aquestes eleccions marcaran pràcticament el futur de Macedònia: si avançarem cap a una societat progressista, cap a la UE, o si ens dirigim a una època passada en què teníem aïllament i conflictes ètnics", va advertir l'ex primer ministre i cap de l'SDSM, Dimitar Kovacevski. Tanmateix, aquesta amenaça no ha aconseguit superar la frustració de la població davant l'estancament de l'adhesió i la corrupció persistent.
Al front albanès, la DUI ha estat la tercera força més votada a les parlamentàries, mentre que el seu principal opositor entre la comunitat albanesa al país, el Vlen, grup que comptava amb el suport del govern del seu veí Kosovo, ha quedat quart a la carrera electoral amb un 11%. El líder del Vlen, Izet Mexhiti, declarava abans de l'anunci dels resultats que “els albanesos, a partir d'avui, tenen un nou actor polític seriós que els representa amb orgull”.
L'ètnia albanesa constitueix una quarta part de la població de Macedònia del Nord. Tot i això, les tensions entre la població majoritària i la minoria albanesa persisteixen des de la declaració d'independència de l'antiga Iugoslàvia el 1991 i van desembocar en un conflicte armat el 2001, resolt a través de la intervenció internacional i la signatura d'un acord de pau que va concedir més drets a la minoria albanesa.
De fet, va ser Talat Xhaferi, d'ètnia albanesa, el primer ministre que es va designar el gener passat per encapçalar el govern provisional encarregat d'organitzar aquestes eleccions, i que els conservadors es van negar a votar. La victòria de l'agrupació nacionalista VMRO-DPMNE, en cas que segueixi la línia del seu discurs, posarà en perill no només els avenços de Macedònia del Nord en el camí cap a la UE, que està estancat des del 2005 –quan se li va concedir al país l'estatus de candidat–, sinó també les relacions amb els veïns.
Per la seva banda, la situació dels partits albanesos, que solen ser socis menors en els governs, també està en dubte. Els conservadors ja van deixar clar, a la primera ronda de les presidencials, que “la DUI és un capítol acabat i passarà a l'oposició”.