Georgi Alburov: "Una viceministra de Putin continua fent els seus negocis a Espanya malgrat les sancions contra Rússia"

BarcelonaGeorgi Alburov (Ufà, Rússia, 1989) és un dels col·laboradors més estrets d'Aleksei Navalni, el principal opositor de Vladímir Putin, que compleix diverses condemnes en una presó de màxima seguretat a Rússia. Activista social i polític, és periodista i bloguer i encapçala l'equip d'investigació de la Fundació Anticorrupció de Navalni juntament amb Maria Pevtxikh.

Com valora la mort de la cúpula de Wagner?

— El terrorista Putin ha abatut l'avió del terrorista Prigojin. En qualsevol cas, un terrorista menys. Ara el més interessant serà saber si Prigojin havia preparat documents comprometedors per si Putin i el seu règim el mataven.

Quan vostè es va unir a Aleksei Navalni el 2011, s'esperava que Rússia arribaria a ser el que és avui?

— El 2011 érem tots més romàntics. Ara veiem com Putin lliura una guerra a gran escala a Ucraïna, enverina els opositors... El passat sembla un joc de nens. Tot ha pres una dimensió que no ens podíem imaginar: el frau electoral, la corrupció, els assassinats polítics... Només podem dir que fa deu anys teníem raó quan dèiem que Putin portaria el país a la guerra i la catàstrofe.

Vostè mateix ha fet documentals infiltrant drons a les residències de Putin i Medvédev per destapar la corrupció del govern rus, que després ha difós a YouTube amb la Fundació Anticorrupció. Ara també ajuda els russos que intenten escapar de la guerra, més de 1.500 aquest any, segons el seu company Leonid Volkov. Quin impacte té la seva feina?

— Va tenir un impacte molt important. Les nostres investigacions van fer canviar la mentalitat de la gent. L’expresident i ex primer ministre Medvédev es va enfonsar a les enquestes després de les nostres revelacions. Ara ens estem acostant als 120 milions de visualitzacions d’aquests vídeos i veiem com l'impacte cala a fons entre la població russa. Abans de les eleccions publicàvem investigacions dels candidats més bruts de Rússia Unida, el partit de Putin. El 2020, quan Navalni va ser enverinat, estàvem fent precisament una investigació contra el candidat de la regió de Tomsk, que finalment va perdre davant del candidat independent. Però, a més de les investigacions, tenim projectes de mitjans a internet que tenen molt d’impacte.

També han denunciat que alguns alts càrrecs russos establerts a Espanya esquiven les sancions contra Rússia.

— Torrevella, Màlaga i Marbella són els llocs preferits dels corruptes de Putin des dels anys 90. Des que va començar la guerra hem fet diverses investigacions sobre col·laboradors de Putin que hi han comprat cases. Com ara Ielena Issinbàieva, la major de l’exèrcit rus que va ajudar Putin a reescriure la Constitució i va contribuir a desencadenar aquesta guerra. Ara, en canvi, viu tranquil·lament a Tenerife sense cap mena de sanció. O Tatiana Golikova, viceministra del govern, que és una de les principals còmplices de Putin. Té un club de golf i tres mansions a San Roque. Ara mateix hi podries anar i pagar 50 euros per una partida, i se'ls embutxacarà una criminal de guerra. I això passa perquè Espanya no té en compte la realitat que viuen els funcionaris russos per aplicar les sancions. Com en tots els sistemes mafiosos, ells no posen mai cap actiu al seu nom. Tot està a nom de parents o d'homes de palla. Segons la seva declaració de renda, Golikova no té res, perquè tot està a nom del fill del seu marit, que s'ha convertit en un milionari perquè ella li ha adjudicat els contractes de compra de vacunes. El seu fill és el principal proveïdor de vacunes a Rússia. Això ho sap tothom i, inexplicablement, gairebé dos anys després de l'inici de la guerra, Golikova manté intactes els seus negocis i les seves propietats a Espanya. No hi ha res que impedeixi a les autoritats espanyoles posar fi a aquests negocis tacats de sang. De fet, la República Txeca acaba de confiscar les propietats dels fills del propietari d'una empresa que fabrica míssils per a Rússia, Boris Obnosov. Esperem que Espanya faci el mateix.

Està en contacte amb Navalni, que continua a la presó. Com està vivint l'última condemna a 19 anys de presó?

— Tenim canals de contacte amb l'Aleksei, però no en podem donar cap detall, perquè amb una paraula de més n'hi hauria prou per trencar-los. Sabem que no està desanimat i que està decidit a continuar la lluita. No s'ha enfonsat, perquè ell ja comptava amb una condemna de 20 anys de presó. Ha dit que el que pretén el poder amb això és aterrir la gent, fer que callin. L'Aleksei sap que no és a la presó pels jutges sinó per decisió de Putin, i que continuarà entre reixes fins que Putin caigui o bé fins que li interessi més que sigui a fora.

I per què no l’han matat a la presó?

— Hem demostrat que el 2020 van intentar matar-lo i no ens fem il·lusions: sabem que és un ostatge en mans dels que van intentar assassinar-lo i que la seva vida està sota una amenaça permanent. Per desgràcia, no sabem com es prenen les decisions en aquests casos. Sabem com s’executen les ordres, però no com funciona la maquinària per decidir matar algú. Per això hem d'estar molt atents a tot el que passi amb l'Aleksei i informar-ne la societat.

Com qualifica el règim de Putin?

— Per una banda, és un règim molt corrupte i, per l’altra, és un règim dictatorial en tota regla. És la combinació de cleptocràcia i de dictadura. Durant molts anys, Putin es va dedicar a robar, a fer-se construir palaus i a comprar-se iots. Mentre feia això, tot li va anar bé. Després va arribar al punt on arriba tothom que té diners i recursos il·limitats. Un dia es va llevar i va entendre que tenia tots els diners del món, tot el sistema controlat i va començar a pensar com podia perpetuar-se en la seva grandesa i deixar la seva empremta a la història. No ser només algú que tenia molts iots i posava verí als calçotets dels seus opositors. I tampoc no es podia permetre abandonar el poder, perquè si ho feia seria jutjat per una corrupció monstruosa. Va ser aleshores quan va decidir dedicar-se al joc de la política i la història: guerres, annexions... El que ha portat Rússia a la catàstrofe és tenir al poder un maníac durant gairebé 25 anys.

Què pensa de la guerra d'Ucraïna?

— És una guerra criminal, monstruosa, desencadenada per un maníac que només pretén aparèixer als llibres d'història i a la Viquipèdia com l'unificador de la Gran Rússia. Aquesta és una guerra contra Ucraïna, però també contra la mateixa Rússia. Està arrencant els joves russos de les seves famílies, enviant-los a una mort segura. Estem parlant de 100.000 morts per bàndol, són unes xifres monstruoses, que no vèiem des de la Segona Guerra Mundial. Aquesta guerra no té cap sentit, Rússia no estava sota cap amenaça, només respon a les ambicions personals de Putin. Sense Putin, la guerra s'acabaria. La victòria d'Ucraïna seria el final de Putin, perquè Rússia no vol fer la guerra. Rússia ha de ser un país normal, que es dediqui a desenvolupar la seva economia, a fer avançar la ciència. Desitjo de tot cor la derrota de Putin a Ucraïna: que guanyin els bons, com a les pel·lícules.

Per què no veiem més protestes contra la guerra, més oposició a Putin dins de Rússia?

— Hi ha oposició a la guerra, però no es pot expressar, ni tan sols a les enquestes. Perquè si a Rússia et pregunten què penses de la guerra i tu fas alguna crítica, pots acabar a la presó, i l'entrevistador també. Tenim condemnes a 10 anys de presó. Més de 20.000 persones han estat detingudes per protestar contra la guerra. També l'emigració és una forma de protesta: tenim l'onada migratòria més important dels últims trenta anys. Els russos no volen fer la guerra i això es veu, perquè ni tan sols amb tota la seva maquinària propagandística Putin ha pogut trobar 50.000 persones disposades a anar al camp de batalla voluntàriament. Per això ha hagut de decretar una mobilització forçosa. Detenen gent al carrer i l'endemà estan lluitant al front. Tot això no caldria si els russos estiguessin d'acord amb el conflicte. Aquí us podeu manifestar contra la guerra i després tornar a casa, però a Rússia si surts amb una pancarta, seixanta segons després et trobaràs a terra amb la cara contra l'asfalt i pots acabar deu anys entre reixes.

Té esperança que les coses canviaran aviat?

— Vivim una situació en què tot és imprevisible. El motí de Wagner ho demostra. Només sabem que algun dia Rússia serà feliç i pròspera, però és impossible saber quan. La guerra, la mort i el mal no poden durar eternament.