![Protestes per la reforma de les pensions a França](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Mentrestant, les grans manifestacions en contra de la reforma de les pensions impulsada, tossudament, per Emmanuel Macron segueixen. L'última gran mobilització -l'onzena- va tenir lloc dijous a diverses ciutats franceses, especialment a París. Segons els sindicats, 400.000 persones van sortir als carrers de la capital, una xifra que va ser considerablement rebaixada per les autoritats, a 57.000. Tot i que la tendència de participació va lleugerament a la baixa respecte a la setmana passada -però sense debilitar-se significativament-, els sindicats estan decidits a continuar convocat noves jornades de manifestacions i vaga general fins que l'Elisi reconsideri la reforma de les pensions, que allarga l'edat de jubilació dels actuals 62 anys fins als 64. En l'àmbit legislatiu i polític, la següent data important al calendari és el 14 d'abril, divendres que ve, quan el Consell Constitucional haurà de validar o no aquesta llei, que va ser aprovada pel govern de Macron a cop de decret, ja que no comptava amb el suport suficient de l'Assemblea.
Vestits de negre i sempre amb casc: la brigada policial que indigna (i castiga) França
La unitat motoritzada de repressió acumula denúncies per la seva brutalitat a les manifestacions
ParísVan sempre en motos de gran cilindrada, vestits de negre de cap a peus, i mai es treuen el casc. A primer cop de vista, costa reconèixer-los com a policies. Fins que baixen de la moto i treuen la porra per dispersar manifestants. Són els membres de la Brigada de repressió de l'acció violenta motoritzada (Brav-M), una unitat que dona suport als dispositius policials a les manifestacions a França i que està en el punt de mira per les seves polèmiques actuacions en les protestes contra la reforma de les pensions. No estan a la primera línia i només actuen quan hi ha aldarulls i cal dispersar els manifestants, sovint a les manifestacions no autoritzades. És habitual veure'ls per damunt les voreres, amb les motos, perseguint manifestants.
Acumulen crítiques i denúncies i les xarxes socials van plenes de vídeos on es poden veure imatges de gran violència protagonitzades per membres d'aquestes brigades de repressió, com un agent que dona un cop de puny a una persona, un grup de policies donant cops de porra a ciutadans que no formaven part de la manifestació, agents ruixant expressament, a la cara, amb gas lacrimogen un periodista acreditat o dues motos circulant per la vorera i atropellant un manifestant. La França Insubmisa acusa la Brav-M "d'abusos violents i brutals comesos contra els manifestants" i la premsa francesa recull desenes de testimonis que asseguren haver estat víctimes de "violència gratuïta" per part de policies de les brigades de repressió.
L'esquerra radical ha demanat la seva dissolució, i una iniciativa ciutadana –que finalment no ha prosperat– va recollir 260.000 signatures per reclamar el seu desmantellament. "Les brigades de repressió s'han convertit en un dels símbols de la violència policial", afirmava el text de la petició ciutadana.
Algunes veus sindicals apunten que són una unitat policial sense formació específica de manteniment de l'ordre públic, a diferència dels CRS de la policia i dels gendarmes mòbils, les dues unitats d'antiavalots. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, de l'ala més conservadora del govern, sempre ha negat la violència policial i defensa l'actuació de les brigades de repressió. Assegura que el problema és que a les protestes hi ha grups de radicals violents que –segons sosté– són propers a moviments d'extrema esquerra. "Quan la violència, els incontrolats i l'extrema esquerra actuen, és el deure de les forces de l'ordre dir prou", es justifica el ministre.
Detencions més fàcils
La unitat va ser creada el 2019, en plena crisi social protagonitzada pel moviment dels armilles grogues. La policia tenia problemes per dispersar les manifestacions i la cúpula policial va decidir crear les brigades de repressió, que, a diferència dels antiavalots, van motoritzats, sempre de dos en dos, un fet que els permet desplaçar-se més ràpid per perseguir i detenir manifestants més fàcilment. "La seva mobilitat es presta de vegades a una certa impunitat: les seves actuacions són extremadament ràpides, i és difícil obtenir elements d'identificació per les persones que en són víctimes", sosté l'advocat penalista Vincent Brenghart a la cadena RTL.
Quan es van crear aquestes brigades se les va comparar als anomenats voltigeurs, la unitat policial motoritzada que dispersaven les protestes del Maig del 68. Aquelles brigades també van rebre moltes crítiques per la seva brutalitat –donaven cop de porra des de les motos– i van acabar desapareixent als anys 80, després de la mort d'un jove a mans de tres policies voltigeurs. Les brigades de repressió actual tenen prohibit actuar quan van en moto. Només poden utilitzar la porra o practicar detencions quan han baixat del vehicle.
Amenaces i humiliacions
La Brav-M ha estat també assenyalada per un àudio publicat per la premsa que revela el tracte degradant dels agents cap a un grup de joves detinguts en el transcurs d'una manifestació contra la reforma de les pensions el passat 20 de març. A l'àudio, publicat per Le Monde i Loopsider, se senten els agents amenaçant, intimidant i humiliant els nois, fent comentaris de caràcter sexual, i fins i tot s'intueix una bufetada. "Tens realment sort d'estar aquí assegut, ara que estàs detingut, perquè et juro que et partiria les cames, en sentit literal", se sent dir a un policia. Un altre amenaça també amb més violència: "La pròxima vegada no pujaràs a un cotxe per anar a comissaria, pujaràs a un altre vehicle que es diu ambulància i serà per anar a l'hospital".
Els agents que van protagonitzar els fets han estat apartats i s'ha obert una investigació per aclarir els fets, però el cap de la policia, Laurent Nunez, ha volgut deixar clar que no està en perill el futur de la Brav-M. "El desmantellament de la unitat no està a l'ordre del dia", ha subratllat.
