Venècia es queda sense gent… i sense metges
Les autoritats locals i sanitàries llancen una campanya per atraure facultatius a la ciutat a canvi d'ajuda per trobar habitatge
RomaL'aparador de la Farmàcia Morelli, al camp de Sant Bartomeu, al centre de Venècia, té un comptador que periòdicament actualitza el nombre de residents a la ciutat dels canals. Els propietaris el van instal·lar el 2008 per denunciar l'èxode massiu que pateix la Sereníssima. Al costat, una altra pantalla compta des d'aquesta primavera l'oferta d'allotjament al centre històric. I la diferència entre els dos comptadors és cada vegada més petita: 49.365 a 48.596. El nombre de residents a Venècia aviat serà superat pel de llits per a turistes.
El descens imparable de residents no només està canviant la morfologia i la vida d'aquells que es resisteixen a abandonar els barris per l'especulació immobiliària i el turisme massiu. També deixa sense serveis bàsics els venecians: sobretot, sense metges de família. Per això l'Ajuntament, en col·laboració amb la direcció sanitària regional, ha llançat una crida per convidar metges de tot Itàlia a mudar-s'hi i exercir-hi.
“Doctor i doctora, la ciutat més bonica del món t'espera”, diu l'eslògan de la campanya difosa als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, que pretén atraure almenys mig centenar de professionals per substituir els especialistes que es jubilaran els mesos vinents. “Porta'ns la teva vida professional. De la resta, se n'encarrega Venècia”, promet.
Al centre històric de Venècia hi treballen actualment 44 metges de família i està previst que l'any vinent una desena pengin la bata. “El problema de trobar substituts aquí és encara més gran que en altres llocs, perquè aquesta ciutat meravellosa també presenta aspectes que fan difícil mudar-s'hi i començar-hi a treballar”, explica Edgardo Contato, director general del servei sanitari local. La iniciativa promet als professionals que es traslladin a la ciutat una ajuda per trobar allotjament i una plaça en un ambulatori o un estudi per exercir la professió, perquè la majoria dels metges de família a Itàlia reben els pacients als seus despatxos.
La campanya va ser inaugurada la setmana passada amb un vídeo projectat a la façana de l'Hospital Civil i un cartell dissenyat per l'il·lustrador venecià Lucio Schiavon, que representa un metge caminant pel pont de Rialto i la plaça de Sant Marc. “Venècia et necessita i està a punt per tenir cura de la teva professió i de la teva vida”, promet l'anunci que, malgrat les crítiques, sembla haver funcionat. En pocs dies, els responsables de la campanya asseguren haver rebut més d'un centenar de sol·licituds, la majoria de metges italians residents en altres llocs del país, però també des de l'estranger, sobretot del Brasil.
Metges cubans, la solució d'emergència
“La manca de metges és una qüestió que afecta totes les regions italianes, però a Venècia té un impacte més gran a causa de la conformació territorial de la ciutat”, reconeix la regidora Francesca Rogliani.
El problema per trobar nous professionals té explicacions diverses, però els experts suggereixen que l'arrel està en el sostre de despesa imposat per la llei de pressupostos del 2007, que va reduir dràsticament la inversió en sanitat, i la dificultat per accedir a les facultats de Medicina on cada any s'ofereix un nombre de places inferior a les que serien necessàries per garantir el relleu generacional.
Altres regions italianes com Calàbria, al sud del país, han optat per recórrer a metges cubans per pal·liar l'escassetat de professionals als hospitals públics, a través d'un contracte signat amb l'ambaixada de Cuba a Roma. En els últims vuit mesos han arribat a la província de Catanzaro al voltant de 500 professionals sanitaris cubans que s'han integrat sense problemes a la població local.
“La solució estructural són les oposicions públiques. Aquesta és una solució d'emergència per evitar tancar els hospitals perquè la sanitat pública calabresa està a un pas del col·lapse”, va advertir Roberto Occhiuto, president de la regió, rebutjant les crítiques dels qui denuncien que dels 4.700 euros al mes que marca el contracte, només 1.200 euros aniran directament als professionals, mentre que la resta acabarà a les mans del govern cubà. La relació de la sanitat cubana amb la italiana ja es va fer evident quan durant els primers mesos de la pandèmia van arribar metges per ajudar a esmorteir, en la mesura del possible, la crisi de la covid.