Europa

El Vaticà autoritza com a lloc de culte el poble de Bòsnia on es diu que es va veure la Verge

La localitat s'ha convertit en lloc de pelegrinatge de milions de persones, però la controvèrsia està servida

3 min
Creients catòlics resen al lloc on es creu que la Verge Maria va aparèixer a Medjugorje, Bòsnia i Hercegovina.

RomaEl 24 de juny del 1981 dues noies de 15 i 16 anys, Ivanka Ivankovic i Mirjana Dragicevic, van explicar que havien vist una figura femenina sobre un petit núvol mentre caminaven pels turons de Medjugorje, un petit poble enclavat a la llavors Iugoslàvia comunista. Els dies següents, quatre joves més de la localitat van assegurar que havien vist la imatge, que van identificar com la Verge Maria. Els adolescents van explicar els suposats missatges de pau que la imatge els hauria confiat. Des d'aleshores aquest enclavament, que avui pertany a Bòsnia i Hercegovina, s'ha convertit en zona de pelegrinatge i escenari d'una de les aparicions marianes més controvertides de l'Església catòlica.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Després de mesos de recerca, el Vaticà ha reconegut oficialment com a lloc de culte el santuari marià de Medjugorje, que rep més d'un milió de visitants cada any, pels “abundants fruits espirituals” produïts, però ha evitat pronunciar-se sobre la veracitat de les suposades aparicions de la Verge i el seu “caràcter sobrenatural”.

"S'han produït molts fruits positius i no s'han difós efectes negatius o de risc entre el poble de Déu", va assenyalar el prefecte del dicasteri per a la doctrina de la fe, el cardenal Víctor Manuel Fernández, en un extens informe que el papa Francesc va autoritzar a publicar el 28 d'agost. La sentència confirma que no hi ha inconvenients doctrinals, ni tampoc evidències de presumptes estafes o enganys.

L'informe final arriba després d'aplicar a aquest cas les noves normes aprovades al maig que endureixen el reconeixement d'aquests fenòmens, després dels dubtes sobre les aparicions expressades en el passat pel papa Francesc. “La Verge és mare, però no és una cap de correus per enviar missatges cada dia”, va dir en una ocasió el pontífex argentí per mostrar el seu escepticisme.

Amb les noves regles promulgades recentment, ni el bisbe ni el Vaticà poden declarar la “sobrenaturalitat d'un fenomen”, una facultat que queda en mans exclusivament del Papa, que ho pot fer “de manera completament excepcional”. Després d'un estudi per part del bisbe, n'hi ha prou amb un nihil obstat (no hi ha objecció). Per tant, la resposta vaticana sobre Medjugorje no aborda la qüestió de si les aparicions són creïbles o no, sinó que es limita a pronunciar-se sobre els suposats missatges de la Mare de Déu i l'espiritualitat dels pelegrins.

En concret, el Vaticà ha explicat que valora molt positivament l'experiència espiritual de les persones que van a venerar la Mare de Déu, ja que “sembla que la gent va a Medjugorje sobretot per renovar la seva fe més que per fer peticions concretes”, però afegeix que als fidels “se'ls ha d'orientar fortament a acceptar que els pelegrinatges no es fan per trobar-se amb suposats vidents, sinó per tenir una trobada amb Maria”.

Així mateix, especifica que, “si bé en el conjunt dels missatges relacionats amb aquesta experiència espiritual trobem molts elements positius que ajuden a acollir la crida de l'Evangeli, certs missatges (que arriben a través de les suposades aparicions) presentarien contradiccions o estarien relacionats amb els desitjos o interessos dels presumptes vidents o d'altres persones”.

Estafes i manipulacions

En aquest sentit, és conegut el cas del pare Tomislav Vlasic, exrector de Medjugorje i durant molts anys guia espiritual dels vidents, que va ser excomunicat després de ser acusat d'haver difós “heretgies”, de “manipulació de consciències” i d'haver tingut relacions sexuals amb una monja. A més, algunes investigacions periodístiques han acusat alguns suposats vidents de lucrar-se a través d'hotels, botigues i agències que promouen els viatges dels pelegrins.

Un dels més crítics amb aquest fenomen és l'exbisbe de Mostar Ratko Peric, el territori del qual inclou la petita parròquia de Medjugorje, gestionada pels franciscans. En nombroses ocasions ha reiterat que no creu en les aparicions marianes que atrauen prop d'un milió de visitants cada any des de fa més de 40 anys.

stats