La UE fracassa en el primer intent d'acordar els noms dels seus pròxims grans líders

Brussel·lesEls cap d'estat i de govern dels Vint-i-set han fallit en el primer intent per decidir qui comandarà la Unió Europea els pròxims cinc anys i han acabat la cimera d'aquest dilluns sense un acord. Tot i això, diferents dirigents han constatat un "consens emergent" sobre els perfils que estan sobre la taula i s'han instat a trobar un acord a tot estirar la setmana a la cimera europea del pròxim 27 i 28 de juny. "Es clarificarà la setmana que ve, la discussió d'avui ha sigut un pas endavant", ha assenyalat en declaracions als mitjans el president del Consell Europeu, Charles Michel.

En aquest sentit, la gran majoria de líders europeus s'han mostrat optimistes i, de forma més o menys explícita, predisposats a acceptar la combinació de noms que a hores d'ara sona amb més força per dirigir el bloc comunitari durant els pròxims cinc anys. És a dir, hi ha un consens important sobre la possibilitat que la conservadora alemanya Ursula von der Leyen revalidi mandat al capdavant de la Comissió Europea; que el socialdemòcrata portuguès António Costa presideixi el Consell Europeu; que la primera ministra estoniana, la liberal Kaja Kallas, sigui la cap de la diplomàcia europea, i que la conservadora maltesa Roberta Metsola repeteixi com a presidenta del Parlament Europeu.

Ara bé, poques hores després de l'inici de la trobada, totes les parts han començat a apujar les apostes. El Partit Popular Europeu (PPE), que va millorar resultats i va tornar a guanyar les eleccions europees, ha demanat més pes entre els pròxims alts càrrecs. Concretament, volen que la presidència del Consell Europeu es parteixi i els últims dos anys i mig de legislatura se la quedi un nom conservador.

Lluny d'acceptar això, però, els socialistes europeus pressionen per quedar-se amb dues grans vicepresidències a la Comissió Europea. Volen col·locar la vicepresidenta i ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, com a titular de l'Agenda Verda de Brussel·les i donar-ne una altra al candidat del partit socialdemòcrata a les europees, Nicolas Schmit.

Cal recordar que, tot i que el PPE és la força política amb més governs estatals i europarlamentaris, Von der Leyen necessita que el canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, la proposi com a membre de la Comissió Europea. Així, els socialistes alemanys es quedarien sense cap nom al pròxim executiu comunitari i, a canvi d'aquesta mena de sacrifici, demanen alguna contrapartida, com la de tenir dues grans vicepresidències del seu color.

D'altra banda, tot i la desfeta electoral i la debilitat d'Emmanuel Macron, els liberals també volen comandar la diplomàcia europea, que és clau en plena guerra a Ucraïna i a Gaza. En aquest sentit, fonts diplomàtiques apunten que, tot i que "siguin menys", no queda més remei que incloure'ls en l'equació. De fet, els populars i els socialdemòcrates els necessiten per sumar prou suports al Parlament Europeu, que haurà de ratificar els dirigents de la pròxima Comissió Europea. "Necessitem les tres famílies", remarquen les fonts diplomàtiques.

Totes aquestes ofertes i contraofertes s'han fet en el marc d'una trobada entre els negociadors de les dues grans famílies polítiques. Per la part dels conservadors, el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, i el primer ministre polonès, Donald Tusk, i, per la part dels socialdemòcrates, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Al cap d'una estona, s'hi han afegit els negociadors liberals: el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte.

Optimisme entre els líders

Tot i aquests estira-i-arronses, que són habituals en aquesta mena de negociacions, la gran majoria de caps d'estat i de govern dels Vint-i-set veuen amb bons ulls la combinació dels quatre noms, que complirien amb l'equilibri geogràfic, polític i de gènere que es busca. Scholz s'ha mostrat convençut en declaracions als mitjans que arribaran a un consens "en un període curt de temps" i Rutte ha assegurat que està "molt content" amb el "consens emergent" que hi ha entre els líders europeus.

El primer ministre neerlandès, de fet, ha lloat la feina de Von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea, que és la peça clau de tot el trencaclosques, i ha dit que és un perfil "excel·lent" per tornar a ocupar el tron de Brussel·les. En la mateixa línia, el primer ministre irlandès, Simon Harris, ha pressionat els seus homòlegs per arribar a un acord aviat i ha dit que és "probable" que ja hi hagi un gran consens.

La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, també ha reivindicat "la gran feina" feta per Von der Leyen durant els últims cinc anys i ha qualificat Costa de "col·lega". S'hi ha dirigit en paraules similars i entre elogis el primer ministre eslovè, el liberal Robert Golob, i li donen suport diferents executius del bloc comunitari, especialment els socialdemòcrates, com l'espanyol i l'alemany.

Més enllà de les bones paraules, però, el dubte és si els líders dels estats membres aconseguiran arribar a un acord polític aquesta matinada o hauran de segellar-lo en la cimera del 27 i 28 de juny. Sigui com sigui, les fonts diplomàtiques també es mostren optimistes i rebaixen les contraofertes que els dirigents estatals s'han fet aquest dilluns a la nit com la "típica estratègia d'apujar el preu" en una taula de negociació, però no creuen en cap cas que posin en perill una encaixada de mans pròxima.