La Unió Europea obre les negociacions d'adhesió amb Ucraïna i Moldàvia
Brussel·les avaluarà si Kíiv i Chisinau està duent a terme les reformes necessàries per entrar al club comunitari
Brussel·lesNou pas endavant d'Ucraïna cap a l'adhesió a la Unió Europea. Els estats membres han donat via lliure a la Comissió Europea per iniciar negociacions per admetre el país ucraïnès i Moldàvia, quan falta menys d'una setmana perquè Hongria, que sol entrebancar totes les iniciatives de suport a Kíiv, agafi la presidència de torn del Consell de la UE. "Tots junts podem construir una Europa més unida i forta, on cada nació tingui l'oportunitat de prosperar en pau", ha dit el president del Consell Europeu, Charles Michel, que ha qualificat aquest acostament d'"estratègic".
Així doncs, el govern de Volodímir Zelenski ja s'enfronta a l'última part del procés d'entrada al club europeu, en el qual Brussel·les haurà d'avaluar si Kíiv està duent a terme totes les reformes que li ha encomanat i, per tant, compleix amb els estàndards democràtics que imposa el bloc comunitari. En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja s'ha mostrat optimista. "Tot i estar en guerra, [Ucraïna] ha tirat endavant reformes profundes", ha destacat en un missatge institucional difós per les xarxes socials.
Ara bé, tant els dirigents comunitaris com els líders dels estats membres coincideixen que la Unió Europea no ha d'acceptar una Ucraïna en ple conflicte, i insisteixen que, per tal que Kíiv s'acabi sumant al bloc, s'ha d'acabar la invasió del règim de Vladímir Putin. Per aquest motiu, més enllà de la potencial adhesió, tots aquests passos endavant per a la pertinença de la UE són sobretot d'un gran valor simbòlic i de suport moral al país, i li vol donar perspectives d'un futur dins del club europeu.
Més enllà del fet que Ucraïna està en guerra, diversos estats membres, com Alemanya o França, han instat la Comissió Europea a impulsar una reforma estructural de la UE abans d'admetre nous socis, i demanen preparar-se per a una altra futurible gran ampliació. Entre altres qüestions, plantegen limitar el màxim d'eurodiputats i reduir el nombre de comissaris europeus o acabar amb l'obligació d'aprovar algunes iniciatives per unanimitat, cosa que permet que un sol país, com passa sovint amb Hongria, posi bastons a les rodes del funcionament de la UE.
A més, alguns socis europeus també volen que la UE es prepari econòmicament per a una potencial adhesió d'Ucraïna, tant per contribuir en la seva reconstrucció com per afrontar els reptes que suposa pel global del bloc. Per exemple, els països més agrícoles, com França o Polònia, aposten per ampliar el pressupost de les subvencions de la política agrícola comuna (PAC), de la qual són uns grans beneficiaris, i el país ucraïnès també ho seria. Així doncs, volen assegurar-se que la seva pagesia no veuria reduïda les ajudes que reben per part de Brussel·les.
Una ampliació estratègica
Fa temps que la Unió Europea manté diferents països a la sala d'espera d'entrada al club, però no ha sigut fins a l'inici de la guerra d'Ucraïna quan ha vist el perill que acabin caient sota la influència de Putin, que no ha accelerat els tràmits per fer efectiva la pròxima gran ampliació. La mateixa presidenta de la Comissió Europea ha assenyalat la importància estratègica d'aquesta decisió i ha remarcat que "la Unió va més enllà de la política i l'economia", i l'ha reivindicat com una "aspiració col·lectiva de pau, seguretat i democràcia".
En aquest sentit, el president del Consell Europeu ha alertat de les "pressions econòmiques i les intimidacions polítiques" que afronta Moldàvia, si bé el país s'ha mantingut "ferm en la seva voluntat d'estrènyer lligams amb la UE". Estan en una situació semblant els països dels Balcans Occidentals o Geòrgia, que s'han mostrat molestos amb la celeritat amb la qual Ucraïna ha avançat en els tràmits d'adhesió mentre ells fa anys que intenten iniciar negociacions amb Brussel·les per entrar al bloc.
En aquesta ocasió, els estats membres han volgut obrir negociacions amb Ucraïna a correcuita perquè a partir de dilluns que ve Hongria ostentarà la presidència de torn del Consell de la UE durant el segon semestre d'aquest any. Així doncs, volen evitar que el govern liderat per l'ultradretà i pro-rús Viktor Orbán ho torni a encallar. De fet, el ministre d'Assumptes Europeus hongarès, János Bóka, ha tornat a criticar la decisió i ha assegurat que Kíiv "està molt lluny de complir amb els criteris d'accés".