Els socialdemòcrates guanyen per la mínima la ultradreta a Brandenburg

BarcelonaEl canceller alemany, Olaf Scholz, i la socialdemocràcia alemanya han salvat la partida a Brandenburg. L'SPD ha estat per poc la força més votada en les eleccions al land de Brandenburg, on ha governat des de la reunificació alemanya el 1990, segons el recompte quasi definitiu. Amb el 30,9% dels vots, han aconseguit frenar l'auge de la ultradreta: Alternativa per a Alemanya (AfD), que es presentava amb un candidat acusat per la fiscalia d'extremista per les seves posicions xenòfobes, ha quedat en segon lloc (29,2%). La clau en aquest estat, que envolta Berlín, ha estat la participació, que s'ha enfilat fins al 73,5%, 12 punts més que el 2019, cosa que explicaria per què AfD, que partia com a favorita, no ha complert els pronòstics.

Segons l'enquesta a peu d'urna de la cadena pública ARD, tres quartes parts dels votants de l'SPD justificaven la seva tria per barrar el pas a la ultradreta. I el mateix sondeig revela que els socialdemòcrates han d'agrair la victòria als votants més grans de 70 anys: un de cada dos els ha triat. Tres setmanes després de la victòria de l'AfD a l'estat de Turíngia, a l'antiga Alemanya oriental (el primer cop que un partit d'extrema dreta guanyava unes eleccions regionals a Alemanya des de la Segona Guerra Mundial), la mobilització ha funcionat. L'AfD també havia quedat en segon lloc a Saxònia, molt a prop de la CDU.

El primer ministre, Dietmar Woidke, revalidat, ha volgut alertar contra l'autocomplaença. La ultradreta ha millorat el seu resultat del 2019 en 5,7 punts. El seu colíder, Tino Chrupalla, ha destacat els bons resultats entre els joves, una tendència que s'ha vist en més països europeus. Els millors resultats de l'AfD han estat entre els menors de 60. A la seu del partit, militants joves han celebrat el resultat amb cants contra els migrants com "Els deportarem a tots". El candidat de l'AfD, Hans-Christoph Berndt, és el fundador de l'associació antiimmigració Zukunft Heimat, que la fiscalia alemanya considera una "agrupació d'influència neonazi". També és conegut per haver donat suport al moviment Der Flügel, un grup antisemita, islamòfob i ultranacionalista que va ser il·legalitzat.

La nova aliança d'esquerres liderada per Sahra Wagenknecht ha quedat en tercer lloc, amb un 13,4%. Ha guanyat vots entre els indecisos, fent de frontissa entre l'AfD i l'esquerra de Die Linke, partit del qual es va separar fa uns mesos. Proposa una entesa diplomàtica amb Rússia i Ucraïna i dona suport a les mesures antiimmigració. La CDU, per la seva banda, s'ha hagut de conformar amb el 12,1%, tres punts per sota del 2019. El seu candidat, Jan Redmann, ha atribuït el mal resultat a la "polarització", que ha beneficiat només els socialdemòcrates i la ultradreta. Els Verds no han arribat al 5% que dona accés automàtic al Parlament regional. L'esquerra de Die Linke, amb el 3% dels sufragis, també queda fora del Parlament regional.

Aire per a Olaf Scholz

Després de les derrotes a Turíngia i Saxònia, retenir Brandenburg dona aire a Scholz, quan a les files socialdemòcrates creixen els dubtes sobre la seva capacitat per guanyar les eleccions federals previstes d'aquí a un any, a causa de la seva impopularitat. Tanta que fins i tot Woidke se'n va distanciar durant la campanya i va criticar les seves polítiques a la cancelleria. De fet, el mateix secretari general de l'SPD ja havia advertit que si guanyaven a Brandenburg els seus problemes a escala federal "no seran més grossos, però tampoc més petits". En les últimes enquestes federals, els socialdemòcrates no superen el 15% de la intenció de vot, per darrere del 32% dels conservadors de la CDU i del 20% de l'AfD. Les aliances no canvien la fotografia: Scholz governa en coalició amb els verds i els liberals, i tots tres junts no superen la CDU en els sondejos.

Els bons resultats electorals de l'AfD en les eleccions regionals d'aquest mes han reobert els debats a Alemanya sobre la ultradreta, la immigració i la guerra d'Ucraïna. La immigració continua sent una de les principals preocupacions de l'electorat alemany, per molt que el país necessita mà d'obra estrangera per cobrir vacants al mercat laboral a mesura que la població envelleix. Cedint a les pressions, el govern de Scholz ha reprès les deportacions d'afganesos amb condemnes judicials i ha ampliat controls fronterers terrestres amb els països veïns amb qui comparteix l'espai Schengen. Alemanya ja tenia controls a les fronteres amb Àustria, Polònia, Suïssa, la República Txeca i França, però ara els ha ampliat a les que té amb Luxemburg, Bèlgica, els Països Baixos i Dinamarca.