La ultradreta amenaça la reelecció de la primera ministra que va trencar esquemes

BarcelonaCap primer ministre finlandès havia tingut tanta projecció internacional com Sanna Marin. La popularitat de la jove mandatària socialdemòcrata també és alta dins de les seves fronteres, però podria no ser suficient per mantenir-se en el càrrec. Finlàndia celebra eleccions parlamentàries aquest diumenge, i totes les enquestes auguren un empat a tres que fa impossible endevinar qui liderarà el pròxim govern. Fins i tot podria ser el Partit dels Finlandesos, una formació populista i antiimmigració d'ultradreta, que trepitja els talons a la conservadora Coalició Nacional en tots els sondejos. En tercera posició, però a molt poca distància, hi ha els socialdemòcrates de Marin.

L'última enquesta de la cadena pública Yle apunta a una victòria ajustadíssima dels conservadors (19,8% dels vots), pràcticament empatats amb el Partit dels Finlandesos (19,5%), seguits dels socialdemòcrates (18,7%). "Els tres partits estan tan a prop que qualsevol podria ser el guanyador diumenge", afirmava dijous Tuomo Turja, director de l'empresa d'enquestes Taloustutkimus, que remarcava que l'última setmana ha sigut la millor per als socialdemòcrates.

Sanna Marin s'enfronta a unes eleccions nacionals per primera vegada, ja que es va convertir en primera ministra vuit mesos després dels comicis, quan el seu correligionari Antti Rinne es va veure obligat a dimitir pressionat per l'oposició. Ja llavors, mitjans d'arreu del món es van fer ressò del nomenament de Marin, perquè era la primera dona que arribava al càrrec i perquè amb 34 anys es convertia en la primera ministra més jove del món.

La seva popularitat s'ha mantingut, malgrat la polèmica de l'estiu passat per una festa a la residència oficial, perquè "ha tingut un protagonisme poc usual per a un primer ministre a Finlàndia", explica a l'ARA el politòleg de la Universitat de Hèlsinki Teivo Teivainen, ja que normalment és el president de la república qui s'encarrega de la política exterior. Destaca que la posició dels socialdemòcrates a les enquestes és "més alta del que seria normal en el cicle electoral finlandès després de quatre anys de govern". "Hi ha bastant consens entre analistes que Sanna Marin beneficia el seu partit", conclou.

Marin ha hagut de gestionar dues de les principals crisis de les últimes dècades: feia molt poc que liderava el govern finlandès quan va esclatar la pandèmia de covid i, un cop superada amb bona nota, va arribar la guerra a Ucraïna, que ha empès el país nòrdic a fer el gir més important en política exterior i de defensa de les últimes dècades: decidir unir-se a l'OTAN.

Les finances públiques, tema estrella

Les eleccions arriben només tres dies després que Finlàndia pugui donar per pràcticament tancada l'adhesió a l'OTAN, després que dijous el Parlament de Turquia hi donés el seu vistiplau. Però el tema estrella dels debats electorals ha sigut l'economia i, en concret, com sanejar les finances públiques sense desmantellar l'estat del benestar. El deute públic de Finlàndia equival a un 71% del PIB, uns vuit punts més que a l'inici de la legislatura –tot i que per sota de la mitjana de la UE–, i hi ha consens entre els grans partits que caldrà aplicar mesures, tot i que, esclar, hi ha diferències entre les receptes proposades.

Els socialdemòcrates aposten per apujar impostos als més rics i als productes nocius per a la salut i el medi ambient, sense retallar la inversió en educació, serveis socials i sanitat. "En comparació amb líders anteriors, Marin té un discurs més d'esquerres", afirma Teivainen. Per contra, la solució per als conservadors passa per l'austeritat fiscal. I el Partit dels Finlandesos se centra a reduir els costos relacionats amb la immigració i els subsidis a la cultura. De fet, la líder del partit d'ultradreta, Riikka Purra, ha considerat la cultura "un bé de luxe", una afirmació que ha rebut fortes crítiques.

Qui s'aliarà amb qui?

Ara els socialdemòcrates lideren un govern de cinc partits d'esquerra i de centre. La clau per al pròxim executiu raurà en les negociacions postelectorals. Una coalició entre socialdemòcrates i conservadors –amb altres partits petits– sembla l'opció més viable. Però, ¿qui serà primer ministre, Sanna Marin o Petteri Orpo, el líder conservador? Dependrà de qui obtingui més escons, com ha passat des de fa tres dècades. Tot i això, les negociacions no seran fàcils, tenint en compte les diferències en les polítiques econòmiques. Una altra opció viable seria una coalició entre els conservadors i la ultradreta, tot i que hi ha diverses formacions petites que es neguen a participar en un govern amb el Partit dels Finlandesos.

El que sembla evident és que no hi haurà una coalició dels tres grans partits, ja que Marin ha deixat clar que no formarà govern amb el Partit dels Finlandesos, a qui qualifica d'"obertament racistes". "Aquestes són unes eleccions de valors", va dir la primera ministra en un debat electoral.

Futur a Brussel·les?

Segons el diari finlandès Helsingin Sanomat, si Marin no repeteix com a primera ministra podria tenir futur a Brussel·les, per la seva potent popularitat internacional. Després de les eleccions europees del 2024, quedaran vacants la presidència de la Comissió, del Consell Europeu o el càrrec de l'alt representant per a la política exterior.