Brussel·lesMés suport a Ucraïna, i rearmament i autonomia militar per a la Unió Europea. Aquests són els objectius que han refermat els caps d'estat i de govern europeus en la trobada que s'ha fet aquest dijous a Brussel·les. I una cosa va lligada amb l'altre. Per tal de poder continuar donant suport armamentístic a les tropes ucraïneses a llarg termini, la UE considera que ha de potenciar la seva indústria militar, i per tal de garantir la seva seguretat i independència en matèria de defensa, el bloc vol evitar com sigui que el règim de Vladímir Putin no envaeixi Ucraïna.
Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Ara bé, per tal d'incrementar el suport a Kíiv, que es troba en un dels moments més crítics des de l'inici de la invasió russa, i impulsar la indústria militar del Vell Continent, la Unió Europea necessita treure diners de sota les pedres. Com? Hi ha dues grans opcions sobre la taula: redirigir els beneficis extrets dels fons confiscats russos a les arques del bloc comunitari i modificar el reglament del Banc Europeu d'Inversions (BEI), que és el gran braç finançador de la UE, perquè impulsi la producció d'armes.
Els dos grans estats membres de la Unió Europea, Alemanya i França, i 12 socis europeus més, van demanar aquest dilluns per carta modificar la normativa del BEI, que presideix l'exministra espanyola Nadia Calviño, per tal que pugui finançar projectes de doble ús, civil i militar. D'aquesta manera, es pretén permetre a la pràctica que potenciï la indústria armamentista del bloc.
Ara bé, malgrat el suport majoritari i del potent eix francogermànic, hi ha alguns socis europeus que no se senten còmodes en què el BEI s'acabi destinant recursos a la producció d'armes, com Espanya, segons indiquen fonts diplomàtiques. En aquest sentit, insisteixen que "els diners no són il·limitats" i consideren que, de moment, encara cal prioritzar altres projectes que la gran entitat bancària de la UE tenia entre mans abans del començament de la guerra, especialment els que tenen a veure amb transició digital i verda.
Pel que fa als fons, tot i que també compta amb el suport d'una part molt important dels Vint-i-set, encara és més problemàtica. Des de pocs dies després de l'inici de la invasió russa, la Unió Europea pretenia utilitzar els actius que tenia congelats de Rússia per reconstruir i rearmar Ucraïna, però la mesura presentava molts dubtes legals. I, tot i que ara ja només es plantegi apropiar-se dels beneficis d'aquests diners, encara hi ha estats membres que mantenen les reticències per motius jurídics.
Més enllà d'aquestes dues iniciatives, que ja s'han posat negre sobre blanc, hi ha una altra proposta que ha sobrevolat el Consell Europeu, si bé encara es troba a les beceroles. Es tracta de la creació d'uns fons europeus comuns, similars als de la recuperació econòmica postcovid, per potenciar la indústria militar del bloc i rearmar els Vint-i-set i Ucraïna.
La mesura ha estat impulsada sobretot pel president francès, Emmanuel Macron, que durant els últims mesos s'està erigint en un dels líders europeus que més suport (almenys de boca) donen a Ucraïna, juntament amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, o el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Tanmateix, només compta de moment amb el suport tímid d'alguns estats membres que solen ser favorables a tirar endavant polítiques econòmiques expansives a la UE, com Espanya o Portugal. En canvi, ja té el rebuig frontal dels que sempre advoquen per l'austeritat, com Alemanya o els Països Baixos.
Discrepàncies sobre el vocabulari bèl·lic
Els líders de la Unió Europea cada vegada apugen més el nivell d'alarma per la invasió russa d'Ucraïna i l'imperialisme del règim de Vladímir Putin. I, aquest dijous, els vint-i-set caps d'estat i de govern europeus estudiaven fer un pas més enllà i instar la societat civil i militar a "coordinar-se" i "preparar-se" davant d'un "panorama d'amenaça canviant", tal com apuntava l'informe preliminar sobre el qual negocien els socis europeus. En aquest sentit, pretenien demanar a la Comissió Europea que proposés mesures per ser capaços d'afrontar i "respondre crisis" preveient "tots els perills possibles" i involucrant "tota la societat".
Finalment, però, els Vint-i-set han tret aquesta polèmica part de les conclusions definitives, tal com demanaven alguns estats membres incòmodes amb l'escalada del to bèl·lic per part d'alguns dirigents europeus. De fet, fa temps que Brussel·les aposta —en paraules textuals— per "una economia de guerra" i, durant els dies previs al Consell Europeu d'aquest dijous, diferents ministres i caps d'estat i de govern han arribat a alertar de, per exemple, d'una potencial "tercera guerra mundial" si Putin envaeix Ucraïna, cosa que desagrada, i molt, alguns dels socis europeus.
La UE obre negociacions d'adhesió amb Bòsnia i Hercegovina
Els Vint-i-set també han decidit aquest dijous obrir les negociacions d’adhesió a la Unió Europea de Bòsnia i Hercegovina, tal com havia demanat la Comissió Europea. “Enhorabona [...] és una decisió important en el camp geopolític”, ha assenyalat el president del Consell Europeu, Charles Michel.
De fet, amb aquesta decisió, es confirma que la guerra d’Ucraïna està accelerant potencial gran ampliació de la Unió Europea cap als Balcans occidentals, que fa temps que es troben a la sala d’espera per entrar al club europeu i la UE tem que se’ls acabi esgotant la paciència i caiguin del costat de la influència del règim de Vladímir Putin.
Tot i això, Brussel·les ha advertit en més d’una ocasió, igual que han recordat diferents dirigents estatals aquest dijous, que Bòsnia i Hercegovina necessita progressar encara més per complir amb els estàndards i criteris que li requereix la mateixa Comissió Europea. I fins que no hagi complert amb les reformes acordades amb Brussel·les en aquest sentit no s’espera que comencin les negociacions finals d’adhesió.