Una UE dividida demana una pausa humanitària de mínims a Gaza
Els Vint-i-set descarten l'alto el foc i s'alineen amb els EUA, la potència amb més influència sobre Israel
Brussel·lesLa divisió dels socis de la Unió Europea respecte a la guerra entre Israel i Palestina s'ha tornat a fer evident al Consell Europeu d'aquest dijous, però finalment han aconseguit superar les discrepàncies i han demanat una pausa humanitària de mínims en el conflicte. D'aquesta manera, els Vint-i-Set s'han alineat amb el posicionament dels Estats Units, que és la potència amb més influència sobre Israel, i han instat a permetre "corredors humanitaris" a la franja de Gaza i "pauses per necessitats humanitàries".
Les negociacions entre els caps de govern i d'estat han durat prop de cinc hores i els termes que s'han acabat consensuant no són cap dels que eren inicialment sobre la taula, cosa que constata el joc d'equilibris que han hagut de fer els estats membres per fer pinya.
Per un costat, Espanya i Irlanda aposten clarament per un "alto el foc humanitari". I, per l'altre, els estats amb posicions més proisraelianes, com Alemanya o els Països Baixos, no volien acceptar cap mena de concepte que pogués suggerir –a parer seu– que s'insta Israel a deixar de fer la guerra i, per tant, a no reconèixer-li el dret a defensar-se dels atacs de Hamàs.
El mateix president espanyol, Pedro Sánchez, ha sigut dels pocs dirigents que han demanat públicament un "alto el foc humanitari" i ha sortit a defensar el president de les Nacions Unides, António Guterres, que ha estat criticat per dir que l'atac de Hamàs "no va venir del no-res", tot i que va condemnar l'acció del grup islamista. En canvi, el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, ha assegurat davant la premsa que, per bé que "ningú s'oposa a les pauses humanitàries, no es pot parlar d'alto el foc en el text".
Alemanya, encara que el seu canceller, Olaf Scholz, no hagi sigut tan explícit com Rutte, no se sentia còmode amb el terme "pausa" i feia pressió a favor d'un concepte encara més ambigu: "finestra humanitària". Per què? Una pausa, o unes quantes pauses, es poden interpretar com una voluntat que la guerra s'aturi un temps indeterminat. En canvi, una finestra humanitària és prou ambigu per obrir la porta a l'entrada de paquets humanitaris sense que necessàriament hi hagi d'haver una treva momentània perquè els ajuts entrin sense problemes ni perill.
Dues visions
En tot cas, l'expressió que finalment s'ha consensuat, "pauses per necessitats humanitàries", encara que no s'hagi detallat què vol dir exactament, s'acosta més a la demanda que s'aturi la guerra durant un temps determinat perquè entrin a Gaza els ajuts o, almenys, no s'ataquin les zones per on passen els combois o s'entrega l'ajuda. De fet, el text acordat pels Vint-i-set expressa la seva "preocupació greu per la situació humanitària deteriorada de Gaza" i "demana un accés humanitari continu, ràpid i segur sense obstacles per arribar a tots els que ho necessiten".
Aquestes dues visions del conflicte israelianopalestí també han ampliat les divisions dins la Comissió Europea. El cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, va ser dels primers dirigents a verbalitzar el concepte "pausa humanitària" i ha condemnat des del primer moment els atacs d'Israel a Gaza.
A més, s'ha erigit en el gran defensor de la posició de la Unió Europea i ha recordat en tot moment a Israel que ha de respectar el dret internacional i humanitari. En canvi, la presidenta de l'executiu comunitari, l'alemanya Ursula von der Leyen, fins i tot li ha costat recordar a Israel que respecti el dret internacional i humanitari, i sovint s'ha sortit del guió pactat per la UE.
D'altra banda, les conclusions acordades també asseguren que la UE "està preparada per contribuir a reviure un procés polític basat en la solució dels dos estats", un de palestí i un d'israelià. I, en aquest sentit, assenyala que dona suport que se celebri "aviat" una conferència internacional de pau, tal com fa temps que proposa Espanya.
La credibilitat de la UE com a actor internacional
La credibilitat del bloc europeu com a actor internacional, que s'havia vist reforçada pel seu paper amb la guerra d'Ucraïna, està ara en caiguda lliure amb el conflicte israelianopalestí. Des de l'atac de Hamàs de fa tres setmanes, a la UE ha regnat la divisió i Von der Leyen ha protagonitzat una diplomàcia erràtica i poc equilibrada, clarament més favorable a les posicions israelianes. En aquest context, els socis europeus no volen que el text acordat sigui un crit al cel i aspiren que tingui conseqüències pràctiques.
Per aconseguir-ho, els Vint-i-set saben que només hi poden aspirar si compten amb el suport dels Estats Units i, per això, han adaptat la seva petició a les paraules de dimarts passat del secretari d'estat estatunidenc, Antony Blinken, que no va demanar una pausa, sinó diverses "pauses humanitàries". En plural, perquè quedi clar que no és un alto el foc.