La UE s'acosta a posicions més propalestines i apuja el to contra Netanyahu

Brussel·lesFa més de cinc mesos del polèmic viatge de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fins a Israel per donar suport al govern de Benjamin Netanyahu en plena ofensiva de l'exèrcit israelita contra Gaza. Allà la líder comunitària només va condemnar l'atac de Hamàs i no va recordar a Tel-Aviv la seva obligació de complir amb el dret humanitari i internacional. Durant tot aquest temps, la Unió Europea tampoc no havia sigut capaç d'acordar la demanda d'un alto el foc i tan sols havia acordat instar a pauses humanitàries.

Ara bé, 32.000 morts a la franja de Gaza després, Von der Leyen ha matisat el seu to prosionista, i el bloc europeu en general cada vegada s'acosta més a posicions amb Palestina i endureix el to contra l'executiu liderat per Netanyahu. Així s'ha ratificat en la trobada que han fet els caps d'estat i de govern de la UE en el Consell Europeu d'aquest dijous, en què per primera vegada han demanat "una pausa humanitària immediata que porti a un alto el foc sostenible".

A més, tal com ha insistit la mateixa Von der Leyen els últims dies, els Vint-i-set demanen a Israel que "no dugui a terme l'operació terrestre a Rafah". "Empitjoraria la ja catastròfica situació humanitària [de Rafah]", apunten de manera unànime els caps d'estat i de govern de la UE.

I, més enllà de l'acord dels Vint-i-set, un grup d'estats membres –Espanya, Irlanda, Eslovènia i Malta– han emès una carta conjunta en què van un pas més enllà i demanen directament "un alto el foc immediat". A més, assenyalen que estan més a prop de reconèixer l'estat palestí i que ho faran quan "pugui suposar una contribució positiva" en la solució del conflicte entre Palestina i Israel. En aquest sentit, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat en roda de premsa que la nova postura de la UE dona "una posició de més legitimitat" als socis europeus per fer el pas decisiu.

De fet, ara mateix ja hi ha uns 130 estats d'arreu del món que reconeixen l'estat palestí i una de les regions mundials que s'ha posicionat menys en aquest sentit és la Unió Europea. A hores d'ara, només hi ha set socis europeus dels Vint-i-set que l'hagin reconegut, com Romania, Bulgària, Hongria i Suècia.

D'altra banda, en el Consell d'Afers Exteriors de la UE d'aquest dilluns els estats membres també van acordar sancions contra colons violents de Cisjordània, una decisió que fa un mes semblava impensable. "Les hem acordat, avui sí, per unanimitat", va celebrar el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, si bé finalment es van incloure a la llista menys noms dels que prèviament es plantejaven els Vint-i-set.

La UE s'acosta a Borrell

Amb aquestes sancions, el conjunt de la Unió Europea va confirmar també el seu acostament cap a posicions més properes a les que té Espanya, Irlanda o Bèlgica, o el mateix cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, sobre el conflicte entre Palestina i Israel. I, esclar, perd pes la visió que en tenen alguns dels estats membres més influents, com Alemanya, que per motius històrics és un dels països ara més prosionistes.

I no només el conjunt dels estats membres s'apropen a Borrell, sinó que també Von der Leyen, que és la candidata del Partit Popular Europeu a les pròximes eleccions europees del 9 de juny. En un primer moment, el dirigent català es va erigir en la gran veu propalestina de la Unió Europea, sobretot davant de la conservadora alemanya i del perfil baix del president del Consell Europeu, Charles Michel.

Aquests últims dies, però, tot i que encara mantinguin posicions molt distants, Von der Leyen està insistint més que mai en l'obligació d'Israel de complir amb el dret humanitari i internacional. També vol aturar els peus a Netanyahu amb l'ofensiva que planeja a Rafah i demana una vegada rere l'altra permetre l'accés d'ajuda humanitària als palestins.