La UE s'acosta a l'Amèrica Llatina tot i la divisió sobre la guerra d'Ucraïna

Brussel·lesLa pandèmia del covid i la guerra d'Ucraïna ha evidenciat les dependències tòxiques de la Unió Europea respecte a Rússia, principalment en matèria energètica, i a la Xina, sobretot pel que fa a les terres rares, i l'ha empès a buscar aliats alternatius que siguin més fiables que el règim de Vladímir Putin o el gegant asiàtic. En aquesta recerca cap a una major autonomia estratègica, els Vint-i-set veuen l'Amèrica Llatina com una oportunitat d'or.

Les dues regions ja mantenen unes relacions comercials molt importants, especialment amb Espanya, però encara tenen molt de camp per córrer. "Ja és hora que anem agafats de la mà i afrontem junts els reptes globals", ha assenyalat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, a l'entrada de la cimera entre la Unió Europea i la Celac (Comunitat d'estats llatinoamericans i caribenys) que se celebra aquests dilluns i dimarts a Brussel·les.

Un dels interessos més destacats del bloc europeu a Llatinoamèrica són alguns materials crítics com el liti o les terres rares, que són imprescindibles per a la indústria tecnològica i que en gran part s'importen de la Xina. Un dels països que té més liti i amb qui la UE ja està ultimant un acord és Xile, que juntament amb Bolívia i l'Argentina s'estima que concentren més del 65% de les reserves de tot el planeta. El pacte comercial entre el bloc europeu i Xile vol potenciar l'extracció d'aquests minerals i l'exportació al Vell Continent.

En la mateixa línia, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat abans de l'inici de la cimera que la UE invertirà 45.000 milions d'euros als països llatinoamericans fins al 2027 en sectors com els materials crítics o en el desplegament de l'energia renovable. "No ens limitem a l'extracció pura de matèries primeres", ha assegurat Von der Leyen, que ha remarcat que la UE també vol potenciar la "capacitat local de processament, fabricació de bateries i productes finals com els vehicles elèctrics".

Divisió per la guerra d'Ucraïna

Més enllà de l'acostament entre les dues regions, els blocs estan negociant en quins termes condemnaran —o lamentaran o simplement mostraran preocupació— la invasió russa a Ucraïna. Tot i que el president del Consell, Charles Michel, ha afirmat que la majoria de països llatinoamericans ja han votat a favor de resolucions de les Nacions Unides que condemnen l'atac del règim de Vladímir Putin, entre els països de la Celac hi ha disparitat d'opinions. Cuba, Veneçuela i Nicaragua no han condemnat la invasió i, per exemple, Bolívia i El Salvador s'han mostrat equidistants.

En aquest sentit, el president de torn de la Celac, Ralph Gonsalves, tot i que diu que entén la preocupació de la UE per la guerra a les seves fronteres, ha criticat que s'utilitzi la cimera UE-Celac per parlar-ne "quan ja hi ha altres fòrums molt importants" dedicats únicament a tractar el conflicte d'Ucraïna. I, el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha anat un pas més enllà i ha tornat a criticar la posició de l'OTAN i dels Vint-i-set respecte a Rússia. "Dividir el món en blocs antagònics seria una insensatesa", ha avisat Lula, que també ha assegurat que les sancions al Kremlin "només castiguen els més vulnerables".