La UE respon a les annexions i al sabotatge al Nord Stream amb més sancions contra Rússia

Brussel·lesLa Unió Europea no es pensa quedar de braços plegats davant de l'annexió de quatre regions ucraïneses per part de Rússia, de les amenaces nuclears i la mobilització parcial del Kremlin i de les fuites —encara no se n'ha aclarit les causes exactes ni l'autoria— dels gasoductes Nord Stream. De moment, el dia abans de la cimera informal a Praga, els estats membres ja han acordat posar un topall al preu del petroli rus i prohibir que s'exporti a Rússia material tecnològic clau en la indústria de guerra i diferents tipus de productes, com pasta de paper, cigarretes, acer o maquinària.

El límit al preu del petroli fa que els estats membres només puguin transportar cru o derivats a països tercers no comunitaris a un preu igual o inferior al que acordin els Vint-i-set. Segons s'ha filtrat en diferents mitjans de comunicació, Brussel·les vol situar aquest màxim almenys un 30% per sota del preu actual i, així, finançar en la menor mesura possible l'exèrcit de Vladímir Putin. Tanmateix, aquesta restricció, que encara s'ha d'aprovar formalment, desagrada a Grècia, Xipre i Malta, que tenen indústries navilieres que obtenen grans beneficis del transport de petroli rus. Els tres països estan disposats a donar-hi suport a canvi que el límit al preu del petroli s'estengui més enllà de la Unió Europea per evitar perdre quota de mercat davant dels seus competidors.

Von der Leyen insisteix en el topall al preu del gas

Una altra de les mesures que estaran sobre la taula de negociacions a la cimera de Praga és el topall al preu del gas, però de moment compta amb un gran opositor, Alemanya, que és un dels països més dependents del gas rus. Tot i això, cada vegada més estats demanen limitar-ne el preu o, per exemple, escampar a la resta de la Unió Europea l'excepció ibèrica. És a dir, només limitar el preu del gas que s'utilitza per generar electricitat, tal com ja s'està fent a Espanya i Portugal. En la mateixa línia, la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, ha assegurat aquest dimecres, en un discurs a l'Eurocambra, que Brussel·les ja hi està treballant i ha insistit en la necessitat de limitar el preu del gas, tot i que no ha aclarit si només vol que afecti el que arriba de Rússia. "Els alts preus del gas estan impulsant el global dels preus de l'electricitat [...]. Per això, estem disposats a estudiar el topall al preu del gas que es fa servir per generar electricitat", ha dit Von der Leyen.

En el mateix discurs, Von der Leyen —també exministra alemanya— ha aprofitat per picar el crostó al govern de Berlín. No només per obstaculitzar mesures comunitàries i que compten amb un consens majoritari entre els Vint-i-set, sinó per l'ajut de 200.000 milions d'euros destinat a pagar part dels rebuts de la llum d'empreses i particulars que el govern d'Olaf Scholz ha anunciat que tiraria endavant de forma unilateral i sense haver-ne parlat amb Brussel·les. La subvenció representa el 5% del producte interior brut alemany, per exemple, una mica més que tot el PIB de Catalunya. I supera amb escreix la magnitud dels plans de xoc energètic que han llançat altres països, cosa que ha fet enfadar els socis europeus, especialment França i Itàlia, que critiquen que l'ajut substancial a companyies alemanyes pot distorsionar la igualtat de condicions i la competència entre les empreses dels Vint-i-set en el mercat comú. "Hi ha dues coses que continuen sent primordials: actuar amb unitat i amb solidaritat. Aquí resideix la força de la Unió Europea", ha remarcat Von der Leyen.

D'altra banda, tot i que encara no ha transcendit si els estats membres hi han donat el vistiplau, es preveu que també s'acordi estendre la llista de persones i entitats russes que no poden entrar ni operar econòmicament a la UE. També és previsible que es prohibeixi que ciutadans comunitaris puguin ocupar alts càrrecs d'empreses estatals russes, com és el cas de l'excanceller alemany Gerhard Schröder, malgrat que la guerra d'Ucraïna no ha tallat els seus vincles amb oligarques russos ni tampoc amb el mateix Putin.

Primera trobada de la Comunitat Política Europea

Demà, abans de la cimera de la UE, també es farà a Praga la primera trobada de la Comunitat Política Europea, un nou grup polític d'estats que va proposar el president de França, Emmanuel Macron, i que, a part dels països de la UE, incorpora el Regne Unit, tots els estats dels Balcans, Israel, Turquia i Ucraïna, entre altres. Està previst que hi intervingui telemàticament el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. L'objectiu d'aquesta primera reunió, que congregarà líders de 46 estats, és millorar la cooperació en seguretat, política i economia entre aquests països.