Orbán cedeix i aixeca el veto a l'ajuda de la UE a Ucraïna

Brussel·lesEl primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha sigut molt més fàcil de doblegar del que s'esperava i ha aixecat el seu veto a la partida de 50.000 milions d'euros d'ajuda a Ucraïna prevista en els pressupostos de la Unió Europea dels pròxims cinc anys. El dirigent ultradretà fa dies que amenaça amb mantenir el bloqueig tot i les amenaces de la UE i les necessitats de Kíiv, que veu com flaqueja el suport dels Estats Units i la invasió russa no cedeix. Però pocs minuts després de l'inici de la trobada dels caps d'estat i de govern dels Vint-i-set, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha anunciat l'acord. "Garantim un finançament previsible, ferm i a llarg termini per a Ucraïna", ha piulat.

Orbán no només ha cedit més aviat del que s'esperava, sinó que tampoc ha aconseguit res del que demanava com a contrapartida. A canvi del sí d'aquest dijous, pretenia que cada any els socis comunitaris fessin una trobada per ratificar que continuen donant el suport previst a Kíiv. Finalment, però, tot i que sí que faran cimeres europees per discutir-ho, el primer ministre hongarès no tindrà la capacitat de veto i només al cap de dos anys els estats membres podran sol·licitar a la Comissió Europea que revisi el pla plurinacional acordat. Això sí, Orbán tot sol tampoc no podria forçar demanar-lo perquè es requereix unanimitat.

D'aquesta manera, el dirigent díscol dels socis europeus no podrà esgarrapar cap contrapartida ni vendre al seu electorat que és dur de rosegar davant els "buròcrates" de la UE. Cal recordar, per exemple, que en l'última cimera, la Comissió Europea va desemborsar a la vigília de la trobada una part dels fons europeus de recuperació covid que li té bloquejats per les seves deficiències democràtiques. L'endemà, Orbán va abandonar la cimera en el precís moment en què la resta de líders europeus van decidir iniciar les negociacions d'adhesió d'Ucraïna a la Unió.

Tot i la coincidència, Brussel·les nega que una cosa tingui res a veure amb l'altra. De fet, el mateix Orbán critica que la Comissió Europea li desbloquegi els fons europeus segons com li convé i no pels criteris establerts, que tenen a veure amb la qualitat de l'estat de dret i els estàndards democràtics. I, en aquest sentit, Hongria no ha anat a millor. Per exemple, Transparència Internacional situa en un informe recent Hongria com el país més corrupte de la UE.

Amenaces i pressions

Ara bé, la cessió de Budapest d'aquest dijous ha arribat després d'amenaces de la UE amb, precisament, el finançament europeu a Hongria. Segons un document intern del Consell que va publicar el Financial Times, Brussel·les es plantejava tancar-li l'aixeta en sec, sabotejar l'economia hongaresa i fer minvar el "mercat de treball, creixement econòmic i la confiança dels inversors". Orbán ho va aprofitar per fer el paper de víctima i va dir que aquesta era "la prova" que demostrava els "xantatges" als quals està sotmès per part de Brussel·les.

Sigui com sigui, el canvi de to de Brussel·les, a qui se li està acabant la paciència amb Orbán, ha funcionat. I, de fet, els dirigents europeus ja havien avisat que farien el que fos per garantir que Ucraïna rep els suports necessaris per part de la Unió Europea. Alguns líders, com el canceller alemany, Olaf Scholz, fa temps que insisteixen que els Vint-i-set ja fan tard per enviar la munició compromesa per a les tropes ucraïneses.

En aquest sentit, malgrat que el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha celebrat l'acord de la Unió Europea, ha tornat a demanar més armament als socis europeus. Els ha retret que no arribi la munició promesa i els ha sol·licitat un pla similar al que han aprovat aquest dijous per garantir el subministrament d'armes a Kíiv fins al 2027.

Més pressió als EUA

L'acord de la Unió Europea arriba quan el suport dels Estats Units, que és l'aliat que ha entregat més armament a Ucraïna des de l'inici de la guerra i domina l'OTAN, està en l'aire. I Zelenski ho ha aprofitat per posar més pressió a Washington. "Avui Europa ha enviat un senyal a l'altre costat de l'Atlàntic", ha dit el dirigent ucraïnès, que ha participat en la cimera europea per videoconferència.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i Charles Michel, orgullosos de sortir en roda de premsa amb l'acord sota el braç i el "compromís inequívoc" de la UE amb Kíiv, han instat Washington a seguir el mateix camí. De moment, Estats Units ha sigut incapaç d'aprovar un paquet d'assistència financera d'uns 56.000 milions d'euros, sobretot per a armes, per l'oposició del partit Republicà al Senat, en ple any electoral. Per això, Von der Leyen, sempre mirant de reüll els EUA, ha constatat de forma diplomàtica que Washington, almenys en aquesta qüestió concreta, va per darrere de Brussel·les. "Hem demostrat amb aquests 50.000 milions d'euros que donem suport a Ucraïna i creiem que serà un incentiu perquè també facin la seva part els Estats Units", ha assenyalat Von der Leyen.