Brussel·lesEls líders europeus no paren de reunir-se i protagonitzar cimeres suposadament històriques. Repeteixen com un mantra que el futur d'Europa està en joc i que volen tenir un paper determinant en el nou ordre mundial que s'està construint. Amb aquest objectiu i com a primer pas demanen tenir veu i vot en les negociacions per a la resolució de la guerra d'Ucraïna. Tanmateix, Donald Trump i Vladímir Putin obvien completament les queixes dels dirigents de la Unió Europea i continuen tancant acords de manera bilateral, només amb el vistiplau forçat de Volodímir Zelenski.
Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi El d'aquest dijous ja és el segon Consell Europeu que es fa a Brussel·les aquest mes, tot i que normalment se'n fa un cada trimestre. A més, els líders europeus s'han reunit els últims dies a Múnic, París i Londres. Tot i això, les discussions no aconsegueixen desencallar cap mesura immediata ni imposar-se per asseure's en una potencial taula de negociació entre els Estats Units i Rússia, juntament amb Ucraïna.
De moment els caps d'estat i de govern de la UE han acordat unes conclusions que reafirmen el seu compromís "irrompible" i "sense fissures" amb Kíiv, i asseguren que continuaran subministrar-li suport financer i armamentístic tant de temps com faci falta, especialment per reforçar la seva posició durant aquests últims dies davant del règim de Putin. L'únic que, com a l'última cimera europea, s'ha negat a votar-hi a favor és el primer ministre hongarès, el pro-rus d'extrema dreta Viktor Orbán, que abans d'entrar a la trobada ja ha menystingut els seus homòlegs: "La UE és com un lleó sense dents", ha dit.
Ara bé, malgrat les bones paraules de compromís, els líders europeus no han donat suport al pla que va presentar dilluns la cap de la diplomàcia europea, l'estoniana Kaja Kallas, que va proposar entregar uns 40.000 milions d'euros extres a Ucraïna. En les conclusions ni es menciona aquesta proposta, que ha quedat tocada de mort, i Zelenski ha demanat en una intervenció telemàtica que la UE subministri almenys 5.000 milions d'euros en munició. En el text acordat pels líders europeus, però, tampoc es concreta res sobre els diners que ha demanat el president ucraïnès.
En canvi, la Unió Europea ha acordat mantenir les sancions contra el règim de Putin i, malgrat els contactes per resoldre el conflicte, els líders europeus aposten "augmentar la pressió sobre Rússia, fins i tot mitjançant noves sancions i enfortint les restriccions ja existents". De fet, així els hi ha demanat Zelenski. "Que hi hagi esforços diplomàtics no vol dir que Rússia hagi de ser sotmesa a menys pressió", ha insistit el president ucraïnès.
El gran pla de rearmament
Els líders de la UE també han validat el gran pla de rearmament presentat aquest dimecres per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. El pla proposa mobilitzar un total de 800.000 milions d'euros i fomentar les compres d'armes conjuntes a companyies armamentistes europees, amb l'objectiu de recuperar l'autonomia militar i deixar de dependre en aquesta matèria d'uns Estats Units cada vegada més allunyat dels interessos del bloc europeu.
A trets generals, aquest full de ruta compta amb un suport gairebé unànime dels estats membre. Ara bé, els líders europeus continuen encallats en els detalls. Els països del sud, sobretot Espanya i Grècia, continuen pressionant perquè la UE desplegui uns nous fons comunitaris com els de la covid per a defensa, i alguns del nord, com els Països Baixos, s'hi oposen rotundament i només estan disposats a acceptar la creació d'uns eurobons en matèria de préstecs per un valor de 150.000 milions d'euros, com els que ha posat sobre la taula Von der Leyen.
L'altre gran debat sobre el pla de rearmament té a veure quins projectes es poden beneficiar d'aquests eurobons. Alguns països, sobretot els del sud, demanen que s'inclogui en el concepte de seguretat alguns aspectes com el control de fronteres, la ciberseguretat i atacs híbrids. En canvi, els països de l'est i els que senten l'amenaça de l'expansionisme rus més a prop s'hi mostren reticents perquè prefereixen que els esforços es destinin sobretot a la defensa més tradicional, com pot ser la defensa antiaèria i l'adquisició de tancs.
En tot cas, en el text acordat no hi ha cap referència explícita sobre quina mena d'eurobons de defensa, si en forma de préstecs o de transferències i que, per tant, no s'hagin de retornar. Així doncs, com en la cimera europea de fa dues setmanes, deixa la porta oberta a Von der Leyen a explorar noves vies de finançament per al gran pla d'increment de la despesa militar.
Les diferències entre el sud i l'est d'Europa, però, no s'han quedat aquí. Pedro Sánchez i Giorgia Meloni han criticat la deriva bel·licista, i s'han mostrat contraris al nom del pla de Von der Leyen, que es diu Rearmar Europa. "No m'agrada en absolut", ha dit el president espanyol. "És un nom enganyós", va dir aquest dimecres la primera ministra italiana. De fet, els dos líders han rebaixat el to a favor d'incrementar la despesa militar per acostar posicions amb els seus socis de govern: Sánchez amb Sumar i Meloni amb la Lliga Nord de Matteo Salvini. En canvi, els països de l'est el continent no deixen de pressionar per accelerar l'augment de capacitat militar del bloc.
La 'Coalició de voluntaris' ultimen els detalls per a una possible missió de seguretat a Ucraïna
"No sabem si hi haurà un acord, i el que sí que sé és que, si n'hi ha, no podem començar a planificar res a posteriori; s'ha de fer ara. Per això estem completament concentrats en aquesta tasca". Així s’ha expressat el primer ministre britànic, Keir Starmer, poc abans de participar en la reunió dels caps militars de l’anomenada Coalició dels Voluntaris, poc més d’una vintena de països –amb la clamorosa absència dels Estats Units–, que s’han aplegat a Londres aquest dijous a la tarda. Starmer ha assegurat que la reunió pretén “passar del concepte a plans concrets, centrant-se particularment en la qüestió de com mantenir segurs el cel, el mar i les fronteres d'Ucraïna, treballant, per descomptat, amb els ucraïnesos”.
Més enllà del detall, de moment insalvable, que Rússia no vol tropes internacionals a Ucraïna, la reunió aborda els detalls d’una possible missió que aporti garanties de seguretat a Ucraïna. És l'hora de saber, doncs, a què estan disposats els membres de la Coalició de Voluntaris. És a dir, discuteixen a porta tancada al nord-oest de Londres quin paper jugarà cada país.
Proporcionarà Itàlia tropes terrestres? França donarà suport naval? Com serà l’aportació del Regne Unit? I la d'Espanya? I sota quina bandera podrien operar aquestes tropes: la de l’OTAN, la dels Cascos Blaus, les diferents banderes estatals? Qui hi aportarà la cobertura aèria? I la intel·ligència? I durant quant de temps caldria la presència d’aquests garants de l’hipotètic acord de pau? I, encara més, quines serien les regles d’enfrontament? Què passaria si aquestes tropes fossin atacades o amenaçades per un dron rus? Tindran autoritat per abatre'l? Qui atorga aquesta autoritat?
Són preguntes que, de moment, no tenen resposta, segons informa Quim Aranda des de Londres.
![Atacs de Rússia a la regió de Kíiv aquest dimecres, després de la trucada entre Putin i Trump.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3826 2551"%3E%3C/svg%3E)
![Tancs alemanys Puma en una demostració el juny de 2021 a Munster.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
