La UE no afluixa la pressió contra Rússia i proposa un nou paquet de sancions
Vol limitar el preu del petroli rus i prohibir que ciutadans comunitaris ocupin alts càrrecs d'empreses properes al Kremlin
Brussel·lesEl conflicte entre la Unió Europea i Rússia continua escalant. Després de les amenaces nuclears i la mobilització parcial del Kremlin, de la celebració dels referèndums a la Ucraïna ocupada i de les fuites dels gasoductes Nord Stream, Brussel·les ha anunciat aquest dimecres un nou paquet de sancions contra Moscou. La Comissió Europea proposarà un topall al preu del petroli rus que comprin els Vint-i-set i estendre la llista de persones i entitats que no poden entrar ni operar econòmicament a la UE. També vol prohibir la importació de més productes russos per valor d'uns 7.000 milions d'euros, l'exportació de material tecnològic clau en la indústria de guerra i que ciutadans comunitaris puguin ocupar alts càrrecs d'empreses estatals russes.
La presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, no ha entrat en detalls sobre la mesura de limitar el preu del petroli rus, però s'ha filtrat en diferents mitjans de comunicació que Brussel·les estudia que els estats membres que comprin, transportin i venguin petroli de Rússia a països tercers ho hauran de fer més o menys un 30% més barat del que ho estan fent ara. Tot i que els països comunitaris deixaran d'importar petroli rus per gasoducte a partir del 5 de desembre, Von der Leyen ha justificat que "certs països en vies de desenvolupament encara necessiten subministrament a baixos preus".
Aquesta normativa aniria en la mateixa línia que l'acord del G7, que a principis de setembre també va apostar per limitar el preu del petroli –un moviment que va anar seguit de l'anunci de Rússia que deixaria d'enviar gas a Europa– i sobretot afectaria països com Grècia o Xipre, ja que les seves indústries navilieres obtenen grans beneficis del transport de petroli rus.
'Clàusula' Schröder
Amb la prohibició que els ciutadans comunitaris puguin ocupar alts càrrecs en empreses estatals russes es vol evitar que es repeteixi el polèmic cas de l'excanceller Gerhard Schröder, que ha treballat i fet de conseller per a diferents companyies controlades pel president rus, Vladímir Putin. "Rússia no ha de poder beneficiar-se del coneixement europeu i dels seus experts", ha defensat Von der Leyen.
De fet, aquesta normativa la va proposar el govern alemany liderat pel socialdemòcrata Olaf Scholz, que ha estat criticat per alguns sectors de reaccionar de forma tèbia contra Rússia pel seu atac a la sobirania d'Ucraïna. A més, el canceller alemany s'ha vist esquitxat de retruc per les reticències de Schröder —els dos són del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)— d'abandonar totes les responsabilitats i trencar els vincles amb oligarques russos tot i la guerra que va iniciar Putin. Sí que han deixat les seves responsabilitats en empreses estatals russes, per exemple, l'expresident de Finlàndia Esko Aho, l'ex primer ministre francès François Fillon o l'excanceller d'Àustria Christian Kern.
L'OTAN i la UE volen reforçar la protecció del Nord Stream, "una infraestructura crítica"
L'anunci del que ja és el vuitè paquet de sancions de la UE contra Rússia ha arribat després que el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en nom dels Vint-i-set hagi promès aquest dimecres al matí "una resposta forta i unida" a les fugues dels dos gasoductes Nord Stream, tot i que encara no se n'ha esclarit la causa ni l'autoria. Els líders europeus han sigut prudents i no han assenyalat directament Rússia del que ja es qualifica de "sabotatge" –els únics que han apuntat al Kremlin han sigut Polònia i Ucraïna–, a l'espera que avancin les investigacions.
El Kremlin ha qualificat d'"estúpides i absurdes" les acusacions que assenyalen Moscou com el culpable. A més, ha obert una investigació penal per un possible cas de terrorisme internacional. "Com a resultat d'això [accions intencionades encaminades a danyar els gasoductes], la Federació Russa ha patit un considerable perjudici econòmic", ha afirmat la Fiscalia russa en un comunicat. Per això, ja ha sol·licitat una sessió al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per a aquest dijous amb l'objectiu de debatre sobre les fuites detectades i les "provocacions" derivades.
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, s'ha reunit amb el ministre de Defensa danès, Morten Bodskov, per abordar la protecció del Nord Stream, i ha subratllat que cal garantir la "protecció de les infraestructures crítiques" dels països aliats. De fet, Noruega ha informat que desplegarà personal militar a les seves instal·lacions petrolieres i gasistes per evitar nous possibles sabotatges.