Els líders de la UE ratifiquen Von der Leyen, Costa i Kallas sense Meloni

Brussel·lesTot i l'enfadament de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, els Vint-i-set han tancat aquest dijous un acord sobre els pròxims alts càrrecs de la Unió Europea sense cap mena de sorpresa. Han ratificat Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea, António Costa com a president del Consell Europeu i Kaja Kallas com a nova cap de la diplomàcia europea. Això sí, sense el suport de la ultradretana italiana, que s'ha abstingut en el nomenament de la cap de l'executiu comunitari i ha votat en contra del de l'ex primer ministre portuguès i el de la primera ministra estoniana.

D'aquesta manera, els intents de Von der Leyen i d'una gran part dels estats membres per seduir Meloni han tingut un èxit relatiu. Només han funcionat, i en part, amb la conservadora alemanya. Tanmateix, el sol fet que finalment no hagi votat en contra de la presidenta de la Comissió Europeu ja és prou simbòlic i demostra que vol continuar fent la viu-viu amb Brussel·les: no en vol quedar al marge i aspira a influir-hi, però tampoc vol ser vista com a part de l'establishment de la UE, que qualifica de "monstre burocràtic devorador".

Pel que fa a Von der Leyen, però, el camí per acabar sent revalidada com a presidenta de la Comissió Europea no s'ha acabat. El Parlament Europeu l'ha de ratificar i, malgrat que a priori la majoria de la gran coalició entre conservadors, socialdemòcrates i liberals suma majoria absoluta, la disciplina de vot a l'Eurocambra no és gaire estricta i ja hi ha representants d'aquests tres grups que han dit que no la pensen votar. Per això els eurodiputats del partit de Meloni, Germans d'Itàlia, poden ser claus per a Von der Leyen, que per primera vegada s'ha mostrat disposada a trencar el cordó sanitari amb l'extrema dreta i ja els ha allargat la mà. 

Una UE més antiimmigració per acostar-se a Meloni

En aquest sentit, per mirar de seduir Meloni, els últims dies Von der Leyen i el conjunt dels líders estatals de la Unió Europea han apujat encara més el to antiimmigració. Sense anar més lluny, la presidenta de la Comissió va fer aquest mateix dimecres una nova picada d’ullet a Roma i va enviar una carta als líders estatals de la UE en què obria la porta a buscar “maneres innovadores” de gestionar la immigració il·legal. En la missiva, la conservadora alemanya posava d’exemple de manera implícita el pacte d’Itàlia amb Albània; és a dir, desemborsar grans sumes de diners a països tercers perquè frenin l’entrada de nouvinguts al bloc comunitari.

Ara bé, tot i que és la primera vegada que la presidenta de la Comissió Europea planteja aquesta opció tan obertament, fonts diplomàtiques asseguren que la ultradretana italiana no en tenia prou i ha demanat més contrapartides a canvi de votar a favor de l’acord o abstenir-se. Itàlia fins i tot va intentar que a l’agenda estratègica que ha de marcar les prioritats de la pròxima legislatura de la Unió Europea s’inclogués també la voluntat de trobar “maneres innovadores” d’afrontar el repte migratori, tal com proposava Von der Leyen a la carta.

Abans de l'inici de la cimera, alguns dels sis negociadors que han presentat aquesta proposta de noms per dirigir la Unió Europea els pròxims cinc anys ja s'havien mostrat predisposats a incloure Meloni. “No hi ha Unió Europea sense Itàlia ni decisió sense Meloni”, va remarcar el primer ministre polonès, el conservador Donald Tusk. I, en la mateixa línia, el canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, també va mostrar un to conciliador i va dir que debatran els noms dels pròxims alts càrrecs amb “deteniment i equitat”, i tenint en compte que tots els estats membres són “iguals”.

Amb aquestes paraules, els dos principals negociadors dels conservadors i els socialdemòcrates van voler aplacar l’enfadament de Meloni de dimecres al Parlament italià amb el principi d’acord sobre els pròxims alts càrrecs. Tusk va assegurar que es tracta d’un “malentès” i que en cap cas volien deixar al marge de les negociacions la ultradretana. “Ningú respecta més Meloni i Itàlia que jo”, va insistir el primer ministre polonès.

Orbán, sempre a contracorrent

La sorpresa més gran de la cimera, com és habitual, l'ha tornat a protagonitzar l'Hongria de Viktor Orbán. Abans d'entrar a la trobada entre caps d'estat i de govern ha posat el crit al cel contra els noms que hi havia sobre la taula, i ha titllat l'acord de "vergonyós". A l'hora de la veritat, però, només ha votat en contra de Von der Leyen, amb qui manté un pols constant pel bloqueig dels fons europeus que li pertocarien a Hongria si no fos per la seva deriva antidemocràtica. En canvi, s'ha abstingut amb Kallas, tot i que Orbán és prorús i ella un dels flagells més destacats contra Vladímir Putin a la UE, i ha donat llum verda a Costa, amb qui fonts diplomàtiques asseguren que té una bona relació personal.

Cal recordar, però, que la coalició de les tres grans famílies polítiques europees i governs estatals que van apuntalar Von der Leyen, Costa i Kallas no necessitaven comptar tant sí com no amb la llum verda de la ultradretana italiana. Els alts càrrecs comunitaris no s’havien de ratificar a la cimera d’aquest dijous per unanimitat, sinó per una majoria reforçada: almenys vint estats membres que representin el 65% de la població.

Tot i això, la Unió Europea prefereix seduir Meloni i tenir-la del seu costat que no pas en contra, encara que sigui cedint davant de les seves rebequeries i adoptant el seu discurs antiimmigració. I, a la vegada, la ultradretana vol garantir-se bona quota de poder per a Itàlia a la pròxima Comissió Europea i, tot i les amenaces, anhela jugar un paper rellevant a Brussel·les.