La UE estima que el canvi climàtic li ha costat 145.000 milions d'euros en l'última dècada
La majoria d'europeus creuen que les empreses i les administracions haurien de fer més per millorar la qualitat de l'aire
Brussel·lesEl canvi climàtic també té conseqüències devastadores per a l’economia. Els episodis meteorològics extrems, com les onades de calor, els incendis, les inundacions i les tempestes, han provocat 145.000 milions d’euros de pèrdues per a la Unió Europea durant els últims deu anys. A més, des de fa trenta anys les despeses econòmiques anuals dels Vint-i-set van a l’alça, i en la darrera dècada han augmentat, de mitjana, un 2% any rere any, segons l’Agència Europea del Medi Ambient.
L’últim any que reporta l’estudi publicat aquest dilluns és el 2020, quan els costos derivats del canvi climàtic es van elevar uns 12.000 milions d’euros. L’any en què la xifra va ser més baixa va ser el 2012 –gairebé uns 4.000 milions d’euros– i el 2017 és quan va ser més alta. Llavors es va arribar als 37.000 milions d’euros, en gran part "per la sequera que va patir Europa, que va assecar la terra i va provocar multitud d’incendis", indica l'informe.
Aquest 2022, malgrat que encara no se n’han publicat les dades, també es preveu que l'impacte econòmic sigui molt elevat, ja que de moment està sent un any de poques pluges i d’incendis molt importants.
El 2020 el país al qual li va sortir més car el canvi climàtic va ser Grècia, sobretot per culpa dels incendis forestals. Cada grec hi va perdre uns 90 euros, mentre que el cost per càpita a França va ser de 62 euros, a Irlanda de 42 i a Espanya de poc més de 15. De mitjana, cada ciutadà comunitari va destinar el 2020 uns 27 euros a lluitar contra les conseqüències del canvi climàtic.
La majoria d'europeus creu que estan fent "prou"
D’altra banda, un altre informe que ha publicat aquest dilluns la Comissió Europea assenyala que la majoria d’europeus (un 67%) creuen que les empreses i les administracions haurien de fer més per millorar la qualitat de l’aire i que les normatives per fer-los reduir la contaminació atmosfèrica que generen s'haurien de "reforçar". En canvi, més del 50% dels enquestats diuen que les llars i les famílies sí que estan fent "prou" i molts asseguren que opten per fer servir cada vegada més, per exemple, el transport públic o la bicicleta.
El 47% dels ciutadans comunitaris també creuen que la qualitat de l’aire ha empitjorat durant la darrera dècada i gairebé el 90% estan convençuts que la contaminació atmosfèrica és un dels causants de diferents malalties respiratòries o cardiovasculars.