La UE esquiva el bloqueig d'Hongria i destinarà 1.400 M€ dels actius russos congelats a rearmar Ucraïna

Brussel·lesLa Unió Europea ha tornat a trobar la manera d'esquivar el veto d'Hongria i augmentar el suport que envia a Ucraïna. D'aquesta manera, el bloc europeu redirigirà a partir del mes que ve uns 1.400 milions d'euros dels beneficis generats pels actius russos que té confiscats a enviar més munició i defensa aèria a Kíiv, així com a potenciar la indústria armamentística d'Ucraïna. "Putin vol provar que Ucraïna és vulnerable i nosaltres hem de deixar clar que continuem fent costat a Ucraïna", ha remarcat en roda de premsa el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

Els estats membres ja havien assolit un acord el 8 de maig per utilitzar aquests diners per ajudar Ucraïna, però el govern hongarès liderat per l'ultradretà Viktor Orbán s'hi va abstenir. Després, Budapest va bloquejar-ne la implementació i la decisió de destinar-los a subministrar més armament al govern de Volodímir Zelenski. No ha sigut fins al Consell d'Exteriors de la UE d'aquest dilluns que el Consell ha evitat el bloqueig d'Orbán, que sempre posa bastons a les rodes a les iniciatives que pretenen ajudar Ucraïna.

A l'entrada de la reunió, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ja s'ha mostrat optimista i ha avançat que estaven buscant una "solució" per deixar sense efecte l'enèsim no d'Orbán. Ara bé, quina ha sigut l'argúcia legal que finalment han fet servir? El líder català ha argumentat que, "com que Hongria no va participar en la decisió" d'utilitzar els beneficis dels actius russos confiscats i es va abstenir, "no és necessari que participi en l'aplicació" de la iniciativa.

Per tant, la negativa hongaresa ha quedat sense efecte, cosa que ha fet enfadar Budapest. El ministre d'Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, ha criticat per Facebook la manera com la UE ha tirat endavant la iniciativa i ha assegurat que el govern hongarès ja està "examinant la possibilitat de trobar la forma legal d'exigir justícia per a Hongria". "Clarament, això és una línia vermella, no hi ha cap exemple anterior d'un incompliment tan descarat de les normes europees comunes", ha afegit el ministre hongarès.

Tanmateix, el Consell no ha pogut fer aquesta mena d'interpretació legal sobre les altres set iniciatives d'ajuts a Ucraïna que estan sobre la taula i requereixen la unanimitat de tots els estats membres. En total, el paquet compta amb 6.600 milions d'euros de suport i finançament militar a Kíiv. Malgrat que la UE ja té aquests diners preparats per enviar-los al govern ucraïnès, Orbán també els encalla i està aconseguint retardar-ne l'entrega.

La UE calcula que aquesta iniciativa recaptarà entre uns 2.500 milions d'euros i uns 3.000 milions anuals, i espera que la setmana que ve ja en disposi d'uns 1.400 per enviar cap a l'exèrcit ucraïnès i la resta a finals d'any. Tot i que és una quantitat petita dels 210.000 milions d'euros que el bloc europeu té confiscats al Banc Central de Rússia (BCR) en forma de valors i efectius, és prou significativa per a Ucraïna. Fins ara, el bloc europeu ha destinat a Kíiv uns 33.000 milions en ajuda militar des de l'inici de la guerra i, en total, uns 143.000 milions, segons dades del Consell de la UE.

Malgrat que en un primer moment la Comissió Europea es plantejava utilitzar tots els actius russos que el bloc comunitari té bloquejats per a la reconstrucció d'Ucraïna, la incertesa legal va frenar la iniciativa. Per això, després de més de dos anys de discussions i negociacions, la UE ha decidit només destinar-hi els beneficis generats, els quals argumenta que no són estrictament propietat de ningú. Tanmateix, només el 10% d'aquests rendiments es destinaran a la reconstrucció del país ucraïnès —no la majoria d'aquests diners com es pretenia al principi— i s'optarà per gastar-ne el 90% en armar les tropes ucraïneses.

Sancions contra el GNL rus

Els Vint-i-set també han acordat aquest dilluns el catorzè paquet de sancions contra el Kremlin i, per primera vegada, la Unió Europea colpejarà el gas natural liquat (GNL) rus. Així doncs, no es podran fer transbordaments d'aquest combustible fòssil en ports de la Unió Europea, des d'on se'n compra i es reexporta a països tercers. La mesura compta amb un període de transició i s'aplicarà a partir d'aquí a nou mesos.

Ara bé, no es prohibeix la importació de GNL a la Unió Europea i, per tant, no es posarà en risc la seguretat energètica del bloc comunitari perquè només suposa un 1% del subministrament mundial. De fet, Espanya és un dels estats membres on més va créixer la importació de GNL del club europeu. Això sí, es vol complicar l'exportació d'aquest gas arreu del món per part de Rússia i, per tant, evitar que pugui traure tant de rèdit dels seus recursos energètics.

D'altra banda, el catorzè paquet de mesures contra Rússia també inclou un increment del nombre de persones i entitats que s'afegeixen a la llista negra de la UE. D'aquesta manera, un total de 185 personalitats i organitzacions no podran viatjar ni fer operacions econòmiques en territori comunitari, i se'ls congela els actius financers que tinguin dins del bloc europeu.