La UE fa equilibris amb el Qatargate: el condemna però vol el gas qatarià

Brussel·lesEl Qatargate posa la Unió Europea entre l'espasa i la paret. Per una banda, ha de condemnar l'escàndol de manera contundent davant de l'opinió pública i ha de prendre mesures per evitar que es repeteixi i, per l'altra, no pot jugar amb foc i fer enfadar els dirigents qatarians. Més enllà del Mundial de futbol, que els líders comunitaris en general han beneït sense gaire recança, Europa està en plena crisi energètica i en un moment en què busca a la desesperada nous aliats que li puguin subministrar almenys una part del gas que comprava a Rússia abans de la guerra.

En aquesta recerca, tot i que els líders europeus insisteixin que cal reduir la dependència de règims autoritaris i poc fiables com el de Vladímir Putin o el de Xi Jinping, hi destaca Qatar: el nou soci estrella energètic de la Unió Europea. Tot i que a hores d'ara el gas natural liquat (GNL) qatarià només representa prop del 5% del total d'importacions de la Unió Europea, Brussel·les preveu que a curt i a mitjà termini sigui imprescindible per a la seguretat energètica dels Vint-i-set.

Alemanya, que abans de la invasió d'Ucraïna importava de Rússia més del 55% del gas que consumia, és l'estat membre que a hores d'ara ha signat un acord més important amb Qatar. A partir del 2026, QatarEnergy i la firma estatunidenca que opera al país del golf ConocoPhillips li garantiran dos milions de tones mètriques anuals de GNL almenys durant quinze anys. Malgrat que suposa un percentatge petit del gas que consumeix el global de la Unió Europea, el contracte entre Berlín i Doha només és un primer pas. A part d'Alemanya, alguns estats membres com Itàlia, França o Espanya també s'han mostrat interessats en augmentar les seves importacions de gas qatarià.

Qatar avisa i posa les condicions a la UE

Així, Doha coneix les necessitats de la Unió Europea i ja li ha llançat un primer avís respecte al Qatargate. En un comunicat citat per l'agència Reuters, Qatar considera que la decisió de l'Eurocambra de suspendre tota l'activitat parlamentària relativa al seu país, incloses la facilitació d'expedició de visats als turistes qatarians per entrar a l'espai Schengen i la petició de no deixar entrar a representants al Parlament Europeu, són "restriccions discriminatòries" que poden "limitar el diàleg". "Afectaran negativament la cooperació regional i global, així com les discussions sobre escassetat i seguretat energètica", amenaça el govern qatarià.

En la mateixa línia, el ministre d'Exteriors qatarià, Mohamed bin Abderrahman, va tornar a negar que el seu estat estigui implicat en la trama de suborns a la cambra comunitària davant del cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Josep Borrell, que es va reunir aquesta setmana a Jordània per primera vegada amb un representant de l'emirat des que va esclatar l'escàndol. Tot i que Bin Abderrahman ho va reduir a un conjunt de "filtracions mediàtiques enganyoses", Borrell va mirar de fer equilibris i va destacar que Qatar coincideix amb el bloc comunitari en "la necessitat que les investigacions continuïn i s'esclareixin els fets".

Doha també ha subratllat més d'una vegada que, per bé que està disposada a vendre gas a Europa, no acceptarà contrapartides polítiques i que, per exemple, en cap cas lligarà els contractes de GNL amb un posicionament respecte a Rússia i la guerra d'Ucraïna. D'altra banda, també pressiona els estats membres perquè firmin contractes a més llarg termini, com els que ja ha signat amb la Xina, per no enganxar-se els dits i assegurar-se que no inverteix en va. "Farem el programa més gran de construcció de vaixells per transportar GNL de la història del sector energètic", va prometre el ministre d'Energia qatarià, Saad al-Kaabi, en l'anunci de l'acord amb Berlín.

D'aquesta manera, en plena crisi energètica, els dirigents del grup europeu volen impedir que el Qatargate acabi amb la bona sintonia amb Doha i que, sobretot, posi en perill el subministrament de gas qatarià. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja va remarcar quan va sortir a la llum la trama de suborns que les relacions amb Qatar eren claus per a la Unió Europea, i el vicecanceller alemany, Robert Habeck, va apostar des de Brussel·les per desvincular completament l'escàndol de l'Eurocambra i les compres de GNL qatarià. "Són dues coses diferents", va insistir Habeck.