La UE destinarà 500 milions a la compra conjunta d’armes

Brussel·les“Ucraïna necessita més armes i nosaltres les hi proporcionarem. La guerra continuarà i nosaltres continuarem donant suport a Kíiv”, afirmava l’alt representant de la política exterior de la UE, Josep Borrell, després de la reunió del consell d'Afers Exteriors d’aquest dilluns. “Els líders de la Unió Europea han arribat a un acord polític. Al llarg de la setmana, es prendrà la decisió final”, afegia. La decisió no s’ha fet esperar, i la Comissió Europea ha anunciat aquest dimarts que destinarà 500 milions del pressupost comunitari a la compra conjunta d’armes.

Davant d’una guerra que es preveu llarga i de l’amenaça russa que plana sobre Europa, Brussel·les aposta per una plataforma per adquirir material de defensa de manera conjunta amb l’objectiu de restablir l’arsenal militar dels estats membres. Els Vint-i-set han esgotat pràcticament les seves existències armamentístiques a causa dels enviaments massius a Ucraïna, que lliura una guerra brutal contra Rússia des de finals de febrer, quan Vladímir Putin va donar l’ordre d’envair el país. 

Cap a la integració de la defensa europea

La plataforma, inspirada en l’aplaudit model de compra conjunta de vacunes contra el covid-19, és un projecte pilot pioner que estarà operatiu entre aquest any i el 2024. “Aquest és un pas històric cap a la integració de la defensa europea”, ha afirmat el comissari europeu d’Indústria, Thierry Breton, a la roda de premsa on s’ha presentat la proposta. Aquesta iniciativa busca reforçar les capacitats militars de la UE a través de la cooperació entre els estats membres per evitar rivalitats i aconseguir preus més competitius. Tanmateix, l’executiu comunitari ha establert algunes condicions. Els països interessats a rebre aquests fons europeus hauran de presentar propostes on participin un mínim de tres estats membres i la inversió haurà de beneficiar la indústria europea. 

El següent pas serà que els governs nacionals i el Parlament Europeu donin llum verda a la proposta de la Comissió. S’espera que sigui un tràmit relativament ràpid, tenint en compte els estàndards europeus, ja que els caps d’estat i de govern dels Vint-i-set van constatar la necessitat de coordinar urgentment l’adquisició conjunta d’armes per reposar les seves existències en una cimera extraordinària celebrada al maig. 

Si Putin pretenia fragmentar-la, la Unió Europea sembla més unida que mai. Davant la guerra contra Ucraïna i les intimidacions del Kremlin, Europa ha optat per reforçar la seva estratègia de defensa a través del nou full de ruta comunitari, la Brúixola Estratègica. Els líders europeus han reconegut un canvi important en l’entorn estratègic de la UE i la necessitat d’augmentar les seves capacitats en els àmbits de seguretat i defensa. La proposta de la Comissió és un pas més en aquest nou rumb que preveu una Unió Europea més autònoma, construïda sobre una base de solidaritat entre els estats membres. 

Negociacions amb Macedònia del Nord i Albània

Macedònia del Nord i Albània, països candidats a entrar a la UE des del 2005 i el 2014, respectivament, ja poden iniciar les negociacions d’adhesió al club europeu. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimarts el desbloqueig de la situació. 

“Això no és el principi del final, sinó el final del principi”, ha apuntat el primer ministre d’Albània, Edi Rama, parafrasejant Winston Churchill. I té tota la raó. Encara que s’espera que les negociacions d’adhesió siguin llargues i feixugues, hi ha una victòria important a celebrar. El cap de setmana passat, Macedònia del Nord i Bulgària van firmar un protocol que elimina els últims obstacles del procés i permet finalment l’inici de les negociacions.

Macedònia del Nord ja va acceptar canviar de nom –abans es deia Macedònia– per una disputa amb Grècia el 2018 amb l’objectiu d’entrar a l'OTAN. En els últims anys, ha estat Bulgària qui ha vetat a Skopje l’inici de les negociacions d’adhesió a la UE al·legant disputes culturals i històriques que, de retruc, han afectat Albània. Tanmateix, aquest dimarts comença un nou capítol per a tots dos països, que estan una mica més a prop de formar part del club europeu.