La UE demana contenció a Israel per "allunyar-se de l'abisme" i evitar una "guerra total"

Brussel·lesEl conflicte palestino-israelià és una de les qüestions que més divideixen la Unió Europea, però l'atac aeri de l'Iran contra Israel ha fet que els Vint-i-set reaccionin aquesta vegada de manera excepcionalment ràpida i (a grans trets) unida. En la mateixa línia que els Estats Units, l'ONU o el G-7, els socis comunitaris han demanat aquest dimarts contenció a Tel-Aviv en la seva potencial resposta a l'ofensiva de Teheran per evitar una escalada bèl·lica al Pròxim Orient que podria desencadenar, ha dit, "una guerra total". "Estem anant cap a l'abisme i ens n'hem d'allunyar", ha alertat en roda de premsa el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

En aquest sentit, els ministres d'Exteriors de la UE, que s'han reunit aquest dimarts d'urgència i per videotrucada, han coincidit a condemnar de forma "contundent" l'atac "literalment inèdit de l'Iran", però han instat tots els actors del conflicte i especialment Israel a la calma i a la moderació. Segons ha insistit Borrell, "l'única via per no acostar-se de mica en mica cap al profund precipici" de la guerra regional és que en cada "resposta" no hi hagi un "increment bèl·lic".

El líder català també ha explicat que alguns estats membres han demanat en la trobada ampliar les sancions contra l'Iran i ha anunciat que els serveis tècnics ho estudiaran de cara a la pròxima reunió de ministres d'Exteriors i de Defensa de la UE de dilluns que ve. Aquestes sancions consistirien en incrementar el nombre de personalitats i entitats iranianes a l'anomenada llista negra que estan relacionades amb l'entrega de drons al règim de Vladímir Putin, el qual els fa servir en la invasió a Ucraïna.

Tot i que a efectes pràctics les sancions de la UE tenen uns efectes limitats —només els congelen els fons financers en territori comunitari—, pretenen llançar un missatge polític i diplomàtic important. De fet, no seria la primera vegada que els Vint-i-set volen advertir el règim dels aiatol·làs.

Més enllà de Rússia i Bielorússia, l'Iran va ser el primer país que la Unió Europea va sancionar per col·laborar amb la invasió a Ucraïna l'entrega de drons Shahed a l'exèrcit rus. Són un dels principals maldecaps de la defensa aèria ucraïnesa. I, abans, els Vint-i-set ja havien inclòs noms iranians a la llista negra per la mort de Mahsa Amini i la repressió contra les manifestacions que es van escampar arreu del país els dies posteriors.

En aquest sentit, l'extensió de les sancions de la UE, o tan sols el fet que els estats membres la posin sobre la taula, suposa una altra vegada un missatge diplomàtic clar: picada d'ullet de suport a Israel i, a la vegada, fer un toc d'atenció a Teheran. En tot cas, tot i que durant les últimes hores s'han accelerat els tràmits, fonts diplomàtiques de la UE asseguren que feia dies que s'estudiaven noves sancions contra l'Iran.

D'altra banda, aquestes sancions també allunyarien encara més la UE d'arribar a un acord nuclear a l'Iran perquè limiti el seu enriquiment d'urani, que és un element clau en la creació d'armes atòmiques. De fet, les negociacions estan completament encallades i l'Iran el va començar a incomplir després que l'administració estatunidenca de Donald Trump el trenqués el 2018, si bé el bloc comunitari s'hi va voler mantenir fins al final.

La divisió soterrada sota la crida conjunta a la moderació

Més enllà de fer una crida conjunta a la moderació a Israel, la divisió soterrada entre els països occidentals sobre les tensions al Pròxim Orient s'han tornat a entreveure arran de l'atac de l'Iran. Per un costat, el president de França, Emmanuel Macron, en la mateixa línia que el president dels Estats Units, Joe Biden, ha demanat posar "un límit" a la resposta d'Israel "per evitar una escalada", i el ministre d'Exteriors britànic va recordar "el dret dels països" a respondre quan consideren que han patit una agressió, com l'Iran amb l'atac israelià al seu consolat a Síria.

I, per l'altre costat, la ministre d'Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, va responsabilitzar només l'Iran de "portar la regió a l'abisme" d'una guerra regional i va obviar que l'atac iranià responia al bombardeig mortal que va llançar Israel sobre el consolat iranià de Damasc. D'aquesta manera, s'han tornat a evidenciar les diferències entre socis de la UE, especialment amb Alemanya, que és un dels països que per motius històrics des de després de la Segona Guerra Mundial és dels més prosionistes dels Vint-i-set.