La UE es debat sobre trencar un altre tabú: l'enviament de soldats a Ucraïna

Brussel·lesLa guerra d'Ucraïna ha fet que la Unió Europea hagi trencat un tabú rere l'altre, sobretot en matèria de defensa. Mai els Vint-i-set havien enviat tant d'armament a cap aliat com han subministrat a Ucraïna durant aquests dos últims anys ni s'havien proposat potenciar —en paraules textuals de Brussel·les— una "economia de guerra" per continuar donant suport a Kíiv a llarg termini i rearmar-se davant de l'imperialisme de Vladímir Putin. De fet, amb aquestes iniciatives han deixat enrere un dels trets existencials del bloc europeu, que renunciava a la militarització i optava per garantir la pau només amb llaços polítics i comercials.

Tanmateix, la Unió Europea s'està debatent sobre fer un pas més enllà en la seva participació en la guerra i trencar un dels altres grans tabús del bloc: l'enviament de soldats a Ucraïna i, per tant, reforçar les tropes ucraïneses que lluiten contra la invasió russa. Fins ara, tant els líders de l'OTAN com els europeus sempre han optat per rebutjar frontalment aquesta opció i evitar una possible escalada bèl·lica, però el president francès, Emmanuel Macron, en l'últim intent per erigir-se en un gran líder internacional, va obrir la porta a enviar soldats de l'Aliança Atlàntica a territori ucraïnès. "Avui no hi ha consens, però no es pot descartar res", va dir en una trobada de dirigents occidentals a París a finals de febrer.

Aquestes declaracions van caure com una galleda d'aigua freda a diferents dirigents dels aliats occidentals i sobretot un dels més històricament pacifistes del Vell Continent des de la Segona Guerra Mundial, Alemanya. Poques hores després, el canceller germànic, Olaf Scholz, va posar el crit el cel i va sortir a descartar aquesta possibilitat, juntament amb l'OTAN i amb diferents dirigents del bloc europeu. Tot i això, després del silenci dels primers dies, de mica en mica han anat sortint més veus que no veuen amb tan mals ulls la proposta francesa.

Per exemple, tot i que en un primer moment el primer ministre polonès, Donald Tusk, va respondre que el seu país no tenia "previst" enviar tropes a Ucraïna, a principis d'aquest mes el seu titular d'Exteriors, Radek Sikorski, va apuntar que la idea de Macron "no és impossible" i li va agrair que no tanqui la porta a aquesta possibilitat. A més, les paraules de Macron dels últims dies han contribuït a confirmar que ja hi ha militars d'estats de l'OTAN que són en territori ucraïnès, si bé no en el front o en el camp de batalla terrestre.

De fet, el mateix ministre d'Exteriors polonès va confirmar també a principis de març que "ja hi ha soldats de l'OTAN a Ucraïna" i diferents mitjans internacionals s'han fet ressò aquests últims dies dels documents confidencials del Pentàgon, filtrats l'abril del 2023, en què s'indica que els Estats Units, França, el Regne Unit, Lituània i els Països Baixos tenien a les seves ambaixades a Ucraïna prop d'un centenar de forces especials militars.

D'altra banda, el cap de la intel·ligència russa, Serguei Naryshkin, ha assegurat que França està preparant un contingent de 2.000 soldats per enviar a Ucraïna, cosa que l'Elisi ja ha desmentit. "És un cas més de desinformació de Rússia", diu un tuit del compte de la xarxa social X (antic Twitter) del ministeri de Defensa francès.

Apuja el to bel·licista

Cap líder de l'Aliança Atlàntica s'ha posat del costat de Macron amb les seves polèmiques paraules; unes paraules, però, que ja no desperten l'oposició frontal que van provocar al principi. I, en tot cas, els dirigents europeus han apujat, i molt, el to bel·licista, especialment pocs dies abans del Consell Europeu que es farà aquest dijous i divendres a Brussel·les.

Poc després que el president francès obrís la caixa dels trons, la presidenta de la Comissió Europea i candidata del Partit Popular Europeu (PPE), Ursula von der Leyen, ja va fer, amb la vista posada a les eleccions europees, un gran anunci de compres d'armes similar al de les vacunes o del gas. I, aquests darrers dies, diversos líders governamentals insisteixen que Ucraïna està en un dels moments més delicats des de l'inici de la invasió i demanen fer un pas endavant amb el compromís de la UE amb la lluita de les tropes ucraïneses.

En aquest sentit, en la trobada dels vint-i-set caps d'estat i de govern de la UE d'aquesta setmana es preveu que es discuteixi ampliar el suport armamentístic a Kíiv. Com? Encara no està previst que es parli, almenys oficialment, de la possibilitat d'enviar tropes dels aliats occidentals a Ucraïna, però una majoria d'estats membres pressionen el Banc Europeu d'Inversions (BEI), que és el gran braç finançador de la UE, perquè modifiqui el seu reglament i pugui injectar milers de milions a la indústria armamentista europea o, entre d'altres, volen trobar la manera de redirigir cap a Ucraïna els beneficis obtinguts dels fons que la UE ha congelat a Rússia.