La UE castiga Orbán i li fa boicot per la seva "missió de pau"

EstrasburgHongria, l'ovella negra de la Unió Europea, està aprofitant la presidència de torn del Consell de la UE per marcar la seva pròpia agenda internacional. L'executiu liderat per l'ultradretà i euroescèptic Viktor Orbán bloqueja tota mena d'iniciatives de Brussel·les, sobretot pel que fa als ajuts a Ucraïna i les sancions a Rússia. I ara, en menys de quinze dies, ha tensat encara més la corda amb les reunions amb Vladímir Putin, Xi Jinping i Donald Trump, a més de Volodímir Zelenski, en la que ell mateix ha batejat com una "missió de pau".

Aquestes trobades, excepte el viatge a Kíiv, no compten amb el suport de la resta d'estats membres ni de Brussel·les. El seu compromís es manté ferm amb Ucraïna i condemnen l'agressió russa, cosa que evita fer Budapest. Per això, el bloc comunitari ha decidit prendre una decisió sense precedents i farà boicot a la presidència hongaresa del Consell de la UE, que Orbán ostenta durant el segon semestre d'enguany, si bé de moment no es planteja retirar-l'hi.

L'última a afegir-s'hi ha sigut la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que aquest dijous es juga la seva reelecció al Parlament Europeu i vol demostrar mà dura contra Orbán i els seus acòlits pro-russos. Brussel·les no enviarà cap comissari a trobades ministerials organitzades per Hongria i ha declinat fer l'habitual col·legi de comissaris –l'equivalent a un consell de govern– a la capital del país que lidera el Consell de la UE a l'inici de cada presidència de torn.

D'aquesta manera, l'executiu comunitari se suma al boicot que Suècia ha anunciat que farà a les trobades organitzades pel govern d'Orbán, al qual també es plantegen afegir-se altres socis com Finlàndia, Estònia, Letònia i Polònia. De moment, però, Von der Leyen té previst assistir a la trobada de caps d'estat i de govern que també se sol fer a cada presidència rotatòria i està prevista a Budapest al novembre.

Pel que fa al Consell d'Exteriors del pròxim 28 d'agost, que és on es discuteixen sobretot qüestions sobre la guerra d'Ucraïna, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, està estudiant fer-lo a Brussel·les en comptes de Budapest. El socialista català té la potestat de decidir quan i on es fan aquestes reunions ministerials i pot evitar que caigui a les mans d'Hongria, especialment en una matèria tan sensible com són les relacions diplomàtiques de la UE.

De fet, en una trobada entre ambaixadors davant de la UE la setmana passada, tots els estats membres menys Eslovàquia –pròxim al govern d'Orbán– van recriminar a Hongria els viatges d'Orbán i li van recordar que l'ultradretà magiar no té cap mandat per representar el conjunt de la UE i encara menys per negociar la pau amb líders com Putin, Xi o Trump. També es van pronunciar en aquest sentit públicament els diferents dirigents comunitaris, com Von der Leyen i el president del Consell Europeu, Charles Michel, així com altres líders europeus, com el polonès Donald Tusk, l'alemany Olaf Scholz i el suec Ulf Kristersson.

Hongria, però, ha tornat a posar el crit al cel contra Brussel·les. El ministre d'Assumptes Europeus hongarès, János Bóka, ha acusat la Comissió Europea de prendre decisions "per consideracions polítiques" i assegura que no "pot escollir al seu gust amb quins estats membres i institucions cooperar". Cal recordar que Budapest acusa del mateix l'executiu de Von der Leyen amb els fons europeus a Hongria, que Brussel·les manté bloquejats en gran part per la deriva antidemocràtica de Budapest.

El mateix Orbán ha enviat una carta al Consell Europeu en què fa una crida a la UE a potenciar unes negociacions de pau entre Ucraïna i Rússia, segons informa el Financial Times. De fet, el líder hongarès assegura que Trump li va dir que, si guanya les eleccions dels Estats Units, posarà sobre la taula unes negociacions de pau en què vol incloure Pequín i Brussel·les, a banda de Kíiv i Moscou. En aquest sentit, Orbán demana ser "autònom" i avançar-se al que diu que impulsarà una futurible administració trumpista a Washington.

Un Orbán més fort al Parlament Europeu

La UE, tant els estats membres com Brussel·les, té ganes de mostrar públicament el seu rebuig a Orbán i la seva agenda de política exterior. I més aquesta setmana, quan es constitueix el nou Parlament Europeu. El líder hongarès, a diferència de l'anterior legislatura, ha aconseguit formar un grup europarlamentari i sortir de l'aïllament que patia a l'Eurocambra, on estava relegat als no-adscrits.

El partit que ha impulsat, anomenat Patriotes per Europa, compta amb 84 eurodiputats i s'ha convertit en el tercer més gran de la cambra, només per darrere de les grans famílies conservadora i socialdemòcrata. Compta amb el suport d'altres líders ultradretans, com la francesa Marine Le Pen, l'italià Matteo Salvini i, entre d'altres, Vox.

En aquest sentit, Von der Leyen sempre ha mostrat un rebuig molt clar contra l'extrema dreta que representen Orbán o Le Pen perquè els considera massa propers al Kremlin i no prou partidaris de l'OTAN ni d'enviar suport a Ucraïna. El gest de fer boicot a la presidència hongaresa la mateixa setmana que afronta la votació per revalidar-se al capdavant de la Comissió Europea s'entén com una voluntat de refermar aquesta posició i, alhora, fer diferències entre els diferents grups d'ultradreta que hi ha a l'Eurocambra.

Dit d'una altra manera, rebutjant contundentment el pro-rus d'Orbán i, en canvi, no rebutjant també el grup Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) –de la italiana Giorgia Meloni i el txec Petr Fiala– vol mostrar com una cosa més acceptable el fet de pactar amb una part de l'extrema dreta. Així, pretén aconseguir els seus vots i garantir-se el tron de Brussel·les cinc anys més. Meloni, de fet, no tanca la porta a donar-li suport i Fiala ja ha dit públicament que votarà a favor de la conservadora alemanya.