La UE busca diners sota les pedres per rearmar-se

Brussel·lesLa Unió Europea vol rearmar-se i recuperar l'autonomia militar. Cap soci europeu ho posa en dubte i el consens dins del bloc sobre la voluntat d'incrementar la despesa en defensa és gairebé absolut. Ara bé, la divisió entre els estats membres ressorgeix quan es comença a discutir com finançar-ho. Una majoria de líders europeus apunten que la solució passa per la creació d'uns nous fons comunitaris, similars als de la recuperació per la covid, però alguns països que històricament són contraris a emetre deute comú a la UE, com Alemanya, s'hi mostren més aviat contraris i prefereixen que cada aliat incrementi individualment el seu pressupost en defensa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

El debat s'ha intensificat durant els dies previs a la cimera europea sobre defensa que es fa aquest dilluns a Brussel·les, on alguns líders ja han aprofitat per tornar a pressionar a favor d'uns nous eurobons. Un dels més clars en aquest sentit ha tornat a ser el president francès, Emmanuel Macron: "Necessitem més finançament europeu", ha insistit el líder gal.

Per contra, el canceller alemany, Olaf Scholz, ha guardat silenci sobre aquesta qüestió i s'ha limitat a criticar els països que, com Espanya, encara no gasten en defensa almenys el 2% del seu producte interior brut (PIB), que és el mínim que imposa l'OTAN. Ara bé, fins i tot una part dels estats membres que sempre han intentat evitar polítiques econòmiques expansives a la UE han deixat enrere el seu dogma per l'austeritat i han obert la porta a la creació d'uns fons europeus per al rearmament. "Hem de pensar en solucions de tota mena, com el finançament comú en defensa", ha plantejat el primer ministre finlandès, Petteri Orpo, que no s'hi havia mostrat tan favorable fins a aquest dilluns.

També és sorprenent el canvi d'opinió en matèria d'endeutament comú a la UE de Dinamarca, que formava part del club d'estats membres –juntament amb els Països Baixos, Àustria i Suècia– batejats amb el sobrenom dels frugals perquè sempre pressionen per reduir les inversions públiques a escala comunitària. "Cal més cooperació política a la UE. [...] Hem d'actuar més de pressa", ha dit la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que anteriorment havia fet una crida a "analitzar amb una altra mirada" l'emissió deute comú de la UE davant l'amenaça que suposa l'expansionisme rus i el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.

Gir històric a Europa: els 'frugals' reclamen ara més deute comú

De fet, fins a 19 líders europeus –inclús Macron i Scholz– van firmar tot just divendres passat una carta en què demanaven buscar noves vies de finançament per incrementar la seguretat de la UE i van instar el Banc Europeu d'Inversions (BEI), que és l'òrgan financer del bloc, a destinar una part molt més important del seu pressupost a la despesa militar. Així doncs, aposten per canviar els estatuts d'aquesta institució i permetre que per primera vegada en la seva història pugui finançar directament projectes militars. "La mobilització de finançament en el sector de la defensa és una necessitat urgent", diu la missiva.

En aquest sentit, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que ha participat en la cimera europea, ha aprofitat la trobada

Sánchez i 18 líders europeus més renyen Calviño: "Cal finançar més la indústria armamentista"

Comprar armes a Trump

La gran part d'estats membres volen incrementar la seva capacitat militar com sigui, fins i tot comprant armes al Regne Unit i, especialment, als Estats Units. De fet, hi ha socis comunitaris que ho veuen com una opció per calmar Trump i evitar que iniciï una nova guerra comercial transatlàntica. A hores d'ara, segons l'informe de l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi, més del 60% dels contractes que la UE firma anualment per adquirir armes són amb empreses estatunidenques.

Tanmateix, França vol revertir aquest percentatge i, com és habitual, pretén aprofitar el rearmament d'Europa per rellançar la indústria del continent. "Cal invertir més en tecnologia i defensa, i cal prioritzar les empreses europees", ha insistit aquest dilluns Macron. Aquesta visió, però, xoca amb la d'altres estats membres que tradicionalment s'han mostrat més atlantistes, com Alemanya, Polònia i els bàltics. De fet, segons fonts diplomàtiques citades per diferents mitjans internacionals, França s'està quedant sola defensant que les empreses armamentistes franceses tinguin preferència en la licitació de compres d'armes.

Trump dona ales a l'enviament de tropes europees a Ucraïna