La UE armarà Ucraïna amb els beneficis dels diners russos congelats

Brussel·lesDes de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, a la Unió Europea plana la idea de fer servir d'alguna manera els fons russos en territori comunitari per ajudar les tropes ucraïneses a defensar-se del règim de Vladímir Putin. Tanmateix, per les diferències entre estats membres i, sobretot, pels dubtes jurídics que genera, no ha estat fins aquest dimecres, més de dos anys després, que els Vint-i-set han arribat a un principi d'acord per redirigir els beneficis que obtenen de les reserves que tenen bloquejades del Banc Central de Rússia (BCR) a incrementar el suport militar a Kíiv.

En total, les institucions europees preveuen que aquesta iniciativa recapti entre uns 2.500 milions d'euros i uns 3.000 milions anuals. És una quantitat petita dels 210.000 milions d'euros que el bloc europeu té confiscats al BCR en forma de valors i efectius, però és prou important per a Ucraïna. Fins ara, la UE ha destinat a Kíiv uns 33.000 milions en ajuda militar des de l'inici de la guerra i, en total, uns 143.000 milions, segons dades del Consell de la UE.

En un primer moment, la Comissió Europea es plantejava utilitzar tots els actius russos que tenen bloquejats per a la reconstrucció d'Ucraïna, però la incertesa legal els va fer enrere. Finalment, s'ha consensuat utilitzar-ne només els beneficis. Ara bé, només el 10% d'aquests rendiments es destinaran a la reconstrucció del país ucraïnès, i no el total d'aquests diners com es pretenia al principi, i s'optarà per gastar-ne el 90% en armar les tropes ucraïneses.

Una vegada la Comissió Europea va presentar la proposta oficial el març passat, l'escull que ha fet encallar les negociacions entre els estats membres ha sigut la quantitat d'impostos que recapta Bèlgica dels rendiments econòmics que s'han de redirigir cap a Kíiv. Cal recordar que l'entitat que gestiona els beneficis que s'extreuen dels fons russos congelats és Euroclear, que té la seu a Brussel·les i, per tant, tributa a l'estat belga.

Fonts diplomàtiques belgues recorden que "l'impost de societats [del 25%] que cobren sobre aquests beneficis és universal" i, per tant, el govern belga no farà cap excepció. L'any passat Euroclear va obtenir dels fons russos congelats 4.400 i Brussel·les va recaptar 1.700 milions en taxes. Ara bé, després que diferents socis europeus, com Alemanya, o fins i tot aliats tercers, com els Estats Units, hagin criticat Bèlgica per voler beneficiar-se d'aquesta iniciativa, els Vint-i-set han acordat que Euroclear només es quedarà el 0,3% de comissió dels rendiments que gestioni i no l'1%, com volia en un primer moment.

Fonts comunitàries i diplomàtiques defensen la legalitat de la mesura i apunten que es guardarà una petita part dels beneficis extrets dels fons confiscats per sufragar els costos dels litigis que ja tenen oberts a Rússia i altres administracions, però que no preveuen que n'hagin d'afrontar de nous. El Kremlin, però, no pensa el mateix i ja ha amenaçat en diferents ocasions amb portar als tribunals l'apropiació dels beneficis dels fons congelats russos.

El nou paquet de sancions contra Rússia

D'altra banda, els estats membres també han discutit aquest dimecres sobre el nou paquet de sancions que volen imposar al Kremlin, que ja seria el 14è des que va començar la guerra. Alguns dels punts més destacats que estan sobre la taula és la intenció de limitar els beneficis que extreu Moscou de les seves exportacions de gas natural liquat. A hores d'ara, encara hi ha estats membres, com França, Espanya o Bèlgica, que compren aquest combustible fòssil a Rússia i el revenen, cosa que, al cap i a la fi, enriqueix empreses russes.

Els Vint-i-set també pretenen sancionar els partits polítics o entitats que reben diners del règim de Vladímir Putin. Aquest últim aspecte és especialment sensible a les portes de les pròximes eleccions europees del 9 de juny i després que hagin sortit a la llum diferents casos d'eurodiputats que han treballat o col·laborat amb Rússia o la Xina, així com la intoxicació informativa del Kremlin als ciutadans comunitaris que denuncia recurrentment la UE amb l'objectiu de debilitar les democràcies del bloc europeu.