La UE aposta per una "economia de guerra" i destina 500 M€ a potenciar la indústria militar
La Comissió Europea es proposa arribar d'aquí a un any a una producció anual d'un milió d'obusos
Brussel·lesDes de l'inici l'atac rus la Unió Europea no ha parat de donar suport financer i militar a Kíiv, però aquest dimecres el bloc comunitari ha anat un pas més enllà i la Comissió Europea ha anunciat una iniciativa inèdita en matèria de defensa: reforçarà la capacitat de la indústria armamentista per poder enviar encara més munició a llarg termini a les tropes ucraïneses. "Volem ajudar la indústria europea de defensa a canviar el paradigma, a passar a una economia de guerra", ha assenyalat en roda de premsa el comissari europeu de Mercat Interior, el francès Thierry Breton.
Aquesta mesura, que ha adoptat avui Brussel·les, és una petició dels Vint-i-set que ve de lluny. Fa temps, sobretot els països de l'Europa de l'est, que insisteixen que no n'hi ha prou amb els obusos que actualment la Unió Europea envia a Kíiv, que les reserves militars dels socis europeus tard o d'hora escassejaran i que, per tant, cal fer grans comandes i compres anticipades a llarg termini a la indústria armamentista europea perquè puguin invertir i augmentar la capacitat de producció, com ja es va fer amb les vacunes o amb les mascaretes.
En aquest sentit, l'executiu liderat per Ursula von der Leyen ha presentat un pla "per accelerar urgentment" la fabricació de munició que compta amb un finançament comunitari de 500 milions d'euros i s'ha proposat arribar a produir d'aquí a un any un milió de projectils anuals. A més, Brussel·les permetrà que els governs estatals puguin redirigir part dels fons estructurals i dels fons covid per augmentar de manera immediata la seva capacitat de producció militar.
En paral·lel, l'anomenada llei de suport a la producció de munició també vol reduir els tràmits burocràtics i suprimir els entrebancs reglamentaris que compliquen l'increment de producció de les empreses armamentistes o l'obertura de noves línies de fabricació o plantes. Així, la Comissió Europea accelerarà les autoritzacions i els permisos, i demanarà als estats membres que també agilitzin aquesta mena de tràmits en les seves administracions.
Segons el comissari Breton, que ha fet una gira per les fàbriques armamentistes més importants d'Europa, la indústria militar europea ja és molt potent, però actualment la seva activitat s'ha reduït pel "dividend de la pau" de les últimes dècades. Per aquest motiu, assegura Breton, amb els 500 milions d'euros que hi posarà la Unió Europea, més les inversions estatals i privades —en total 1.000 milions d'euros—, ja n'hi ha d'haver prou per revitalitzar-la i arribar a l'objectiu de fabricar un milió d'obusos anuals. Ara per ara, les tropes russes disparen més de 20.000 bales al dia, la mateixa quantitat que la indústria militar de la Unió Europea triga un mes a produir, segons Bloomberg.
La guerra transforma la política en defensa de la UE
D'altra banda, la Unió Europea ja va donar llum verda al pla de la Comissió Europea de cobrir amb 2.000 milions d'euros entre el 50% i 60% del cost total de fins a un milió de projectils que els exèrcits estatals membres tinguin a les reserves armamentístiques i enviïn a Kíiv. Aquests diners es trauen del Mecanisme Europeu per a la Pau, l'instrument a través del qual els Vint-i-set han finançat des de l'inici del conflicte l'enviament d'armes a Ucraïna. També participen en la iniciativa països tercers afins a la Unió Europea i contraris al règim de Vladímir Putin, com Noruega.
Aquesta iniciativa confirma que la guerra d'Ucraïna està trencant molts tabús i transformant la política comunitària en diferents camps, com el de la defensa. Els Vint-i-set sempre s’han negat a cedir competències a la Unió Europea en l'àmbit militar, però per primera vegada s'han posat d'acord per finançar conjuntament la fabricació d'armes i per fer front a Rússia. Un canvi de política que, si perdura en el temps, pot significar un pas molt important cap a una Unió Europea més important en matèria militar i per guanyar pes geopolític en un món cada vegada més multipolar, on l'hegemonia estatunidenca –i, per tant, d'Occident– ja no està assegurada i la Xina i l'Índia estan creixent i guanyant poder a marxes forçades.