La UE alimenta la repressió contra la migració als Balcans
BarcelonaLes fronteres de la Unió Europea són cada cop més violentes i ho són per les pràctiques que despleguen els governs contra l’arribada de migrants i sol·licitants d'asil. Ho constata un informe presentat aquesta setmana al Parlament Europeu per la Xarxa de Monitorització de la Violència Fronterera, coincidint, a més, amb l’acord perquè Croàcia s’incorpori a l’espai de lliure circulació de Schengen a partir de l'1 de gener.
Segons aquest informe, la ruta dels Balcans és una de les zones on més s’han multiplicat els casos de violència, i assenyala directament la frontera croata. La repressió va en cadena. Un nombre significatiu de casos documentats constata les devolucions a les fronteres italo-eslovenes i com aquestes mateixes persones, acaben expulsades des de Croàcia cap a Bòsnia. En el 59% d'aquests casos –diu l’ONG– aquests migrants van intentar demanar asil a Croàcia. Un de cada tres eren menors de 18 anys. En gairebé el 90% dels casos es va registrar algun tipus de tortura o tracte degradant, inclosa la violència armada, execucions simulades, violència i assetjament sexuals, violència física intensa i ús d'armes d'electroxoc. Els experts també han enregistrat i publicat testimonis que descriuen com es va forçar menors de només 13 anys a despullar-se com a càstig. Tot això ha passat des del 2021 fins ara.
Una altra investigació d’un consorci periodístic europeu que es va publicar l’any passat també va documentar retorns violents i il·legals sistemàtics de Croàcia a Bòsnia i Hercegovina. Durant vuit mesos, aquests mitjans van enregistrar testimonis, rastrejar cadenes de comandament, xarxes socials, imatges per satèl·lit i van seguir el rastre dels diners que, moltes vegades, arribava fins als fons d’ajuda de la Unió Europea. En aquests indicis aclaparadors de violacions sistemàtiques dels drets humans perpetrades per les forces policials croates contra persones en moviment s’utilitzen equipaments subministrats per països de la Unió Europea, entre els quals Alemanya. Són pràctiques policials que han tingut lloc mentre l’agència de fronteres de la UE, Frontex, s’encarregava de la formació dels efectius que fan aquest control a Croàcia i que, amb l’entrada del país a Schengen, seran responsables de la gestió del que es considera frontera exterior de la Unió Europea.
Seguretat en frontera
Ja fa massa temps que la idea de seguretat en frontera s’ha convertit en el factor determinant del dret a la mobilitat; que la pressió de blindatge dels límits exteriors de la UE s’ha convertit en la coartada per violar drets i renunciar a principis i valors fundacionals de la Unió.
Aquesta visió repressiva de les migracions és el que exporta la Unió Europea, des de fa temps, més enllà de les seves fronteres. En un capítol més d’aquesta política d’externalització, la UE té previst desplegar, a partir de principis del 2023, els seus agents fronterers als països dels Balcans occidentals que encara no formen part de la Unió. Es tracta d’utilitzar els acords amb els governs regionals que demanen l'adhesió a la UE per estendre la presència de funcionaris de Frontex fora de la seva jurisdicció.
Els experts parlen de la necrofrontera com aquests espais on se seguen vides i on els governs es desentenen de la legislació internacional que protegeix les persones en trànsit i els demandants d’asil. La Unió Europea i els seus governs hi tenen una responsabilitat directa.