La UE sanciona l'Iran per subministrar drons assassins a Rússia

Brussel·lesDesprés d'aconseguir "evidències" i confirmar que els drons amb què Rússia ataca infraestructures energètiques i edificis civils ucraïnesos estan fabricats a Teheran, els Vint-i-set han acordat afegir a la llista negra cinc individus i tres entitats iranianes més relacionades amb la fabricació i subministrament d'aquests artefactes militars. En total, ja són més d'un centenar els particulars i organitzacions que no poden operar econòmicament a la Unió Europea ni viatjar a territori comunitari. "Ara que ja hem recollit evidències pròpies suficients, s'està treballant en el Consell per a una resposta clara, ferma i ràpida", va anunciar en una roda de premsa ahir al migdia la portaveu d'Exteriors de la Comissió Europea, Nabila Massrali. Brussel·les encara no ha fet públics els noms dels nous sancionats, però preveu fer-ho abans que comenci la cimera de caps d'estat i de govern de la Unió Europea que se celebra aquesta tarda i demà a Brussel·les.

L'acord va arribar l'endemà que el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, proposés al president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, trencar totes les relacions diplomàtiques amb l'Iran per haver-se convertit "en un còmplice dels crims russos" en territori ucraïnès. "Si l'Iran deixa de proporcionar armes a Rússia, parlarem de recuperar les relacions", va dir Kuleba, que va retreure "les mentides" de Teheran, que no deixa de negar la seva contribució a la guerra encara que l'origen dels aparells assassins s'ha comprovat que és l'Iran.

A més, segons publica el New York Times, les autoritats iranianes han enviat personal militar a Crimea per entrenar i assessorar l'exèrcit rus en l'ús dels drons. Tanmateix, no se sap si els entrenadors iranians estan pilotant ells mateixos els drons o, senzillament, estan ensenyant a fer-los servir.

La "resposta clara" de la UE

Així, els nous sancionats se sumarien a la llista negra que, precisament, la Unió Europea ja va ampliar aquest dilluns passat, amb motiu de la violenta repressió que el règim dels aiatol·làs ha posat en marxa contra les protestes socials desfermades per la mort de Mahsa Amini, una jove que va morir sota custòdia de la Policia de la Moral. Llavors Brussel·les va afegir-hi onze individus i quatre entitats iranianes. Entre els noms més destacats hi ha els de diferents alts càrrecs de la Policia de la Moral, com el mateix cap, Mohammad Rostami Cheshmeh Gachi; així com el cap de la Força Disciplinària de l'Iran a Teheran, Hossein Rahimi, i el ministre de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Issa Zarepour. Pel que fa a entitats, s'hi va incloure la Policia de la Moral, que és l'encarregat de procurar que els ciutadans segueixin les estrictes interpretacions de la moralitat islàmica que fa l'estat iranià.

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ja va avisar dilluns que les sancions que la Unió Europa ha imposat a l'Iran fins ara eren insuficients i que, per això, "no seran les últimes" si Teheran no "posa fi immediatament a la violència i allibera els detinguts". "[L'ampliació de la llista negra] no canviarà demà mateix la vida dels iranians ni dels que protesten contra el règim", va apuntar. En la mateixa línia, dilluns la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va advertir que la resposta de Brussel·les seria "clara". D'altra banda, l'Iran ja ha assegurat en diferents ocasions que reaccionarà de manera "proporcional i recíproca" davant les sancions que imposin els Vint-i-set i continua desmentint que estigui donant suport militar a Rússia de manera, encara que sigui de manera indirecta.

D'altra banda, malgrat que Ucraïna l'hi hagi demanat, Israel de moment no enviarà armes a l'exèrcit ucraïnès, tot i que ha reconegut que l'Iran subministra drons a Rússia. "Continuarem donant suport a Ucraïna dins de les nostres limitacions, com hem fet en el passat", ha afirmat el ministre de Defensa israelià, Benny Gantz, en una reunió informativa amb ambaixadors de la Unió Europea. De fet, Israel ha condemnat la invasió i no reconeix l'annexió russa de quatre províncies ucraïneses, però no ha imposat sancions al Kremlin com les de la Unió Europea o els Estats Units, i s'ha mostrat reticent a enviar ajuda militar a Kíiv.