La UE acorda el primer pla de compres conjuntes d'armes: un milió d'obusos per a Ucraïna

Brussel·lesEls estats membres sempre s'han negat a cedir competències en matèria de defensa, però la guerra d'Ucraïna ha aconseguit acabar amb un altre dels grans tabús de la Unió Europea. Els Vint-i-set han acordat aquest dilluns al Consell d'Afers Generals que destinaran 2.000 milions d'euros a finançar conjuntament munició a Ucraïna, que ara en necessita urgentment per resistir les ofensives russes i recuperar territori. Amb aquests diners, els dirigents comunitaris calculen que el global de la UE podrà subministrar un milió d'obusos a Kíiv durant els pròxims dotze mesos. "Ucraïna necessita munició i de pressa. És una decisió històrica", ha celebrat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en roda de premsa.

Concretament, tal com ja plantejava la primera part de la proposta de la Comissió Europea a la qual ha tingut accés l'ARA, la Unió Europea cobrirà amb 1.000 milions d'euros entre el 50% i 60% del cost total dels projectils que els diferents estats membres tinguin a les seves reserves armamentístiques i enviïn a Kíiv. Aquests diners es trauran del Mecanisme Europeu per a la Pau, l'instrument a través del qual els Vint-i-set han finançat des de l'inici del conflicte l'enviament d'armes a Ucraïna. També podran participar en la iniciativa països afins a la Unió Europea, com Noruega, que ja ha dit que hi vol col·laborar.

Pel que fa als altres 1.000 milions d'euros, els socis comunitaris han donat llum verda a la iniciativa inèdita de Brussel·les de fer comandes de munició de manera comuna a set anys vista per reomplir les reserves de munició dels estats i per assegurar-se que a llarg termini podrà continuar donant almenys el mateix suport militar a Ucraïna que fins ara. D'aquesta manera, al garantir a les companyies armamentístiques inversions amb tanta antelació, igual que va fer amb les vacunes contra el covid, la Unió Europea pretén potenciar la indústria militar europea fins que tingui la capacitat de fabricar tots els equips militars que vol entregar a les tropes ucraïneses.

Ara bé, els socis comunitaris no coincideixen sobre qui ha de fer aquestes compres massives de munició i com s'han de fer. Brussel·les i fins a 18 estats –com França, Alemanya i Bèlgica– consideren que s'han de fer a través de l'Agència Europea de Defensa (EDA, en les sigles en anglès), però la resta de països encara no s'han posicionat o prefereixen firmar els contractes de compres conjuntes individualment. Tot i això, aquest segon grup també adquirirà els equips militars coordinadament amb la Unió Europea i, en part, amb diners del pressupost comunitari. Alguns governs, com l'alemany, participaran en les compres conjuntes de l'EDA i, en paral·lel, també en signaran a llarg termini en solitari o bé amb els seus aliats habituals (els Països Baixos i Dinamarca, entre d'altres).

Un altre dels punts de discussió era si els estats s'havien de cenyir a comprar els nous equips militars a fàbriques del bloc o podien importar-los de potències històricament exportadores d'armes com els Estats Units o el Regne Unit. Tot i que alguns estats més pròxims a Washington, com els bàltics o els Països Baixos, defensaven que la indústria comunitària ara mateix no té la capacitat de fabricar tota l'artilleria que la UE pretén enviar a Kíiv, els Vint-i-set finalment han acordat restringir les compres a empreses europees, tal com volia la Comissió Europea, França o Espanya.

En aquest sentit, les compres conjuntes i el reforçament de la indústria armamentista vol ser un pas important dels Vint-i-set cap a l'autonomia en matèria de defensa davant l'amenaça d'un règim com el de Vladímir Putin a les fronteres de la UE i per guanyar pes geopolític en un món cada vegada més multipolar, on l'hegemonia dels Estats Units –allunyant-se de mica en mica d'Europa– ja no està tan assegurada, i la Xina i l'Índia estan creixent i guanyant poder a marxes forçades.