Carmen Claudín: "Trump és un nen amb una joguina que ja no li agrada"

BarcelonaEl president dels Estats Units, Donald Trump, i el president rus, Vladímir Putin, han acordat aquest dimecres iniciar negociacions sobre Ucraïna "immediatament". El mateix dia, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, pressionava el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, advertint que no podia exigir tornar a les fronteres del 2014 o pretendre entrar a l'OTAN. Tot plegat obre un escenari de negociacions molt incert per a Kíiv. En parlem amb la investigadora de l'espai postsoviètic del Cidob Carmen Claudín.

Com valora l'anunci de negociacions de Trump i Putin?

— És aviat per fer valoracions, perquè excepte els temes de les fronteres del 2014 i la no adhesió a l'OTAN, que són els dos punts que sempre hem sabut que estaven en joc, no en tenim més detalls. Ni tan sols sabem qui participarà en aquestes negociacions. El que sí que es pot dir ja és que, en tot cas, no seran unes negociacions de pau, com a molt seran per a un alto el foc. Per parlar de negociacions de pau com a mínim han d'incloure els ucraïnesos des del primer moment, i també la presència d'Europa.

¿Creu que voldran resoldre-ho només entre els Estats Units i Rússia?

— Sí. Donald Trump i Vladímir Putin són dos mascles alfa ficats en política, i clarament voldran ser ells qui decideixin i reparteixin. Són els més forts i aquest argument de la força és l'element principal sobre el qual s'ha muntat aquesta "dolça amistat" entre Putin i Trump. Ells decidiran qui seu a la taula de negociacions. El que no sabem és què diran els ucraïnesos i quin marge de maniobra tenen, sobretot perquè això depèn en gran manera d'Europa, no només de la Unió Europea en conjunt sinó també dels estats membres, alguns dels quals són un llast terrible.

Europa sempre ha estat dividida en el tema d'Ucraïna.

— A Europa hi ha països que són un llast terrible. Com Hongria, amb Viktor Orbán, que és l'únic mandatari de la UE que ha visitat Moscou i s'ha reunit amb Putin en una clara provocació als seus col·legues europeus. Però també hi ha Eslovàquia, Txèquia o Itàlia. I també hi ha el llast de forces dins d'alguns estats, com l'extrema dreta dins de França, Alemanya o Espanya.

¿Un llast que perjudica Ucraïna en aquest procés?

— I tant. I Moscou i Washington ho saben. La falta de protagonisme europeu en les negociacions és culpa dels mateixos europeus. Per una banda, l'excessiva confiança que han tingut sempre en el paraigua estatunidenc a l'OTAN, en lloc d'europeïtzar l'OTAN, i això els ha deixat mal dotats per garantir la seguretat del continent. Seria irresponsable dir que Europa no necessita ara més defensa; és clar que és preferible la pau, però el món ha canviat i no podem amagar el cap sota l'ala. I, per altra banda, Europa sempre ha tingut una política indecisa en el seu suport armamentístic a Ucraïna per por a la reacció russa i a la seva amenaça nuclear, i les armes que ha enviat a Kíiv han estat insuficients i han arribat sempre tard.

Una posició que Trump i Putin consideren dèbil.

— Sí, ells només entenen el llenguatge de la força. I si haguessin vist més contundència a Europa en l'enviament d'armes o en deixar clar que quan acabi la guerra Ucraïna s'ha d'integrar a l'OTAN, ara Ucraïna podria negociar des d'una posició més forta. Trump és un nen amb una joguina, que destrossa els Legos que ja no li agraden a puntades de peu: l'OTAN, les regles del joc internacionals, l'estructura de seguretat europea o els acords comercials.

Les paraules del secretari de Defensa nord-americà apunten a una cessió de Crimea i potser fins i tot de la part del Donbàs on el 2014 es van rebel·lar grups pro-russos, quan parla de les fronteres del 2014.

— Rússia voldrà quedar-se tot el territori que té ocupat a hores d'ara. Rússia no acceptarà un acord que no els doni Crimea, Donetsk i Luhansk, les dues regions del Donbàs a l'est, però no només, també al sud almenys fins a Mariúpol, una ciutat que és importantíssima per als russos. És aviat per fer pronòstics, però almenys aquestes zones ocupades per Rússia actualment són línies vermelles per a Moscou. Caldrà veure quina és la resposta a Ucraïna, perquè hi ha molta fatiga per la guerra i moltes ganes d'una sortida, però no volen ni sentir a parlar de rendició. Caldrà veure les reaccions al país, més enllà de Zelenski.

¿Veu possible que se cedeixi tant a Putin?

— Les exigències de Putin són molt altes, però potser els assessors de Trump l'aconsellaran que no cedeixi a un acord que el faci semblar dèbil. La rendició d'Ucraïna li és indiferent, però voldrà semblar fort. El que ens dona una pista de què voldrà Rússia és el comunicat publicat per la presidència russa després de la trucada entre Putin i Trump. El text remarca la necessitat d'eliminar les "arrels profundes de la guerra", unes arrels que Rússia defineix amb dues grans mentides: que la ciutadania d'origen rus del Donbàs estava amenaçada de destrucció física i cultural pel govern de Kíiv que és pronazi, i que els occidentals han enganyat Rússia i malgrat les promeses fetes a Gorbatxov, han continuat ampliant l'OTAN. Aquestes dues arrels apunten a dues exigències: Crimea i el Donbàs fins a Mariúpol com a mínim, i la neutralitat d'Ucraïna en el marc de l'OTAN.