Ucraïna tem que la gran ofensiva russa sigui imminent, i ja es prepara

BarcelonaEl govern ucraïnès alerta des de fa dies d'una imminent ofensiva russa. Diversos membres de l'executiu, en entrevistes a diferents mitjans internacionals, han expressat el seu convenciment i la seva por que Vladímir Putin estigui preparant un gran atac militar coincidint amb el primer aniversari de la guerra, que es compleix el 24 de febrer. L'últim a fer-ho ha estat el mateix ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov, a la francesa BFMTV: "Donada la importància que donen als símbols, pensem que volen intentar alguna cosa al voltant del 24 de febrer. Pot ser una ofensiva en dues direccions: pot ser al Donbass i pot ser al sud", afirmava el ministre.

La imminència d'una gran ofensiva russa és una tesi que també defensa des de fa dies l'Institute for The Study of War (ISW), un dels principals think tanks que analitzen dia a dia del camp de batalla. "És el curs d'acció més probable per als pròxims mesos", deien els analistes de l'ISW, i afegien també que aquest atac a gran escala podria precipitar-se "en les dues setmanes vinents coincidint amb el primer aniversari de la invasió". El think tank situa aquesta "gran escalada" específicament al Donbass, on l'exèrcit rus encara pressiona per aconseguir Bakhmut –com a pas previ cap a les últimes dues grans ciutats de Donetsk que no controla, Sloviansk i Kramatorsk– i batalla també pels últims reductes de Lugansk, que no li permeten controlar tampoc el 100% de la província. Poder donar per conquerides totalment les dues províncies que formen el Donbass en el primer aniversari de la invasió podria ser la victòria simbòlica que busca el Kremlin.

Però diferents experts posen en dubte aquesta gran ofensiva a l'est, almenys des d'un punt de vista d'estratègia militar. L'analista de seguretat i defensa Jesús Pérez Triana destaca també que no hi ha evidències que constatin un moviment de tropes prou gran i inusual a la regió. Ni en comptes d'analistes militars amb accés a imatges per satèl·lit, ni tampoc en imatges sobre el terreny que acostumen a aflorar en comptes personals d'habitants de la zona, o fins i tot dels mateixos soldats, no han aparegut prou indicis que confirmin aquesta tesi, assegura. A més, Pérez Triana remarca que des del punt de vista "racional" de l'estratègia militar tampoc no seria una bona idea per a Rússia.

Hi coincideix Pol Molas, director de la Societat d'Estudis Militars, que assegura que una gran ofensiva al front de l'est seria "un suïcidi" per a l'exèrcit rus. "Atacar pel Donbass és com atacar el sistema de trinxeres de la Primera Guerra Mundial, només aconseguirien dessagnar-se", afirma. La línia de contacte entre els dos exèrcits rivals en aquest front de l'est fa 1.500 quilòmetres, al llarg dels quals l'exèrcit ucraïnès hi està parapetat amb un sistema de defensa que ha anat construint i reforçant des del 2014, quan Rússia es va annexionar Crimea i va arrencar el conflicte obert al Donbass.

De fet, segons dades de l'ISW, l'exèrcit rus ha trigat vuit mesos a avançar els 22 quilòmetres que necessitava per arribar als afores de Bakhmut, aquest gener.

Res no fa pensar, doncs, que mantenir l'estratègia de llançar onades de tropes per avançar només uns metres, patint enormes baixes, obtindria resultats diferents en una nova escalada. Segons el cap de les forces armades noruegues, les baixes russes (morts i ferits) pugen ja a 180.000 homes. Els últims combats al voltant de Bakhmut els han encapçalat els mercenaris privats del Grup Wagner, format principalment per presoners russos alliberats per lluitar. "Aquelles eren baixes sacrificables, i han servit per donar temps a les tropes regulars per entrenar-se", afegeix Molas.

Arribada de nous reservistes

Tot i així, hi ha dos elements que poden fer creïble la possibilitat d'una gran ofensiva russa a finals d'aquest mateix febrer, més enllà del valor simbòlic que tindria en el primer aniversari de la invasió. El primer són els tempos de reclutament de la gran mobilització que va fer Putin el mes d'octubre. Bona part dels reservistes que es van mobilitzar des de llavors ja són al camp de batalla, però hi ha una altra part (150.000 homes, segons dades de l'ISW), que encara s'estarien entrenant i podrien arribar justament ara a reforçar les línies russes. El ministre de Defensa ucraïnès assegurava aquest dijous que Moscou ha mobilitzat en total 500.000 homes, molts més dels 300.000 que havia anunciat oficialment. Segons l'ISW, sobre el terreny hi ha ara mateix 326.000 soldats russos.

Al grup de mercenaris de Wagner se'ls calculava una força d'aproximadament 50.000 homes, tot i que han patit enormes baixes també en la batalla per Soledar i Bakhmut. La nova lleva de reservistes russos podria arribar ara, però ho faran "molt mal preparats", perquè l'exèrcit rus ha perdut molts dels comandaments que els podien fer formació, afegeix Molas.

El segon element és l'anunciada arribada dels tancs d'última generació que Alemanya, els Estats Units i altres països enviaran a Ucraïna i que, donada la complexitat d'ús i l'entrenament previ que requereixen, no és previsible que estiguin sobre el terreny abans de dos mesos. Rússia, doncs, podria voler atacar ara que encara no han arribat. "Hi ha un calendari de recepció de molt material militar occidental, no només els tancs, que ha d'arribar en els pròxims mesos", apunta Pérez Triana.

En tot cas, però, "aquesta ofensiva russa de què es parla tindria més sentit a Zaporíjia que no al Donbass, per estroncar la contraofensiva ucraïnesa que es preveu per a l'estiu en aquesta zona del sud", apunta Molas. També Triana veu molt clar que Ucraïna està esperant el bon temps per llançar una gran contraofensiva al sud, però no ho farà fins que no hagi marxat la temuda rasputitza (el fang que es crea amb el desgel de la primavera i atrapa els vehicles militars). Probablement llavors ja disposarà del nou armament. L'objectiu de Kíiv seria recuperar el terreny ocupat per Rússia en aquesta zona i tractar d'avançar prou per recuperar la seva sortida al mar d'Azov. Una contraofensiva ucraïnesa que no és pas tan imminent, però que pot ser determinant per decidir el destí de la guerra.