Ucraïna s'inspira en la Segona Guerra Mundial per aconseguir l'avenç més important (i arriscat) de l'any

BarcelonaLa foto és en blanc i negre perquè va ser feta durant la Segona Guerra Mundial. Sis soldats de les forces de la Unió Soviètica, armats amb fusell i destral, es preparen per creuar el riu Dnipró. Al seu voltant, algú ha plantat un cartell: “Allibera Kíiv”. A l’altra riba, les tropes nazis els esperen per massacrar-los quan entrin a l’aigua. Era un dia fred de tardor com avui, fa exactament 80 anys.

El vídeo és en color perquè va ser gravat fa només unes setmanes amb un smartphone. Tres soldats ucraïnesos travessen el riu Dnipró a bord d’una llanxa de color verd militar. Parlen en veu baixa per evitar que les tropes de Vladímir Putin, que ocupen els territoris de la riba oriental, els detectin i els ataquin amb foc d’artilleria. Operacions com aquesta s’estan intensificant en els darrers dies al front de Kherson, al sud d’Ucraïna, l'any 2023. 

Les guerres solen assemblar-se les unes a les altres. Més enllà de causes i banderes, l’essència és la mateixa: persones uniformades matant i morint per controlar territori. Els experts diuen que, militarment, la d’Ucraïna recorda molt la Primera Guerra Mundial. En canvi, el paisatge i els escenaris evoquen els de la Segona. “El primer cop que vaig ser al front semblava que estigués en una pel·lícula de Netflix”, em va dir al febrer un soldat ucraïnès que ara forma part del regiment Azov.

L’exèrcit d’Ucraïna ha evocat la Segona Guerra Mundial per superar un dels contextos més perillosos i complicats que poden plantejar-se en un camp de batalla: creuar un gran riu i avançar posicions contra un enemic atrinxerat a la riba oposada. És el que estan fent aquests dies, discretament i sense grans anuncis, els militars de Kíiv al riu Dnipró, al front de Kherson, en el que suposa l’avenç militar més important –i arriscat– per a Volodímir Zelenski des de fa un any. Les xifres no són clares –en una guerra, la transparència ajuda l’enemic–, però es calcula que milers dels millors soldats ucraïnesos han pogut establir-se i consolidar posicions al llarg d’uns 20 quilòmetres de la riba ocupada pels russos.

Els últims que van protagonitzar una operació similar van ser les tropes de la Unió Soviètica el 1943, quan van travessar aquest mateix riu, el Dnipró, per avançar cap a la capital ucraïnesa i alliberar-la del domini d’Adolf Hitler. Des de la Segona Guerra Mundial –amb el Dnipró el 1943, i el Rin el 1945–, cap exèrcit havia impulsat una batalla fluvial a gran escala. Les que hi ha hagut –al Vietnam o a l’Iraq, per exemple– no poden comparar-se amb el paisatge que Kíiv té ara al davant: el Dnipró, el quart riu més llarg d’Europa, té una amplada mitjana de tres quilòmetres, i les extenses tropes de Putin s’han blindat al seu voltant aprofitant les virtuts estratègiques que proporciona, per a l’exèrcit defensor, un gran riu ple de zones pantanoses.

Els caps de pont, vitals

Zelenski no ha tingut ni un estiu ni una tardor de bones notícies. La contraofensiva ucraïnesa, la gran esperança d’Occident per desencallar la guerra i guanyar terreny a Putin, no ha aconseguit els objectius i els avenços han estat mínims en tots els fronts.

El de Kherson, concretament, no s’ha mogut des que, el novembre del 2022, els soldats de Kíiv van aconseguir l’èxit més gran fins ara: alliberar grans extensions del sud de l’ocupació enemiga, inclosa la capital de la regió. Des de llavors, el riu Dnipró, que travessa tot el país i desemboca al mar Negre, ha fet de frontera: a la riba oest, els ucraïnesos; a la riba est, els russos. L’intercanvi de foc d’artilleria entre banda i banda ha estat una constant, però Ucraïna, que necessita avançar, no s’havia atrevit fins ara a enviar soldats a l’altre cantó de riu.

Els primers moviments van tenir lloc a l’octubre, quan es van confirmar assalts puntuals amb grups reduïts, bàsicament per posar a prova les posicions russes: un grup de cossos especials creuava de nit el Dnipró, atacava l’enemic i tornava a la riba oest. Però el 17 de novembre, el cos de marines publicava un comunicat a Facebook en què afirmava haver guanyat “diverses posicions” en territori ocupat després d’“una sèrie d’operacions exitoses”. Moscou confirmaria després “la presència” de marines ucraïnesos a la riba oriental.

Segons El País, Kíiv ha aixecat “dos caps de pont” a la part ocupada pels russos, és a dir, dos punts controlats per tropes ucraïneses, que permeten protegir l’arribada diària d’embarcacions que transporten soldats i armament i, per tant, aplanar l’avenç terrestre. Diversos mitjans ucraïnesos asseguren que l’exèrcit està intentant obrir una tercera incursió al sud de la ciutat de Kherson. 

Arribar a Crimea, gairebé impossible

El secretisme es torna a imposar i només el cercle de Zelenski –o ni això– sap quins són els plans de l’exèrcit ucraïnès a partir d’ara. Un dels últims informes de l’Institute for the Study of War conclou que Crimea, a 100 quilòmetres, és ara per ara un objectiu poc realista tenint en compte que els dos exèrcits es troben en una situació de forces prou equilibrada i que els recursos de Kíiv són limitats. Oficialment, doncs, l’objectiu d’Ucraïna, segons va comunicar l’estat major, és fer retrocedir les posicions russes un mínim de vint quilòmetres més endins del riu Dnipró. Això permetria recuperar la vida econòmica i social de les localitats ucraïneses de la riba occidental, com Kherson capital, que tot i ser alliberada fa un any, continua sent una ciutat fantasma pels atacs gairebé diaris de l’artilleria russa. 

La batalla del Dnipró va ser una de les més sanguinàries de tota la Segona Guerra Mundial: hi van participar gairebé quatre milions de soldats i almenys un milió van ser baixa. Hi va haver més cadàvers soviètics que alemanys, perquè és més perillós atacar que defensar. 

No hi ha detalls de com estan sent els combats d’aquests dies al Dnipró. Kíiv ha bunqueritzat l’operació i no informa de les baixes –des del principi de la guerra, el nombre de morts al camp de batalla s’ha convertit en un secret d’estat–. Malgrat el paral·lelisme amb el 1943, els analistes descarten una ofensiva ràpida: Kíiv no té la superioritat armamentística per fer-ho i tampoc sacrificarà els soldats com si fossin carn de canó. El més probable, coincideixen els experts, és que les tropes ucraïneses intentin assegurar aquests caps de pont, fer retrocedir fins on puguin els russos i, arribada la primavera, llançar una ofensiva més gran cap al sud. Perquè això passi, Ucraïna necessita que, durant aquest hivern, a Occident no se li acabi la paciència.