Ucraïna: radiografia d’un front de guerra de 1.200 quilòmetres

MadridPer als que entaulen conversa amb un militar per primera vegada, entendre la situació al front pot ser tot un desafiament. Al llarg de la guerra, la barrera lingüística entre soldats i civils s’ha anat desdibuixant gradualment. Fins i tot al vocabulari del ciutadà ucraïnès mitjà han aparegut termes com “+” (bé), “200” (mort), “300” (ferit). Els periodistes també han après a llegir entre línies: la situació actual en algunes àrees del front per als militars ucraïnesos es descriu com a “estable però molt difícil”, cosa que, en una traducció al llenguatge mediàtic, inclinat a la dramatització, s’assembla més a “infern”.

La famosa frase que el destí d’Ucraïna es decideix al Donbàs no perd la seva rellevància. Aquesta regió té un significat especial per a Rússia, Putin i la seva propaganda militar. No és casualitat que els que s’han “equivocat” des del punt de vista del règim hi vagin per “redimir-se”. La polèmica blogger Nastya Ivleeva, després d’organitzar una festa de Cap d’Any controvertida, va ser objecte d’ostracisme públic durant mesos. Aquesta setmana, per fer-se perdonar, va expressar el seu suport a Putin, va condemnar Navalni i va afirmar haver visitat els territoris ocupats a l’est de Donbàs. Donetsk és clau a la propaganda militar russa. Cada petita victòria en aquesta regió se celebra a escala estatal. El 9 de maig, Dia de la Victòria, és un factor important per intensificar els combats: el Kremlin busca una victòria al Donbàs.

Txàssiv Iar ha sigut el principal objectiu durant setmanes. Aquesta ciutat podria representar l’esperada victòria simbòlica, sigui pel 9 de maig o per la visita de Putin a Pequín. Des d’una perspectiva civil, la conquesta no té gaire significat: la ciutat està pràcticament deserta i en ruïnes. Des del punt de vista militar per a Ucraïna, la seva pèrdua obriria el camí a altres ciutats importants en direcció a Donetsk (Kostiantínivka, Sloviansk, Kramatorsk i Drujkivka). Rússia està intentant envoltar la ciutat amb la seva clàssica tàctica de “tenalles”, però l’avenç és lent. Segons la intel·ligència militar d’Ucraïna, només és qüestió de temps que els russos prenguin la ciutat.

Un dels temes més debatuts és l’avenç de les tropes russes a la zona d’Otxerétine, al nord-oest d’Avdíivka. Mentre els ucraïnesos buscaven culpables, els russos ampliaven l’ofensiva. És un avenç més tàctic que operatiu, ja que les forces russes avancen només uns centenars de metres al dia. Però la pèrdua d’Otxerétine amenaça de desmantellar la línia defensiva cap a Pokrovsk, que el comandament ucraïnès va fixar després de perdre Avdíivka.

La intel·ligència militar ucraïnesa va informar que, a finals de maig o principis de l’estiu, Rússia té plans per llançar una ofensiva de gran envergadura, amb el nord-est d’Ucraïna com un dels principals objectius, especialment les regions de Sumi i Khàrkiv. Rússia continua reforçant les tropes: l'últim mes el nombre de soldats que combaten contra Ucraïna ha augmentat de 470.000 a 514.000. Tot i això, els analistes militars assenyalen que Rússia encara no té de les forces necessàries per prendre grans ciutats. L’analista Mundo Andríi, per exemple, opina que els russos pateixen grans baixes fins i tot ocupant territoris molt més petits. Reunir un milió de soldats a prop de Khàrkiv sembla una tasca poc realista. Mentrestant la situació a tota la frontera nord és inestable, amb grups de sabotatge russos que intenten ocasionalment penetrar en territori ucraïnès.

Abans de les eleccions presidencials a Rússia, la situació a la zona de Kúpiansk era molt tensa. En preparació per a una data important, les tropes russes van intentar recuperar la ciutat de Kúpiansk, perduda el 2022, però no van aconseguir-ho a temps de donar el triomf previst a Putin. A l’abril hi va haver certa calma en aquesta part del front, però sembla que la pausa ha arribat al final. L’observador militar Konstantin Mashovets sosté que les tropes russes s’han reactivat en aquesta part del front. El comandament de les forces zàpad (oest) rus està intentant expandir les seves operacions ofensives, tot i que amb dificultats. L’objectiu de les forces russes aquí sembla ser obrir-se pas ràpidament cap al riu Oskil. Si aconsegueixen travessar el riu, podrien establir una base per a futures operacions ofensives cap a Khàrkiv i Izium. Des d’Izium, podrien intentar avançar cap al sud, cap a Donetsk i en direcció a Sloviansk, com van intentar a la primavera i l’estiu del 2022.

Després de l’alliberament a la regió de Kherson, una de les victòries més importants d’Ucraïna el 2022, els russos es van retirar a l’altra banda del riu Dniéper. Ara tant el centre regional com les localitats properes pateixen constants bombardejos de l’artilleria russa. Recentment les forces ucraïneses van prendre el control de l’illa de Nestriga, al delta del riu, que acull moltes illes similars. Aquesta és una “zona grisa” de combat, on hi ha enfrontaments constants. Aquests illots són el camp de batalla de grups de sabotatge i reconeixement. Els comandos ucraïnesos intenten acostar-se a la riba esquerra, on hi ha les forces enemigues, fer tasques de reconeixement, atacar i retirar-se ràpidament. Els soldats russos utilitzen tàctiques semblants. Poc després que Ucraïna anunciés el control de l’illa, l’enemic va intentar recuperar la posició perduda. Un dels pitjors obstacles naturals per a tots dos bàndols segueix sent el riu Dniéper, que no és fàcil de creuar.

El petit poble de Robótine, a la regió de Zaporíjia, on abans de la guerra vivien 500 persones, es va fer conegut després de la contraofensiva ucraïnesa, ja que va ser un dels èxits de les forces de Kíiv. L’estancament posterior del contraatac, en part per les línies de defensa enemigues, va esvair les esperances d’Ucraïna de recuperar el control del mar d’Azov. Avui el poble gairebé no es pot considerar una localitat habitada, ja que no hi ha població, només ruïnes i cràters. A la primavera els russos van atacar activament les posicions ucraïneses. En les últimes setmanes, han aconseguit ocupar gran part del poble, però no s’espera un atac a gran escala ni objectius ambiciosos, només petites operacions. Els analistes militars han alertat del moviment d’algunes unitats russes cap a aquesta zona. Tot i que es desconeix l’objectiu de la reubicació, el reforç de l’atac rus amb aquestes unitats, ja sigui a prop d’Avdíivka, Txàssiv Iar o a la línia Kúpiansk-Svàtove-Kreminnà, pot suposar un “risc significatiu” per a la capacitat de l’exèrcit ucraïnès de contenir l’avenç rus en les setmanes vinents.

Tot i que aquesta setmana ha sigut especial per als ucraïnesos i els seus veïns del nord, just abans de la Pasqua ortodoxa, que se celebra el 5 de maig, ni la decoració dels ous tradicionals ni la preparació dels pastissos van impedir que les forces russes bombardegessin la infraestructura civil. El Servei de Seguretat ucraïnès va demanar a la ciutadania que evités assistir a esdeveniments massius diumenge a causa de l’amenaça de nous atacs. Juntament amb l’ofensiva al front, les forces russes van intensificar els bombardejos en zones properes.

Segons les estadístiques publicades pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va destacar la necessitat de reforçar la defensa aèria, només aquesta setmana Rússia ha dut a terme 380 atacs a diferents localitats. Després dels atacs del mes passat a Dnipró i Khàrkiv, Odessa, la ciutat portuària i turística del sud d’Ucraïna, va tornar a ser blanc. A més de les imatges de cares felices al mar, dilluns passat les xarxes socials es van omplir de fotos de les seqüeles de l’últim atac rus.

La nit del 29 d’abril la ciutat va tremolar per un atac amb míssils. El passeig marítim al carrer Literatura, una de les zones més populars entre els habitants i els visitants d’Odessa, es va convertir en l’escenari d’un altre crim de guerra. Després de l’atac, van aparèixer imatges del lloc: fotos de morts i ferits, una noia abraçant el seu gos, una dona desmaiada amb les víctimes mortals durant el bombardeig i el Palau dels Estudiants de l’Acadèmia Jurídica d’Odessa cremant, un edifici conegut com a “Harry Potter”.

El Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors, es va atacar un centre de Nova Poshta, el servei postal ucraïnès, que ha esdevingut una de les marques més estimades per la població local durant la guerra i recentment va obrir una sucursal a Barcelona. L’afecte dels ucraïnesos es deu al fet que hi ha oficines de Nova Poshta fins i tot en localitats pròximes al front, on els soldats ucraïnesos reben paquets de casa. No és el primer atac d’aquest tipus: l’any passat, sis persones van morir a Khàrkiv.