Ucraïna: on és la guerra, un any després?

Un militar ucraïnès caminant a prop d'un edifici cremat, a primera línia del front, a la regió de Donetsk
Pol Molas
18/02/2023
3 min
Dossier Un any de guerra a Ucraïna Desplega
1
Biden visita Kíiv per sorpresa i anuncia més ajuda militar a Ucraïna
2
Souvenirs i funerals de soldats a Kíiv
3
Ucraïna: on és la guerra, un any després?
4
Xarxes clandestines per ajudar a fugir els russos que no volen fer la guerra
5
Com ha canviat el món la guerra d'Ucraïna?
Cronologia
1 any de guerra a Ucraïna

BarcelonaEl volum de notícies que han aparegut en l’any que ha transcorregut fa que es pugui perdre la perspectiva cronològica, necessària per saber en quin punt es troba la guerra i les perspectives de futur.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Al nord, l’ofensiva russa cap a Kíiv es va col·lapsar a finals de març passat donada l’exposició i vulnerabilitat del suport logístic a la riba oest del Dniéper, tot sumant-hi la tenaç resistència a la riba est. L’altre eix, format per les ciutats de Khàrkiv i Sumi, va resultar ser un obstacle massa difícil per a l’ofensiva cuirassada russa. Si no hagués estat així, les forces ucraïneses combatents al Donbass –aleshores prop d’un terç del total– haurien quedat encerclades. Justament aquí, al front del Donbass, és on hem vist un tipus de guerra molt més estàtica. Era precisament el que s’esperava, ja que les defenses s’havien preparat durant prop de set anys.

Evolució dels fronts
Febrer 2022 - febrer 2023

BIELORÚSSIA

RÚSSIA

Konotop

Txerníhiv

POLÒNIA

Sumi

Lutsk

Romní

Butxa

Jitómir

Khàrkiv

Kíiv

Lviv

Severodonetsk

Txerkassi

Izium

Vínnitsia

Kramatorsk

Krementxuk

Ivano-Frankivsk

UCRAÏNA

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

MOLDÀVIA

Transnístria

Níkopol

Volnovakha

ROMANIA

Mikolaiv

Mariúpol

Melitópol

Berdiansk

Odessa

Kherson

Presència de tropes russes

mar d’Azov

Territori recuperat per Ucraïna

Centrals nuclears

Crimea

mar Negre

Territori ocupat per Rússia

abans del 24 de febrer

Sebastòpol

BIELORÚSSIA

Txerníhiv

POLÒNIA

Lutsk

Butxa

Jitómir

Kíiv

Lviv

Vínnitsia

Ivano-Frankivsk

UCRAÏNA

MOLDÀVIA

Transnístria

ROMANIA

Odessa

mar Negre

Presència de tropes russes

Territori recuperat per Ucraïna

Centrals nuclears

Territori ocupat per Rússia

abans del 24 de febrer

RÚSSIA

Txerníhiv

Konotop

Sumi

Romní

Khàrkiv

Kíiv

Txerkassi

Severodonetsk

Izium

Kramatorsk

Krementxuk

Lugansk

Dnipró

Donbass

UCRAÏNA

Donetsk

Zaporíjia

Níkopol

Volnovakha

Mikolaiv

Mariúpol

Melitópol

Berdiansk

Odessa

Kherson

mar d’Azov

mar Negre

Crimea

Sebastòpol

BIELORÚSSIA

POLÒNIA

Txerníhiv

Lutsk

Butxa

Jitómir

Kíiv

Lviv

Vínnitsia

Ivano-Frankivsk

UCRAÏNA

MOLDÀVIA

Transnístria

ROMANIA

Odessa

mar Negre

Presència de tropes russes

Territori recuperat per Ucraïna

Centrals nuclears

Territori ocupat per Rússia

abans del 24 de febrer

RÚSSIA

Konotop

Sumi

Romní

Khàrkiv

UCRAÏNA

Txerkassi

Severodonetsk

Izium

Kramatorsk

Krementxuk

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

Níkopol

Volnovakha

Mikolaiv

Mariúpol

Melitópol

Berdiansk

Kherson

mar d’Azov

Crimea

mar Negre

Sebastòpol

Què ha passat aquest any?

Les forces russes van assolir-hi els progressos més importants entre el maig i el juny, fruit d’haver-se retirat dels fronts nord i nord-est, amb el consegüent increment de tropes disponibles al Donbass. La concentració artillera hi va ser determinant. Tanmateix, la incorporació del sistema de míssils HIMARS a l’arsenal ucraïnès va convertir aquesta concentració en una vulnerabilitat: dotzenes de dipòsits de munició i nodes logístics russos van ser destruïts, i es va assolir un punt mort a mitjans de juliol.

El front sud és el que es va mostrar més dinàmic: les tropes de la Federació Russa procedents de Crimea van aconseguir capturar Kherson i la presa de Nova Kakhovka els primers dies, i van arribar a les portes de Mikolaiv. Les forces ucraïneses no recuperarien Kherson fins al novembre passat. Menció a banda va ser la resistència de la ciutat de Mariúpol, que durant quasi tres mesos va tenir immobilitzades nombroses unitats russes, que, altrament, haurien estat reencaminades a altres fronts.

Desenes de milers de morts

Cal parar atenció també a les baixes (morts i ferits). Amb les corresponents precaucions respecte a les dades, ambdós bàndols ja haurien superat les cent mil. Les pèrdues materials també van en la mateixa línia, amb milers de tancs i blindats destruïts o inutilitzats. Són xifres xocants, però consistents amb el que implica una guerra convencional/industrial, cosa que Europa no havia viscut des del 1945.

Aquestes pèrdues ens porten al context actual d’estancament relatiu. La meteorologia també s’hi ha fet notar, amb un hivern no prou fred que ha mantingut el terreny enfangat i ha impedit grans moviments de vehicles de combat. Ara bé, com tot context, té una durada limitada. D’una banda, la Federació Russa ha pogut reclutar noves lleves i reservistes. S’estima que prop de 150.000 estarien a l’espera de sumar-se a les unitats ja desplegades. De l'altra, simultàniament, la seva indústria continua treballant per posar a punt models antics de tancs i blindats mantinguts en dipòsit. Les notícies aparegudes les darreres setmanes sobre una possible nova ofensiva russa tenen fonament, però convé estar atents als detalls.

En primer lloc, les forces russes s’han quedat amb només una fracció de les tropes professionals que tenien en iniciar-se les hostilitats. Derivat d’això, bona part de les unitats d’instrucció s’han quedat en quadre, cosa que ha degradat la capacitat per formar les noves lleves. Així doncs –i sense oblidar el condicionant meteorològic–, no podem esperar que la pròxima ofensiva russa tingui gaires opcions de trencar el front. L’estat major rus n’és conscient, però això pot encaixar dins del vell enfocament de "comprar temps amb sang", per enfortir les defenses per a la previsible contraofensiva ucraïnesa, que s’espera per a la primavera-estiu.

L'amenaça nuclear

També de forma recurrent apareix l’amenaça d’ús d’armes nuclears tàctiques per part de Rússia. Convé fer-hi dues consideracions. En cas de ser emprades per obrir escletxes al front –amb caps de 5 kilotones, per exemple, es poden assolir radis efectius d’1,5 km– les forces ucraïneses disposen de prou reserves per segellar-les. Però la pitjor contrapartida per a Rússia seria a nivell estratègic: això obligaria els Estats Units a intervenir-hi tant sí com no.

Així doncs, les forces ucraïneses s’enfronten al doble repte de repel·lir l’ofensiva russa sense que això els comporti un desgast que els negui els reemplaçaments de personal i material en curs. Si se’n surten, les possibilitats de penetrar en el front fins a arribar al mar creixeran notablement.

Pol Molas és president de la Societat d’Estudis Militars

Dossier Un any de guerra a Ucraïna
Vés a l’ÍNDEX
stats