Ucraïna: on és la guerra, un any després?

BarcelonaEl volum de notícies que han aparegut en l’any que ha transcorregut fa que es pugui perdre la perspectiva cronològica, necessària per saber en quin punt es troba la guerra i les perspectives de futur.

Al nord, l’ofensiva russa cap a Kíiv es va col·lapsar a finals de març passat donada l’exposició i vulnerabilitat del suport logístic a la riba oest del Dniéper, tot sumant-hi la tenaç resistència a la riba est. L’altre eix, format per les ciutats de Khàrkiv i Sumi, va resultar ser un obstacle massa difícil per a l’ofensiva cuirassada russa. Si no hagués estat així, les forces ucraïneses combatents al Donbass –aleshores prop d’un terç del total– haurien quedat encerclades. Justament aquí, al front del Donbass, és on hem vist un tipus de guerra molt més estàtica. Era precisament el que s’esperava, ja que les defenses s’havien preparat durant prop de set anys.

Què ha passat aquest any?

Les forces russes van assolir-hi els progressos més importants entre el maig i el juny, fruit d’haver-se retirat dels fronts nord i nord-est, amb el consegüent increment de tropes disponibles al Donbass. La concentració artillera hi va ser determinant. Tanmateix, la incorporació del sistema de míssils HIMARS a l’arsenal ucraïnès va convertir aquesta concentració en una vulnerabilitat: dotzenes de dipòsits de munició i nodes logístics russos van ser destruïts, i es va assolir un punt mort a mitjans de juliol.

El front sud és el que es va mostrar més dinàmic: les tropes de la Federació Russa procedents de Crimea van aconseguir capturar Kherson i la presa de Nova Kakhovka els primers dies, i van arribar a les portes de Mikolaiv. Les forces ucraïneses no recuperarien Kherson fins al novembre passat. Menció a banda va ser la resistència de la ciutat de Mariúpol, que durant quasi tres mesos va tenir immobilitzades nombroses unitats russes, que, altrament, haurien estat reencaminades a altres fronts.

Desenes de milers de morts

Cal parar atenció també a les baixes (morts i ferits). Amb les corresponents precaucions respecte a les dades, ambdós bàndols ja haurien superat les cent mil. Les pèrdues materials també van en la mateixa línia, amb milers de tancs i blindats destruïts o inutilitzats. Són xifres xocants, però consistents amb el que implica una guerra convencional/industrial, cosa que Europa no havia viscut des del 1945.

Aquestes pèrdues ens porten al context actual d’estancament relatiu. La meteorologia també s’hi ha fet notar, amb un hivern no prou fred que ha mantingut el terreny enfangat i ha impedit grans moviments de vehicles de combat. Ara bé, com tot context, té una durada limitada. D’una banda, la Federació Russa ha pogut reclutar noves lleves i reservistes. S’estima que prop de 150.000 estarien a l’espera de sumar-se a les unitats ja desplegades. De l'altra, simultàniament, la seva indústria continua treballant per posar a punt models antics de tancs i blindats mantinguts en dipòsit. Les notícies aparegudes les darreres setmanes sobre una possible nova ofensiva russa tenen fonament, però convé estar atents als detalls.

En primer lloc, les forces russes s’han quedat amb només una fracció de les tropes professionals que tenien en iniciar-se les hostilitats. Derivat d’això, bona part de les unitats d’instrucció s’han quedat en quadre, cosa que ha degradat la capacitat per formar les noves lleves. Així doncs –i sense oblidar el condicionant meteorològic–, no podem esperar que la pròxima ofensiva russa tingui gaires opcions de trencar el front. L’estat major rus n’és conscient, però això pot encaixar dins del vell enfocament de "comprar temps amb sang", per enfortir les defenses per a la previsible contraofensiva ucraïnesa, que s’espera per a la primavera-estiu.

L'amenaça nuclear

També de forma recurrent apareix l’amenaça d’ús d’armes nuclears tàctiques per part de Rússia. Convé fer-hi dues consideracions. En cas de ser emprades per obrir escletxes al front –amb caps de 5 kilotones, per exemple, es poden assolir radis efectius d’1,5 km– les forces ucraïneses disposen de prou reserves per segellar-les. Però la pitjor contrapartida per a Rússia seria a nivell estratègic: això obligaria els Estats Units a intervenir-hi tant sí com no.

Així doncs, les forces ucraïneses s’enfronten al doble repte de repel·lir l’ofensiva russa sense que això els comporti un desgast que els negui els reemplaçaments de personal i material en curs. Si se’n surten, les possibilitats de penetrar en el front fins a arribar al mar creixeran notablement.

Pol Molas és president de la Societat d’Estudis Militars