Ucraïna, any dos d'invasió: batalles salvatges al front del Donbass

Enviat especial a Kostiantínivka (Ucraïna)Invasió russa d’Ucraïna. Any dos. La guerra continua. 

Un grup de soldats ucraïnesos observen els matxets que estan exposats en una parada d’un mercat de carrer. “No. No photos, please”, diu un d’ells quan els pregunto si es deixen fotografiar. En temps de guerra, la desconfiança s'incrementa i tothom pot ser un infiltrat. “Estem lluitant a Bakhmut”.  Qui parla és el més veterà. Deu tenir uns 40 anys. La resta, que no arriben a la trentena, se’l miren. “És un infern”. No donarà cap més informació sobre la situació al front. En temps de guerra, la desconfiança augmenta. I més quan les tropes enemigues són a tocar. 

Kostiantínivka, a la província de Donetsk, es troba a només deu quilòmetres de Bakhmut, a la línia de front. Si Bakhmut cau, les tropes russes trepitjaran aquests carrers, ara coberts de neu i de gel. Les explosions que se senten de fons i colpegen sovint aquesta ciutat són un constant recordatori: la cara més fosca de la guerra està venint. 

Hi coincideixen els analistes militars: el destí de la invasió es decideix al Donbass. Un any després que el Kremlin ataqués tot Ucraïna per prendre el control de Kíiv, la guerra s’ha concentrat, sobretot, en aquesta regió de l'est, que ja va entrar en conflicte el 2014, després de la revolució del Maidan i l’enviament descontrolat d’armament de Moscou als separatistes pro-russos. Però aquests vuit anys només van ser una avantsala del que s’està vivint ara: una autèntica guerra de trinxeres, amb tàctiques més pròpies del segle XX que del 2023 i en què cada metre guanyat es paga amb vides humanes. 

Les batalles són salvatges. Expliquen els soldats ucraïnesos que estan matant tants russos que l’exèrcit del Kremlin no pot recuperar tots els cadàvers. “Als russos ens els follarem”, em diu un soldat mentre fa signes sexuals. “Recuperarem fins i tot Crimea”, assegura un altre.

Kíiv exhibeix que al Donbass han mort 50.000 militars de Moscou, molts d'ells mercenaris del grup Wagner. De les seves baixes no en parla, però arreu d’Ucraïna els funerals militars s’acumulen i els cementiris s’eixamplen. S’hi enterra carn jove. I les floristeries tenen feina: clavells vermells i corones, amb flors grogues i blaves, per als herois caiguts al front. També treballen més del compte les clíniques privades: molts joves congelen el seu semen abans de ser enviats a lluitar al Donbass. 

Una dona m’explica que una amiga seva treballa d’infermera amb l’exèrcit ucraïnès a les trinxeres de Donetsk. Diu que els combats s’han intensificat en els últims dies i que ella, la infermera, neteja i arregla els cadàvers de les tropes de Zelenski abans de ficar-los en una bossa de plàstic negra i enviar-los a la morgue. “Sovint ha de mirar els seus mòbils per identificar-los”. Revisa les últimes converses de Whatsapp, el perfil a Instagram, o les fotos. També m’explica que intenta ajudar les famílies dels difunts. El govern ucraïnès no indemnitza els familiars del soldat si en el moment de morir no portava posada l’armilla antibales. En més d’una ocasió ha posat una armilla a un cos inert.

Després del front, dibuixos animats

El Google Maps és traïdor en un país en guerra. Quan hi busques el nom d’una ciutat ucraïnesa, encara apareixen les fotos d’abans de la invasió. Tendeixen a ser idíl·liques: edificis sencers, nens pixelats jugant al carrer, places amb fonts que tiren aigua. Però el país ja no és com Google Maps diu que és. 

Es veu aquí a Kostiantínivka, on ara hi ha més soldats que civils. I gossos abandonats, com a totes les localitats ucraïneses buidades per la proximitat dels combats. Molts veïns ja han marxat d’aquesta ciutat industrial, grisa, soviètica. Abans de fer-ho, alguns van tapiar finestres i portes per protegir els seus habitatges. D’altres ja no hi van ser a temps: cicatrius de foc d’artilleria són visibles en edificis residencials. L’últim atac, aquest dissabte, va castigar tres blocs d’habitatges. Els vehicles blindats s’imposen al carrer. Al polígon, els soldats fan pràctiques amb els tancs. Els caces militars sovint volen baix. Els ponts semblen preparats per explotar: l'exèrcit ucraïnès ho ha fet en altres localitats abans de retirar-se, per dificultar l'avenç dels russos.

Tampoc és com apareix a internet l’estació de trens de Kramatorsk. El 8 d’abril va ser escenari d’un dels pitjors atacs contra els civils: dos míssils russos van matar més de 60 persones i en van ferir 120. Deu mesos després, el vestíbul de l’estació, blindat i amb les finestres tapiades, està ple de soldats. Uns marxen del Donbass per descansar. D’altres hi tornen per reemplaçar-los. Sona la sirena antiaèria mentre pujo a un tren en direcció a Kíiv. És un Intercity: modern, amb wifi, i amb pantalles on avui emeten episodis de La Patrulla Canina. Algun militar els mira de reüll. Després del front, dibuixos animats. Quan arribem a Kíiv, veuré que en el mateix tren també hi viatjaven soldats ferits. Les ambulàncies els esperen a fora.

Trofeus de guerra

Les batalles del Donbass alimenten els museus de Kíiv, que mostren amb orgull trofeus de guerra.

Als afores de la capital ucraïnesa, el museu dedicat a la batalla del 1943 s’està actualitzant. Les exposicions sobre aquell episodi de la Segona Guerra Mundial han quedat en segon pla. Ara toca documentar la invasió russa. A l’entrada de l’edifici, atacat amb artilleria durant els dies més foscos, hi ha vehicles russos calcinats. “Aquest és un tanc de Butxa”. “Aquest el vam treure d'Hostomel”. “Aquí encara hi havia restes d’un soldat rus”. El Vladislav, que n’és el gestor, té estudiats tots els detalls. L’exèrcit ucraïnès li envia tot aquest material després d’aprofitar allò que encara és útil. Ara la majoria ve del Donbass.

A l’interior hi ha més coses. Sobretot armament: des dels famosos míssils Javelin, enviats pels Estats Units, fins als drons iranians que compra Moscou. "Aquest llançamíssils va abatre un avió rus Su-25 fa dues setmanes”, subratlla el Vladislav. També hi ha banderes dels aliats occidentals. Uniformes de soldats. Llaunes de menjar rus. Tasses tirotejades. Tabac vingut de Moscou. Un mapa rus amb l’itinerari per arribar a Kíiv. Escuts militars que col·leccionen els ucraïnesos. Cascos amb Z dibuixades. I una carta d'una nena que un soldat rus portava a la butxaca el dia que el van matar. "Hola, estimat soldat. Jo sé que tu ara estàs lluitant per les nostres vides. Estic convençuda que sobreviuràs", s'hi llegeix. En més gran, i per acomiadar-se, hi ha escrit: "Za nodegy" (Per la victòria). Amb Z de Putin.

L’exposició s’ha inaugurat coincidint amb el primer aniversari de la invasió. Li pregunto al Vladislav pel final de la guerra. Respon el que pensen la majoria d’ucraïnesos: “No cedirem. No es negocia. Anirem fins al final encara que costi”. 

Aquest dissabte, el so de les sirenes antiaèries tornava a inundar la capital ucraïnesa. Ningú s'immuta. Any dos d’invasió. La guerra continua. Ningú albira el final.