Ucraïna aconsegueix els F-16 dels Països Baixos i Dinamarca
En un viatge sorpresa, Zelenski ha tancat l'esperat acord dels avions i en tindrà una part a finals d'any
BarcelonaDesprés que els Estats Units donessin el seu vistiplau a l'enviament d'avions F-16 a Kíiv, era el torn dels Països Baixos i de Dinamarca de decidir si farien algun gest. Però per fer esvair qualsevol dubte que hi hauria acord i que els avions arribarien, efectivament, a Ucraïna, el president Volodímir Zelenski s'ha desplaçat aquest matí fins a les capitals dels dos països per reunir-se amb els seus representants. En el que ha anomenat "l'acord més important" durant la guerra, el mandatari ucraïnès ha aconseguit que una part dels esperats avions de caça arribin a les mans de les seves forces aèries abans de final d'any per seguir amb la contraofensiva.
A la base aèria de la ciutat d'Eindhoven, als Països Baixos, una delegació del govern liderada pel primer ministre Mark Rutte ha ensenyat a Zelenski alguns exemplars d'F-16 com els que li farà arribar "tan aviat com pugui". "Al maig, els Països Baixos van anunciar que entrenarien el personal militar ucraïnès per al desplegament dels avions F-16. Avui podem anunciar que els Països Baixos i Dinamarca es comprometen a transferir aquests F-16 a Ucraïna tan aviat com es compleixin les condicions necessàries", ha dit el primer ministre neerlandès a la roda de premsa posterior a la trobada. Tot i que no ha detallat ni la data d'arribada ni el nombre d'avions, Rutte ha assegurat que el donatiu forma part d'un suport "a llarg termini que envia un senyal clar: seguirem donant suport a Ucraïna, amb el que calgui i durant el temps que sigui necessari". D'altra banda, Zelenski ha agraït als Països Baixos aquest gest "històric" i ha explicat que els avions de combat es "desplegaran per mantenir els terroristes russos allunyats de les ciutats i els pobles d'Ucraïna".
En una segona visita sorpresa, aquest cop a Dinamarca, Zelenski ha aconseguit concretar l'enviament de 19 avions més (després de fotografiar-se a bord del vehicle amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen). El lliurament dels F-16 es farà en tres etapes: els sis primers arribaran a finals del 2023; l'any que ve n'arribaran vuit més, i els cinc últims s'entregaran el 2025, segons el comunicat emès pel ministeri d'Exteriors danès.
Uns avions molt esperats
Fa molt temps que Zelenski va al darrere dels F-16. Aquests avions de combat (de fabricació nord-americana) estan fets amb tecnologia d'última generació, són molt lleugers i fàcils de maniobrar i són els que fan servir la majoria d'estats membres de l'OTAN, fet que facilita l'enviament de components. Dit amb altres paraules, són el súmmum de la tecnologia militar actual. Però durant molt de temps la Casa Blanca i, per extensió, la resta de països occidentals s'havien mostrat reticents a entregar-los a Ucraïna, igual com ho havien fet les autoritats alemanyes espantades per la "magnitud" que podia prendre el conflicte si es feia servir aquest armament. Així doncs, què ha canviat? La insistència de Kíiv i la persistència del conflicte semblen haver alterat l'opinió dels aliats.
Una cosa similar va passar amb els sistemes de defensa aèria de llarga distància Patriot, amb els famosos tancs de combat Leonard i amb les més recents bombes de dispersió. Els aliats van acabar cedint a la perseverança de Zelenski. Cada nou enviament d'armes denota un pas més cap a l'escalada del conflicte, però no sembla capaç de fer inclinar la balança de la victòria cap a la banda ucraïnesa, si més no de moment. Queda per veure si els F-16 seran decisius per al desenllaç de la guerra.
Zelenski a Suècia
Abans d'arribar als Països Baixos, Zelenski va fer una visita a Suècia dissabte, en què es va reunir amb el govern i la família reial per reclamar ajuda –tant humanitària com militar– al país escandinau. Però per a Suècia, que no és membre de l'OTAN i històricament ha mantingut una política de defensa poc intervencionista, és més difícil proporcionar armes a Ucraïna. La visita de Zelenski a Estocolm arriba en ple procés d'adhesió de Suècia a l'OTAN, i el dia abans que el president turc Recep Tayyip Erdogan i el primer ministre d'Hongria, els dos líders que més traves han posat a l'entrada de Suècia a l'Aliança Atlàntica, es reunissin a Budapest diumenge.
