El trumpista Nigel Farage crida a "reactivar un exèrcit popular contra l'establishment"

LondresEl passat sempre torna, però a les eleccions generals del Regne Unit no es ballen tangos, sinó que el ball és de bastons. I qui ha irromput en la cursa per donar-ne a tort i a dret és un vell conegut de la política britànica i europea, el racista i ultra Nigel Farage, l'home que amb la seva retòrica populista, euroescèptica i trumpista avant la lettre va escorar el Partit Conservador fins al punt de forçar el referèndum del Brexit. Farage concorrerà per vuitena vegada a un seient a la Cambra dels Comuns. I en aquesta ocasió potser té més possibilitats que mai d'aconseguir l'escó. Si més no, en l'acte de llançament de la seva candidatura, aquest migdia a Clacton-on-sea, ha congregat centenars de devots que prenen la seva paraula com la d'un nou messies.

La resurrecció de Farage –"Una revolta política", promet– arriba en el moment de més feblesa per als tories, quan la darrera enquesta publicada per a les eleccions del 4 de juliol, aquest dilluns, preveu un desastre de proporcions històriques, amb la pèrdua de 225 escons per al premier Rishi Sunak i els seus, i un triomf del laborisme del molt més que moderat Keir Starmer, fins i tot més folgat que el que va aconseguir Tony Blair el 1997. L'enquesta s'ha fet amb una mostra de més de 50.000 persones a tot el país, i ha analitzat les característiques específiques de cada circumscripció. El mateix sistema va preveure amb molt d'encert el Parlament sense majoria del 2017 i el triomf incontestable de Boris Johnson del 2019.

A l'acabar l'acte, i quan Farage sortia del pub Wetherspoons local –cadena propietat d'un conegut brexiter– caminant envoltat de membres del seu partit, de la seguretat i de seguidors cap a l'autobús de campanya, una noia jove li ha tirat a sobre el que semblava ser un batut, potser de llet, que havia adquirit a McDonald's. No és la primera vegada que Farage pateix una agressió semblant durant una campanya electoral –també en va patir una a les eleccions del 2019 a Newcastle–. El batut sobre un vestit de no menys de 3.000 lliures no ha sigut l'únic rebuig a Farage, que al costat dels centenars de persones que han escoltat la seva intervenció entre aplaudiments també ha vist com un grup de ciutadans el rebia amb una pancarta en què es llegia que no era "benvingut" a Clacton. La dona que li ha tirat la beguda, de 25 anys, ha sigut arrestada juntament amb una altra persona.

Hores després, però, a les xarxes socials s'ha començat a especular sobre la sospitosa semblança entre l'agressora i una coneguda admiradora de Farage, una tal Emily Hewertson, que té a les seves xarxes algunes fotografies molt afectuoses amb el líder populista.

Decisió de presentar-se

Durant el cap de setmana, Farage va canviar de parer i després de dir que no es presentaria a les eleccions i que només faria campanya pel Reform Party com a president honorari, va anunciar que sí que concorreria a les eleccions pel districte costaner de Clacton-on-Sea. En aquesta circumscripció el 2014 els ciutadans van triar en una elecció parcial com a diputat un trànsfuga dels conservadors, Douglas Crswell, que es va presentar llavors pel racista UKIP, en aquell moment liderat per Farage.

I aquest migdia, des del moll d'un poble costaner que el 2014 va destruir murals de Banski perquè denunciaven el racisme latent de la població i no van agradar a les autoritats locals, ha instat els votants de Clacton a convertir-se en un "exèrcit popular" per ajudar el país a "tornar al bon camí". Envoltat de fidels, ha dit: "Gràcies per venir aquest matí en un nombre tan increïble. Sempre és arriscat fer un esdeveniment a l'aire lliure, però sou aquí. I el que necessitem és reactivar un exèrcit popular, un exèrcit popular contra l'establishment, un exèrcit popular que vulgui tornar aquest país al camí correcte".

El Reform –després d'haver tingut el nom de Brexit Party a les eleccions del 2019– és l'hereu del UKIP, però manté la mateixa ideologia. El leitmotiv i la raó principal de ser continua sent l'oposició a la immigració. Farage només té una idea al cap: reduir a zero la immigració al Regne Unit. Ara bé, l'estructura del partit és com la d'una companya privada, amb Farage com el màxim accionista, cosa que li ha permès assumir també el paper de líder de la formació.

Renunciar al Tribunal Europeu de Drets Humans

Amb aquestes credencials, aquest migdia ha presentat la seva candidatura. Entre altres solucions per reduir la immigració neta a zero i fer efectives les deportacions, Farage proposa abandonar el Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha actuat com a fre d'última instància, per exemple, en el moment que el govern de Boris Johnson volia tirar endavant les primeres deportacions de migrants sense papers a Ruanda.

Menys de 24 hores després d'haver anunciat el seu retorn a primera línia, la tremolor dels conservadors els ha dut a anunciar nous límits a la immigració, però sense posar-hi una xifra concreta, que en el passat no han pogut complir. En termes absoluts l'any passat la immigració neta es va situar en 685.000 persones, un 10% menys que el 2022, que va arribar al rècord històric de 764.000. La paradoxa de la situació és que des del Brexit les xifres s'han multiplicat per tres, tot i que Farage va assegurar que amb la sortida de la Unió Europea s'aconseguiria l'anomenat "control de les fronteres".

Substitució dels conservadors

Però la candidatura de Farage per a les eleccions d'aquest 2024 va molt més enllà del 4 de juliol. En aquesta ocasió, a diferència del 2019, el Reform Party presentarà candidats a tota la Gran Bretanya –no a Irlanda del Nord–, amb la qual cosa el dany que pot causar als conservadors és molt més accentuat, especialment en els districtes més disputats. En resum, Farage planteja una operació a llarg termini de substitució dels conservadors.

Ho ha dit en una entrevista a ITV News aquest dimarts. "Podeu especular sobre què passarà d'aquí tres o quatre anys, l'únic que us diré és que si el Reform Party té èxit de la manera que crec que pot tenir-ne, llavors una part del Partit Conservador s'unirà a nosaltres. No vull unir-me al Partit Conservador, crec que el millor seria absorbir-lo". Una operació que pretén mimetitzar la transformació trumpista del Partit Republicà dels Estats Units. "Serem la veu de l'oposició: ho he fet abans, ho tornaré a fer i sorprendré a tothom", assegura.

Mentrestant, aquesta nit tindrà lloc el primer debat cara a cara entre el primer ministre, Rishi Sunak, i el cap laborista i aspirant a premier, Keir Starmer.