Unió Europea

Trump, Ucraïna i Europa de l’Est: la crisi que pot apropar la UE a la Xina

15/03/2025

Analista de Relacions Internacionals

2 min

Regala aquest article

BarcelonaMés de trenta-cinc anys després de la caiguda del Mur de Berlín, tornen a bufar vents de canvi a l'Europa de l’Est. El bloc de països postcomunistes ha estat, històricament, el defensor més ferm a Europa d’una aliança de ferro entre el continent i els Estats Units. Les últimes setmanes, però, hem viscut escenes inaudites. El ministre d’Exteriors de Polònia, Radoslaw Sikorski, s’ha enfrontat públicament amb Elon Musk per la guerra d’Ucraïna. L’estoniana Kaja Kallas, alta representant de la UE, va dir, després de la baralla entre Donald Trump i Volodímir Zelenski, que “el món lliure necessita un nou líder” que substitueixi Washington. Fins fa poques setmanes, ningú hauria imaginat un líder de l’Europa de l'Est criticant tan obertament els Estats Units.

L'Europa de l’Est ha sigut sempre fortament atlantista per motius geopolítics: la visió del món dels europeus orientals està condicionada per la seva proximitat geogràfica amb Rússia i la història d'imperialisme a la regió –de nou, confirmada per la invasió d’Ucraïna–. Al contrari que Moscou, però, la Xina no és un actor prioritari ni inherentment hostil per a Europa de l’Est. Abans de la guerra, la regió tenia una relació econòmica pragmàtica i oberta amb Pequín. La invasió de Putin ho va canviar tot: l'Europa de l’Est va deixar de percebre la Xina com un actor independent, i el va començar a veure a través de l’òptica de la seva relació amb Rússia, amb qui Pequín manté relacions diplomàtiques i econòmiques estretes.

En el context de la guerra a Ucraïna i les tensions EUA-Xina, a més, va proliferar una visió transaccionalista que, a canvi del suport de Washington contra Rússia, els europeus s’havien de mostrar més durs contra Pequín. Tot això ha contribuït de manera important a l’empitjorament de les relacions entre la Unió Europea i la Xina aquests últims anys.

Però l’eix que formen els Estats Units i l'Europa de l’Est s’està esquerdant. Durant les últimes setmanes hem vist crítiques directes de mandataris de la regió contra Washington. En lloc de parlar d’enfortiment de la seguretat transatlàntica, ara parlen d’autonomia estratègica europea. Hi ha un desencís clar amb el gir pro-rus de Trump. Però el descontentament ja havia començat amb Biden, quan va imposar restriccions en semiconductors a estats europeus orientals com Polònia.

El bloc de l'Europa de l’Est ha estat un dels obstacles principals per un reacostament entra la UE i la Xina. El desdeny de Trump contra els ucraïnesos segurament no farà que els europeus de l’est tinguin una millor imatge de Pequín. Però un distanciament amb Washington debilitaria l’argument geopolític que cal ser dur amb la Xina per mantenir el suport dels Estats Units. Si ja no es pot comptar amb Washington, el món es torna més hostil i incert per als europeus. Les portes s’obren a nous actors. La Xina intentarà aprofitar aquesta oportunitat. Els Estats Units, amb la seva política exterior barroera, pot acabar no només perdent els seus aliats occidentals, sinó incentivant proximitats inesperades entre Europa i la Xina, entre les quals s’havien cremat la majoria dels ponts.