Trump, optimista abans de parlar amb Putin: "Mai havíem estat tan a prop de la pau a Ucraïna"

WashingtonEl president dels Estats Units, Donald Trump, té previst parlar aquest dimarts amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, sobre el final de la guerra d'Ucraïna, segons ha anunciat ell mateix i ha confirmat el Kremlin. Trump ha assegurat que els respectius equips negociadors ja han abordat la qüestió del "repartiment d'alguns actius" i ha dit que "durant el cap de setmana han fet molta feina". Els comentaris els ha fet als periodistes a bord de l'Air Force One en el trajecte entre Florida i Washington. Fins ara, Moscou s'ha mostrat reticent a l'alto el foc. En canvi, la Casa Blanca tornava a insistir dilluns al migdia que "mai hem estat tan a prop d'un acord de pau com aquest moment".

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

"Volem veure si podem posar fi a la guerra. Potser podrem o potser no, però crec que tenim una molt bona oportunitat", ha afirmat Trump. Els Estats Units han presentat a Rússia una proposta d'alto el foc de 30 dies que Ucraïna ja va acceptar la setmana passada, però sobre el terreny els atacs s'han intensificat. Particularment, les tropes russes estan avançant a la regió de Kursk, ocupada per tropes ucraïneses des de l'estiu passat i que Moscou està recuperant abans de seure a la taula de negociació. "Parlarem de territoris i de plantes d'energia", ha dit Trump quan els periodistes li han preguntat sobre les concessions que hauria de fer Ucraïna. Dues persones de l'administració estatunidenca han explicat al portal de notícies estatunidenc Semafor, que Trump es planteja reconèixer la regió de Crimea com a territori rus per aconseguir l'acord de pau.

La setmana passada Trump va afirmar durant la reunió amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que ja havia parlat amb Zelenski sobre els territoris que perdria per arribar a un acord. També va mencionar la negociació sobre una "planta d'energia afectada". La planta en qüestió de la qual parla el president estatunidenc probablement és la central nuclear de Zaporíjia, una de les més grans del món, i que està en territori ucraïnès ocupat pels russos.

Quin poder militar té Europa? Més tancs que els EUA però menys soldats que la Xina

L'enviat especial dels EUA, Steve Witkoff, va dir diumenge en una entrevista a la CNN que Putin, amb qui es va reunir dimecres, "accepta la filosofia de Trump" sobre l'alto el foc. Witkoff va assegurar que la conversa amb el president rus havia estat "positiva" i "basada en solucions", però no va aclarir res sobre les reticències del Kremlin amb la treva: el desplegament de tropes europees, el reconeixement de la sobirania russa sobre els territoris ucraïnesos ocupats o la fi de l'ajuda militar a Kíiv. Putin va dir dijous que estava disposat a parlar de la treva, però que encara hi havia grans temes pendents de negociar.

La secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha evitat respondre la pregunta de si el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha autoritzat Trump a parlar en nom seu en la trucada amb Putin, donat que el tema central serà la qüestió territorial. “El president i tot el seu equip de seguretat nacional han estat en contacte directe amb el president Zelenski i l’equip ucraïnès, i això ha format part de la conversa entre l’equip del president i els ucraïnesos sobre on es traçaran aquestes línies i qualsevol altre detall específic”, ha respost Leavitt. Així mateix, no ha descartat que Trump compleixi amb l'amenaça d'aplicar noves sancions i aranzels a Rússia si la trucada no acaba bé: “És una cosa que el president ja ha posat sobre la taula, i certament està disposat a fer-la si és necessari”.

Ucraïna, que ja va acordar donar suport a l'alto el foc de 30 dies proposat pels EUA, ha tornat a recordar de cara a la trucada de demà quines són les seves línies vermelles. El president del comitè d'Assumptes Exteriors del Parlament ucraïnès, Oleksandr Merezhko, explicava aquest matí a la BBC que tenen "tres línies vermelles molt fermes quan es tracta d'Ucraïna": la integritat territorial, que "no és negociable"; l'adhesió a l'OTAN, i les capacitats de defensa. Merezhko es mostra ferm: "No podem acceptar els suggeriments de Putin ni cap tipus de límit en les nostres capacitats de defensa".

La insistència en la integritat territorial del país contrasta amb l'afirmació de Trump a Rutte. Per la seva banda, el magnat continua alineant-se amb els interessos del Kremlin i dona per perdudes per a Ucraïna les fronteres prèvies al 2014. "Crec que parlarem sobre territori, és molt de territori. És molt diferent de com era abans de la guerra", deia diumenge als periodistes des de l'Air Force One.

Tropes europees

Un dels esculls continua sent la negativa del Kremlin a acceptar el desplegament de tropes europees en territori ucraïnès per verificar l'alto el foc. Putin no en vol ni sentir a parlar perquè el seu objectiu és mantenir Ucraïna dins la seva àrea d'influència. Les potències militars europees s'han ofert a enviar tropes com a garantia per a Kíiv i també per mostrar el seu compromís amb els Estats Units, i aquest dilluns els ministres d'Exteriors europeus parlaran a Brussel·les de com avançar.

El president francès, Emmanuel Macron, ha reiterat aquest cap de setmana que, com a país sobirà, Ucraïna no ha de demanar permís al Kremlin per acceptar el desplegament europeu: "Si Ucraïna demana que les forces aliades es despleguin al seu territori, no correspon a Rússia acceptar-ho o rebutjar-ho", ha dit Macron en una entrevista amb diversos diaris francesos.

Mentre el front diplomàtic es mou entre bambolines, el president ucraïnès ha rellevat el seu cap de l'estat major, Anatoli Barhílevitx, per Andrí Hnatov, que ha definit com un "home de combat" que ha d'aportar "més experiència en la planificació d'operacions ofensives i defensives i desenvolupament més actius al sistema". L'objectiu de Kíiv és millorar l'eficiència i la coordinació de l'exèrcit.