Washington/ParísEl president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, és un “dictador” i l’ha amenaçat que es quedarà “sense país” si "no es mou ràpidament". L’escalada de tensió arriba després que aquest dimarts el magnat es mostrés favorable a la idea russa de celebrar eleccions a Ucraïna i vinculés el dret d'estar a la taula de negociacions amb la celebració d'uns comicis. Ara, el republicà augmenta la pressió sobre Kíiv en aquesta direcció i encara reforça més la posició del president rus, Vladímir Putin, de cara a les futures negociacions. Trump segueix fent concessions a Moscou sense demanar ni obtenir res a canvi abans d'haver-se assegut a la taula.
Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi "Es nega a celebrar eleccions, té un suport molt baix en les enquestes ucraïneses i l’única cosa en la qual era bo era en fer que Biden ballés al seu ritme. Un dictador sense eleccions, Zelenski ha de moure’s ràpid o no li quedarà un país. Mentrestant, estem negociant amb èxit la fi de la guerra amb Rússia, una cosa que tots admeten que només Trump i l’Administració Trump poden fer", ha escrit el mandatari nord-americà a la seva xarxa Truth. Amb aquesta afirmació, Trump compra el discurs del Kremlin que, en altres ocasions, ha dit que no veu Zelenski com un líder legítim perquè no ha renovat el seu mandat en unes eleccions. El 2024 va caducar el mandat de cinc anys de Zelenski, però no es van celebrar uns comicis a causa de l'estat de llei marcial que impera al país des que va esclatar la guerra.
També ha repetit la mateixa idea —sense proves— que va insinuar aquest dimarts a Mar-a-Lago: que bona part dels diners enviats pels EUA a Ucraïna per ajudar-la en la guerra no se sap on són. "Zelenski admet que la meitat dels diners que li vam enviar han DESAPAREGUT", ha afirmat. De retruc, Trump també ha aprofitat per atacar Europa sobre la seva aportació al conflicte. "Els Estats Units han gastat 200.000 milions de dòlars més que Europa, i els diners d’Europa estan garantits, mentre que els Estats Units no recuperaran res. Per què l'adormit Joe Biden no va exigir una igualació, si aquesta guerra és molt més important per a Europa que per a nosaltres? Tenim un oceà gran i bonic com a separació", ha dit.
Trump ha insistit que els Estats Units han enviat 350.000 milions de dòlars en ajuda a Ucraïna, tot i que, segons recull l'institut de recerca d'Alemanya Kiel, la xifra destinada per part dels nord-americans ha estat de 119.000 milions.
El mateix dia que les delegacions de Washington i Moscou es van reunir a Riad, l'Aràbia Saudita, excloent Kíiv, per decidir el futur de la guerra, Trump va dir que se sentia "decebut" perquè Zelenski s'havia queixat per haver-lo deixat fora de les negociacions. Un cop més, el magnat va culpar-lo de la guerra —obviant que Rússia va ser la que va envair Ucraïna el febrer de 2022— i va dir que podria haver "arribat a un acord" per evitar la invasió "fa tres anys", quan Putin va llançar l'ultimàtum.
A la pregunta de si donava suport a la idea proposada pel Kremlin de celebrar eleccions a Ucraïna, Trump no ho va descartar i va afirmar que "això no és cosa de Rússia". "Això ho dic jo i molts altres països”. "Volen un seient a la taula, però... ¿Tindria veu el poble d'Ucraïna? Fa molt de temps que no hi ha eleccions", va dir el republicà, que reiterava les paraules del ministre d'Exterior rus, Serguei Lavrov. Trump també va dir dimarts que es podria reunir amb Putin abans de finals de febrer.
Zelenski s'hi torna
Al llarg de la guerra, Washington ha estat el principal aliat econòmic i militar perquè Ucraïna es pogués mantenir en peu. Veient com ara els EUA s'allunyen més de Kíiv, Zelenski s'havia encarat aquest dimecres al matí amb el magnat, dient que viu “atrapat en una bombolla de desinformació russa" i que necessita "més veritat" sobre Ucraïna. A Trump no li ha agradat veure com l'ucraïnès, que fins ara havia intentat evitar el conflicte, se li tornava i ha esclatat a Truth dient que és un "dictador."
En la seva compareixença, Zelenski havia insistit que "mai comento les qualificacions de popularitat, especialment les meves o les d'altres líders", però no s'ha estat de recordar que l'últim sondeig mostra que el 58% dels ucraïnesos confien en ell. "Així que si algú vol substituir-me ara mateix, això no funcionarà". Zelenski ha comentat també que hi ha un "cercle de desinformació al voltant del president Trump", que inclou representants vinculats als governs hongarès i eslovac. "Això és preocupant. Tot el que estan fent és assegurar-se que Ucraïna sigui feble". Dos candidats que van competir amb Zelenski a les eleccions del 2019, l’expresident Petro O. Poroshenko i l’exprimera ministra Iúlia Timoixenko, han estat en contacte amb l’equip de Trump, segons informava el New York Times el mes de gener.
En convertir Moscou en el principal interlocutor sobre el final de la guerra d'Ucraïna, Washington ha desfermat la crisi entre els socis europeus i dins d'Ucraïna. Durant aquesta setmana els líders de la Unió Europea ja s'han estat reunint per decidir com abordar la situació, mentre veuen com cada cop l'aliança creada amb els EUA a finals del segle XX es va esvaint. En tan sols un mes, Trump n'ha tingut prou per posar en perill els valors democràtics que conformen la UE.
Macron i Starmer es reuniran amb Trump a Washington la setmana que ve
L'assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Mike Waltz, ha anunciat que el president francès, Emmanuel Macron, viatjarà a Washington la setmana que ve per reunir-se amb Donald Trump i abordar el futur de les negociacions sobre Ucraïna. No serà l'únic líder europeu que hi anirà amb aquestes intencions: també la setmana que ve, Trump rebrà el primer ministre britànic, Keir Starmer, especialment combatiu a l'hora de reivindicar el paper de Zelenski i d'Europa en les negociacions. La residència oficial de Downing Street havia informat dilluns del viatge de Starmer, però fins ara no s'havia anunciat el líder francès. "Macron i Starmer vindran a Washington la setmana que ve", s'ha limitat a dir Waltz. La notícia del viatge de Macron, d'enorme transcendència a causa de l'escalada de tensió viscuda entre els EUA i Europa els últims dies, va arribar al final de la segona cimera que Macron ha organitzat per intentar fer reaccionar Europa, absent en la taula de negociacions que Trump i Putin imaginen per decidir el futur de la guerra a Ucraïna. El president francès, de fet, ha reunit aquest dimecres per videoconferència de socis europeus i alguns aliats de l'OTAN després que dilluns a la cimera de països europeus que va convocar a París no hi hagués acord sobre l'enviament de tropes a Ucraïna.
La reunió s'ha convocat després de les queixes d'alguns països que no van ser convidats a la primera trobada. Hi han participat, entre altres, els líders de Bèlgica, Suècia, Finlàndia, Romania, la República Txeca, Grècia, Noruega i el Canadà, però no els dels països que van ser convocats dilluns. Tampoc hi han estat presents ni Hongria ni Eslovàquia, dos dels governs més euroescèptics.
Els líders han parlat sobre el procés de pau d'Ucraïna que comença a negociar-se sense Kíiv ni Brussel·les, la seguretat a Europa i la possibilitat d'enviar soldats a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc, una proposta que genera reticències entre alguns països europeus. En una entrevista concedida a la premsa regional francesa, Macron ha puntualitzat que en cap cas Europa enviarà tropes sobre el terreny mentre duri el conflicte, sinó que seria un contingent de pau que serviria per estabilitzar l'alto el foc i evitar que Rússia torni a atacar.
El president de França també reclama que en aquest futur contingent de pau hi participin tropes nord-americanes, argumentant que la presència a Ucraïna dels Estats Units previndria d'un nou atac rus. "Atès que Rússia és un estat amb capacitat nuclear, aquest punt [la participació de tropes nord-americanes] és clau per als socis europeus", afirma Emmanuel Macron. Trump s'ha mostrat a favor que soldats europeus garanteixin la pau a Ucraïna quan les negociacha organitions per posar fi a la guerra arribin a bon port, però no ha dit si els EUA hi participarien.
En la mateixa entrevista, el president de França torna a advertir de la possibilitat que Putin ataqui Europa. "Rússia és una amenaça existencial per als europeus, ateses les seves accions en diversos àmbits. Mitjançant les seves accions a la frontera polonesa, mitjançant els seus ciberatacs als nostres països, mitjançant atacs com al Regne Unit, mitjançant la manipulació d'informació i de processos electorals com a Romania, mitjançant les seves amenaces explícites a través de la seva doctrina nuclear", afirma Macron. I acaba amb un avís inquietant que deixa clar el temor a un atac militar en territori europeu: "No penseu que no pot passar l'impensable, fins i tot el pitjor".
