Trump fa que el Banc d'Anglaterra demani un acostament a Brussel·les

LondresEl Brexit ha portat un declivi econòmic continuat al Regne Unit, i el governador del Banc d'Anglaterra, Andrew Bailey, ho ha posat negre sobre blanc aquest dijous a la nit, en el tradicional discurs del sopar de la Mansion House. En la cerimònia, que és un dels esdeveniments més importants del calendari financer del Regne Unit, també ha intervingut la ministra del Tresor, Rachel Reeves. Bailey ha demanat un canvi de rumb, una política que el primer ministre, Keir Starmer, està portant a terme de forma relativament tímida.

En aquest context de vestits de gala i esmòquings, en el que ha sigut una intervenció molt extraordinària, Bailey ha assegurat que el Regne Unit ha de refer els llaços comercials amb Europa "per ajudar a frenar la caiguda de l'economia a llarg termini" que s'ha produït arran del trencament amb la UE. Així, el governador ha instat la ministra Reeves a "donar la benvinguda a les oportunitats de reconstruir" les relacions posteriors al Brexit amb el continent. Bailey ha admès que, des de la crisi financera del 2008, el rendiment econòmic del Regne Unit "no és una bona història".

Una història que pot empitjorar, ha insinuat, si es concreten els temors més profunds amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, i les ombres que amenacen al lliure comerç. El governador Bailey insta a identificar llaços més estrets amb Europa com a àrea de creixement futur, ja que el Brexit ha frenat el potencial del Regne Unit. En resum, i navegant en un equilibri molt difícil, el responsable de la política monetària que fa moure la City ha dit que és possible una nova orientació política, molt més favorable a la UE, "mentre es respecta la decisió del poble britànic". Una decisió que, molt probablement, ara canviaria un percentatge significatiu dels ciutadans. El Brexit ha impactat més en el comerç de béns que no pas el de serveis.

Entre els problemes més greus de l'economia britànica, Bailey ha detectat que el feble augment de la productivitat ha "reduït el creixement" de l'economia i ha incrementat les pressions inflacionistes. Amb aquest paisatge, el creixement potencial va caure a la meitat durant la dècada 2010-19, l'1,3%, una dada molt pobra si es compara amb la mitjana anterior a la crisi. La covid i els confinaments també han impactat l'economia de les illes. De fet, si el desastre del Brexit no s'ha fet encara més evident és perquè la pandèmia ha servit com a excusa d'un declivi que la majoria d'especialistes havien pronosticat.

Reaccions contràries

Les paraules de Bailey, les crítiques més explícites que ha fet mai sobre el Brexit, es podrien veure com una intromissió en la vida política del Regne Unit. De fet, en el mateix discurs ja s'ha posat la bena abans que la ferida. "Com a funcionari públic, no prenc cap posició sobre el Brexit en si mateix. Però he d'indicar-ne les conseqüències". I el canvi de relació amb la UE ha "pesat" en l'economia, ha reblat.

Cauran en sac foradat les receptes de Bailey? El cert és que la victòria de Trump és vista al Regne Unit, tant pels brexiters com pels remainers, com una oportunitat. En el primer cas, per completar un projecte que molts creuen que no s'ha consolidat. Els primers consideren que el segon mandat de Trump els concedirà, finalment, el molt cobejat acord de lliure comerç, entre el Regne Unit i els Estats Units, que podria empènyer encara més les illes fora de l'òrbita reguladora de la UE. El Regne Unit, d'altra banda, té massa interessos de defensa i comercials per abandonar l'OTAN, de manera que l'única opció és augmentar l'aposta atlàntica, més encara davant la Xina i una possible manca de lideratge a Europa, que el 23 de febrer ha de passar un altre test fonamental, amb les eleccions alemanyes.

En el segon cas, es veu com una oportunitat per ancorar Londres més a Europa. Aquests creuen que el somni ideal del Brexit, del lliure comerç, i el tractat amb els Estats Units, s'ha acabat amb Trump 2.0. L'aliat atlàntic és ara poc fiable i la guerra comercial imminent amb la Xina fa que el Regne Unit no pugui arriscar-se a ser aixafat entre dos blocs.

Però el més probable és que Londres intenti navegar entre aigües multilaterals, sense perdre comba ni als Estats Units, tot i la imprevisibilitat de Trump, ni a Europa, tot i no tornar a la UE. Però intentant també no oblidar l'Àsia, amb més acostament al Japó i a Austràlia, en especial a aquest segon, també en matèria de defensa gràcies al pacte de defensa Aukus. Tampoc pot oblidar l'Àfrica, on la inversió s'ha canalitzat amb més pressupost per al World Service de la BBC, com a actor fonamental del soft power.

Bailey ha fet uns comentaris potser estrictament econòmics, a partir de dades objectives sobre comerç entre la UE i el Regne Unit, i sobre productivitat, però la veritat és que Donald Trump ha capgirat completament el tauler de joc.