La trucada de Trump i Putin: l'últim bany de realitat d'Europa

Brussel·lesLa Unió Europea ha fet saltar pels aires molts dels seus tabús durant la guerra d'Ucraïna. Per primera vegada a la seva història, el bloc comunitari ha entregat suport armamentístic a un país tercer, Ucraïna, per defensar-se de la invasió del règim de Vladímir Putin. S'hi ha gastat més diners fins i tot que els Estats Units i ja n'hi ha destinat més de 88.000 milions d'euros, segons dades de la mateixa UE. Però més enllà d'aquests ajuts multimilionaris, l'expansionisme rus i el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca li han recordat al club europeu per què ha canviat completament de mentalitat, i vol recuperar la seva autonomia militar i ser un actor determinant en el tauler geopolític.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

L'últim bany de realitat en aquest sentit és la resolució del conflicte d'Ucraïna. Una altra vegada, malgrat tots els seus esforços, a Europa ningú no la té gaire en compte. Tant és que hagi sigut la regió del món que ha patit més directament les conseqüències de la invasió —crisi energètica, inflació i recessió econòmica— o que tothom doni per fet que serà el gran finançador de la reconstrucció del país ucraïnès. Trump, sense previ avís ni a Kíiv ni a Brussel·les, anuncia de cop i volta aquest dimecres que ja havia acordat amb Putin que les negociacions comencin de manera "imminent", i els líders europeus amb prou feines han aixecat la veu.

El president dels Estats Units es va dignar a trucar després a Zelenski per anunciar-li personalment la nova. A la UE, però, ningú va rebre cap trucada ni notificació de la Casa Blanca. Aleshores, diversos ministres d'Exteriors europeus —Alemanya, França i, entre altres, Espanya— van firmar una carta en què reivindicaven tenir veu i vot en la resolució del conflicte. I, en la mateixa línia, algun ministre de Defensa carregava en la cimera d'aquest dijous de l'OTAN contra l'administració Trump pel fet que ha acceptat algunes de les principals condicions de màxims de Putin abans de començar les negociacions: renunciar a Crimea i una part de l'est del país ucraïnès, i l'adhesió d'Ucraïna a l'OTAN. "Hauria estat millor parlar primer en la taula de negociació sobre la possible adhesió d'Ucraïna a l'OTAN o les possibles pèrdues territorials", va evidenciar el titular de Defensa germànic, Boris Pistorius.

Europa tem quedar exclosa de la negociació sobre Ucraïna

Més enllà d'aquestes queixes, però, la Unió Europea sap que no té gaire força per exigir una cadira de negociació i que, en tot cas, depèn de la bona voluntat dels EUA, que està en mans de Trump, o de la insistència de Zelenski, que també es veu en una posició cada vegada més debilitada en trobar-se enmig del sandvitx del magnat novaiorquès i Putin. De fet, aquest divendres, en la Conferència de Múnic, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no ha fet ni explícita aquesta petició ni tampoc no ha criticat totes les cessions de la Casa Blanca al Kremlin abans d'asseure's a negociar, tot i que Zelenski ha assegurat després de reunir-se amb ella que només negociaria amb Putin si abans no pacta una posició comuna amb Europa i Trump.

L'últim cop

Per això Von der Leyen ha centrat una part important del seu discurs mirant el futur. Vol que sigui l'últim cop que els Estats Units facin i desfacin sense ni tan sols consultar-ho a la UE. Ara bé, com es pot evitar? Abandonant el llenguatge del poder tou i recuperant el dur. És a dir, deixant de jugar un paper d'influència mundial amb només relacions comercials, com ha fet Europa des del final de la Segona Guerra Mundial, i assolir l'anhelada autonomia militar. "El missatge que els vull traslladar és aquest: Europa s'està adaptant i està fent un pas endavant", ha apuntat la presidenta de la Comissió Europea, que ha remarcat que els estats membres "necessiten incrementar considerablement" la despesa militar.

Zelenski aixeca la veu i desconfia del pla de Trump per acabar la guerra

De fet, la Unió Europea, igual que amb la guerra aranzelària de Trump, tenia l'esperança que la nova administració no fes realitat tot allò que prometia en campanya electoral. Per això, fonts comunitàries apuntaven tot just la setmana passada que respiraven més alleugerits davant dels primers moviments del magnat novaiorquès sobre Ucraïna. Però la realitat és tossuda.

En aquest context, tal com insistia l'excap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, la Unió Europea vol aprendre "a parlar el llenguatge del poder" i evitar que es torni a trobar en situacions de debilitat davant d'uns poderosos Estats Units i Rússia o, fins i tot, la Xina. "Si no estàs al tauler geopolític, estàs al menú", va alertar l'exdirigent socialista en la seva última cimera europea.