Tropes ucraïneses resisteixen a la desesperada, a punt de ser encerclades a Bakhmut

Txasiv Iar (Ucraïna)A les fosques, en una cua de vehicles de civils, una companyia de soldats espera en silenci al costat d'una carretera. Més enrere, una segona companyia també espera; una llum tènue i fugaç il·lumina la cara d'un soldat. Encara més enrere, una tercera companyia també s'ha traslladat al mateix punt. Després de mesos d'una batalla èpica, el combat per la ciutat ucraïnesa de Bakhmut sembla haver arribat aquests dies al clímax, amb les forces russes a punt d'encerclar la ciutat, on continuen combatent unitats ucraïneses. Les brigades d'assalt ucraïneses ataquen des de dissabte i centenars de tropes s'han unit a la contraofensiva, organitzant incursions des de terra i batent posicions russes amb artilleria des dels turons dels voltants.

Els comandants ucraïnesos admeten que les seves forces a Bakhmut encara poden ser encerclades, però els combats d'aquest cap de setmana han demostrat que un exèrcit que ha sorprès el món amb la seva tenacitat encara no està disposat a renunciar a aquesta localitat de l'est del país. Però no queda gens clar com encaixa això en l'estratègia més global de Kíiv.

Fa setmanes que les tropes ucraïneses s'han centrat en defensar l’última carretera important que condueix a la ciutat. Això els ha permès conservar una línia de subministrament que ha ajudat els soldats ucraïnesos a frenar l’ofensiva russa durant mesos i també una ruta de sortida per a ells en cas que, finalment, decideixin retirar-se.

"Estic segur que Bakhmut resistirà", diu el coronel Yevhen Mezhevikin, comandant d'un grup tàctic combinat que lluita a la localitat. "Tenim prou forces per fer fora l'enemic de la ciutat, però tot depèn de quina missió ens doni el comandament central: preservar la ciutat i causar el màxim de baixes a l'enemic". La tropa admet el seu cansament, però no sembla disposada a rendir-se.

Bakhmut, una ciutat que abans de la guerra tenia uns 70.000 habitants, té poc valor estratègic. Era només la següent a la línia de foc d’una ofensiva russa per apoderar-se de la província oriental de Donetsk. Però s'ha convertit en una batalla crucial en la guerra tant per a l'exèrcit rus com per a l'ucraïnès. Ja no és la batalla per Bakhmut: és una marató per veure qui pot trencar l’altre.

Rússia ha llançat desenes de milers de tropes recentment mobilitzades en un enorme assalt d'infanteria per conquerir la ciutat. Ucraïna ha utilitzat totes les tàctiques que ha après en aquest duríssim any de guerra per defensar la ciutat i infligir el màxim de baixes a l’invasor, sovint lluitant casa per casa entre edificis destrossats i barris raquítics.

Les tropes ucraïneses no han deixat de perdre terreny i han cedit pobles i barris perifèrics les últimes setmanes. El final de l'hivern està sent especialment complicat: primer les baixes temperatures i ara el fang al terreny dificulten els moviments tàctics. "La boira és constant: a la nit no es veu gairebé res", diu el comandant d'una unitat de drons de combat de la brigada 59, amb nom en codi Madyar, en un videomissatge des del front. "Fa tres dies que estem a temperatures sobre zero –afegeix–. Tot s'ha fos. Tenim fang fins als genolls i plou 10 vegades al dia". La unitat de Madyar es va retirar la setmana passada, com han fet altres. No queda clar si és una retirada controlada o si es tracta només de moviments de rotació.

Assalt implacable

A la localitat pròxima de Txasiv Iar no queda cap dubte de la força esfereïdora de l'atac rus. Les botigues i les cases tenen portes i finestres protegides amb taulons i els carrers estan deserts, excepte uns quants civils que carreguen bosses de plàstic amb la compra. Constantment sonen explosions eixordadores. Una dona, de nom Lena, ni s'immuta mentre camina pel carrer. No s'espanta tampoc quan veu els coets sense explotar que sobresurten a l'asfalt. "La meva filla va marxar, però jo m'he quedat. És casa meva", diu.

A primera hora del matí de la setmana passada, els equips de rescat de l'ONG Save Ukraine van córrer per evacuar alguns dels últims residents en un barri especialment exposat a prop del canal. Es van endur una parella (el Viktor, de 73 anys, i la Liudmila, de 67), que havia fugit de casa seva després que la del seu veí fos bombardejada. Una altra parella va negar-se a marxar. La dona, diuen, estava massa feble.

Les unitats de l'exèrcit ucraïnès estan repartides pels turons ondulants al voltant de Txasiv Iar i Bakhmut. Les armes i els tancs d’artilleria es troben a les línies d’arbres i els soldats es dispersen entre les cases, amb els seus vehicles amagats sota xarxes de camuflatge o darrere d’edificis. Al cel, avions ucraïnesos volen de tant en tant en direcció a la primera línia del front, però aquesta és sobretot una guerra d’artilleria.

"Repelem de 15 a 20 atacs al dia", diu Vladislav, de 26 anys, comandant d'una bateria d'artilleria situada quatre o cinc quilòmetres als afores de Bakhmut. "Avui va més o menys bé", diu amb alegria. El ritme del foc d’artilleria és boig. "De mitjana disparem de 80 a 120 coets al dia –relata–. En un mes i mig n'hem disparat més de cinc mil". Però la munició d’artilleria s'està acabant. "La munició és escassa", admet el coronel Mezhevikin. "Voldria més gent, més vehicles, més munició per destruir l'enemic al front i també les seves reserves, cosa que reduiria les nostres pèrdues i la intensitat dels combats". Les unitats han hagut d’aprendre a estalviar munició, assegura el major Oleksandr Pantsyrnyi, comandant del Batalló d’Assalt Aidar, una reconeguda unitat de lluita. "És una planificació constant, hem de calcular el consum de municions".

"Un adversari poderós"

Amb aquestes limitacions les unitats de combat ucraïneses s'enfronten als avenços del grup Wagner, la firma militar privada que ha dirigit l’ofensiva russa per prendre Bakhmut. Wagner ha reforçat les seves files amb milers de condemnats de les presons, a qui el Kremlin ha ofert la llibertat a canvi d'anar a combatre a Ucraïna, però els seus professionals han demostrat ser combatents ben preparats, segons corroboren diversos comandants ucraïnesos que s'hi han enfrontat. "Ens hem adonat que són un adversari poderós", diu el major Pantsirni. “Tenen una experiència de combat força bona; tenen personal motivat”. El seu batalló va combatre les posicions de Wagner al poble de Kodema, al sud de Bakhmut.

"L'enemic enviava vint nois a l'atac sis o set vegades al dia", relata Oleksandr, un comandant de la companyia que va participar en l'assalt i que no vol donar el seu cognom per complir amb el protocol militar. “Imagineu-vos-ho: venen vint nois, els matem. Al cap de cinc minuts, en venen vint més, els matem. Al cap d'una hora, vint més. No els importen les seves vides". Al cap de tres setmanes, els soldats russos van sorprendre els batallons ucraïnesos amb un moviment de flanqueig. El Batalló Aidar es va haver de retirar.

Un comandant d’un altre batalló, Dnipró 1, que va passar mesos combatent contra les unitats de Wagner, diu que els va trobar més àgils que la majoria de les unitats de l’exèrcit rus. El comandant, amb nom en codi Duke, assegura que Wagner utilitza els presoners sense formació militar a la primera línia d’atac i, després d’una o dues hores, quan les tropes ucraïneses ja estan esgotades, envia unitats de forces especials per atacar des dels flancs. "És molt bona tàctica", diu.

Àrea de desgast

Però Ucraïna ha pogut utilitzar Bakhmut com el que en l'argot militar es coneix com a kill box, o àrea de desgast: per delmar el gran nombre de soldats russos recentment mobilitzats que van ser enviats al camp de batalla a finals de l'any passat, va dir. També les forces professionals de Wagner s'hi han desgastat des de l'estiu. "Els vam trencar la columna vertebral, vam matar tot el seu personal militar", assegura el major Pantasirni. Diu que, segons sembla, només hi queden uns quants combatents professionals per dirigir milers d'exconvictes: "Intenten fer alguna cosa, però els resultats no són els mateixos".

Però les tropes russes han avançat, gràcies a la força bruta i als milers de nous reclutes. De vegades enderroquen blocs residencials sencers per derrotar un sol franctirador, expliquen alguns dels soldats. Però les baixes russes, sobretot entre Wagner, han estat enormes i els comandants ucraïnesos més confiats en la victòria insisteixen que els seus adversaris podran lluitar poc més. "Rússia està a les últimes", assegura Oleksandr.

Duke admet que les baixes ucraïneses també han estat implacables i que ja els falten voluntaris per combatre en primera línia. Al novembre va rebre una ordre urgent: "Reunir tota la gent de la unitat, inclosos cuiners, conductors, fotògrafs i oficials de premsa... Tot el personal, agafar tots els fusells i anar a la zona de Bakhmut". A finals de febrer, quan els va arribar el relleu, la meitat dels seus homes estaven ferits, i alguns deprimits i apàtics.

Les autoritats ucraïneses no ofereixen dades sobre les baixes a les seves files, però diversos indicis apunten a fortes pèrdues i a un esgotament creixent entre moltes unitats. "Estem cansats", deia Iaroslav, un mecànic militar, quan sortia d'un bar d'una ciutat petita una nit de la setmana passada. “Heu de saber la veritat. Ens estan matant”.