"Ens va alegrar que caigués el pont de Crimea, però sabíem que Putin hi respondria amb ferocitat"

ZaporíjiaLes tropes russes no donen treva a la ciutat de Zaporíjia. En els últims dies han anat de matança en matança amb un clar objectiu: atemorir la població civil. Les nits s'han convertit en el pitjor malson per als residents d'aquesta ciutat, ja que és llavors quan acostumen a produir-se els atacs. Diumenge un barri residencial va ser durament colpejat: hi va haver almenys 17 morts i més de 80 ferits. Vint-i-quatre hores després tornava a passar el mateix: un míssil impactava contra un edifici d'habitatges. Són, sens dubte, els dies més difícils per a aquesta localitat, que mesos enrere s'havia convertit en un refugi per a persones que escapaven d'altres localitats assetjades com Melitópol o Mariúpol. Ara ja no és pas un lloc segur.

Els ucraïnesos d'aquesta ciutat veuen dos motius principals per a la nova ofensiva de Putin. La primera és estendre el pànic entre els civils, com a represàlia per les grans derrotes que està patint al camp de batalla; i la segona és com a resposta a l'atac de dissabte sobre el pont de Crimea. “Era tot un símbol del seu poder. A nosaltres, els ucraïnesos, que caigués el pont ens ha generat satisfacció, però també sabíem que respondria amb ferocitat”, afirma l'Stephan, un ucraïnès de 40 anys que va nàixer a Crimea i que es troba temporalment a Zaporíjia per motius laborals.

Són moltes les persones que s'han vist afectades de manera directa o indirecta pels dos últims bombardejos que han tingut lloc a la ciutat de Zaporíjia. L'Alexander, de 66 anys, hi va acudir de seguida quan es va assabentar que un dels edificis on vivia la germana de la seva dona havia estat atacat. “Putin és inhumà. No entenc com els russos accepten aquest president. Però sort la meva cunyada està bé, però volem justícia per tots aquests actes”, denunciava. Amb la mateixa ràbia i impotència, el Nikola, de 72 anys, assenyala les restes del que era la seva casa des de feia més de quaranta anys: “Mireu què ha fet Putin. Són assassins que no pararan d'atacar-nos”. Aquest home ucraïnès encara no sap ni com ha sortit amb vida després del brutal atac i com pot ser que no tingui ni una esgarrapada. “Quan vaig obrir els ulls per l'explosió no podia moure cap part del cos, la finestra de la meva habitació em va caure a sobre. Però gràcies a Déu aquí estic”, explica.

L'Alexander tampoc podia donar crèdit davant l'escenari espantós que té davant dels seus ulls. Encara surt fum del poc que queda de l'edifici després de l'impacte d'un míssil. Tot ha quedat pràcticament en runes. Els bombers i els equips de rescat treballen sense parar per intentar posar fi a la incertesa que tenen molts familiars. És el cas del Yuri, de 58 anys: “Els meus amics viuen aquí. Així que he vingut corrent a veure si estan vius. Estic molt preocupat i de moment no tinc cap informació. Em quedaré aquí fins que sàpiga alguna cosa més”, assegura.

L'Evgen, de 42 anys, acaba de sortir de la que era la casa dels seus pares. Porta algunes bosses amb roba, és tot el que ha pogut recuperar. “El meu pare ha tingut la sort de salvar-se perquè estava en una altra habitació, però la meva mare no”, lamenta capcot. Com tants altres ucraïnesos, l'Evgen no troba paraules per explicar el que està passant el seu país ni entén per què cada dia s'estan trencant tantes vides. “Els russos eren els nostres veïns. No entenc per què ens estan fent això”, es lamenta.

Zaporíjia afronta, sens dubte, els dies més durs des que va començar la invasió. Aquesta bateria d'atacs incessants preocupen cada cop més a les autoritats del país, i per això el governador d'aquesta regió, Alexander Starukh, ha demanat a la ciutadania que es mantinguin en refugis i que no subestimin les alarmes antiaèries. “L'enemic continua atemorint la ciutat”, advertia aquest dilluns.

Els russos controlen el 60% de la província de Zaporíjia, però la resta continua en mans ucraïneses, començant per la seva capital. Després de la celebració del pseudoreferèndum, Vladímir Putin considera que aquesta regió li pertany. Paradoxalment, però, l'està atacant amb més força que mai.